«Intentem fer, descobrir i teixir ponts entre comarques veïnes»

Joana Serra i Serra (Perpinyà, 1985) és filòloga, activista cultural i responsable de la llibreria Catalana de Perpinyà, un petit reducte des d’on manté viu el català.

Quin és l’estat de salut de les lletres catalanes a la Catalunya Nord?

Soc una persona bastant optimista i dic sempre que la situació és més bona d’aquella que realment potser és. Vivim en un territori del qual sempre se’ns diu que estem molt malament i, a vegades, ens costa creure que tenim coses. També és un territori molt petitó: som cinc comarques, dues d’alta muntanya, amb una població de mig milió d’habitants, com Terrassa i Sabadell juntes. És normal que no hi hagi una producció i creació literària tan important com en altres llocs. Però és evident que la situació sociolingüística és la que és i la realitat és que hi ha un coneixement de la llengua catalana, però molt poc ús, i això té una repercussió sobre la possible creació. Tot i això, si aquests autors i aquests escrits es coneguessin més, potser se sentirien més valorats per escriure més en català. Es tracta de fer-ho conèixer per potenciar-ho.

La llibreria Catalana és un nucli de resistència?

En ser el meu món quotidià, potser ho veig més positiu del que realment és, però crec que perquè les coses creixin s’han de potenciar. No podem sempre dir que està tot malament, perquè això no permet tirar endavant. I potser sí que la llibreria és un lloc de resistència cultural, se’n podria dir així.

Sobta que amb tant pocs quilòmetres que ens separen, no es creïn més sinergies.

Aquesta és la gran curiositat, la gran paradoxa del nostre territori. Potser, des de l’Empordà, podeu conèixer més coses de l’Ebre, que està molt més lluny que no pas de Perpinyà o la Catalunya Nord, i viceversa. Estar en un altre estat fa que tinguem altres referents, mitjans de comunicació diferents. Algú que mira TV3 a Perpinyà, ara es pot sentir molt descol·locat, o perquè no ho entén, perquè hi ha moltes persones castellanoparlants, o referents de l’Estat espanyol, i això té un impacte sobre la por a conèixer el que és una mica diferent. I, la veritat és que, si ve gent de l’Empordà aquí i s’espera trobar un territori cent per cent catalanoparlant, no és el cas. Cal rascar una mica per trobar els elements de catalanitat a la Catalunya Nord i, com cal fer un esforç, costa més que els territoris es coneguin.

La Vila del Llibre de l’Escala és una bona oportunitat per teixir ponts.

Exacte, són iniciatives molt bones simplement per teixir o reteixir lligams entre territoris molt propers, entre gent propera, entre autors que han tingut relació a una banda i banda de la frontera. Potenciar això és molt important.

Quina és la línia que s’han marcat en aquesta Vila del Llibre?

És explicar una mica millor qui som els nord-catalans, evidentment, a través de la seva literatura i els seus llibres. Molt sovint és un territori que, pel fet que hi ha una frontera estatal, és bastant desconegut, tot i la proximitat amb l’Empordà. Hem intentat fer, descobrir i teixir ponts entre les diferents comarques veïnes. I trobar coses comunes entre les dues bandes. Aquest és el fil conductor per fer una programació que és una selecció del que s’ha proposat.