L’Escala manté l’aposta ferma pel món del llibre com a eina de cultura i cohesió

«El món del llibre viu un bon moment, la gent torna a valorar la capacitat del llibre com a transmissor d’experiències, com a eina cultural i de cohesió», explica Enric Bono, director de la Xarxa Viles del Llibre, qui allunya la idea que aquestes siguin només fires, sinó esdeveniments que interroguen el territori i posen en valor els espais. Un bon exemple és la Vila del Llibre de l’Escala, que es desplega des d’aquest divendres i fins diumenge, i que dedica, aquesta cinquena edició, a conèixer millor la Catalunya Nord, la seva literatura i els seus autors.

La Catalunya Nord serà la convidada de la cinquena edició de l’Escala Vila del Llibre

La Vila del Llibre ha esdevingut una fórmula d’èxit, una empresa cultural que genera activitat econòmica amb un estil propi. L’equip liderat per Enric Bono fa quinze anys que treballa per visualitzar territoris amb llengües minoritzades. El de l’Escala és ja el trenta-tresè festival que organitzen. De fet, aquest any en faran nou, de Viles del Llibre, i el Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya els ha encarregat coordinar la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern que es fa al passeig de Gràcia, la més antiga d’Europa. També es despleguen a Galícia per encetar la Xarxa gallega. «Aquest és un any molt apassionant», assegura Bono.

A l’Escala, l’experiència ha reeixit des del minut zero. Trenta-set seran les editorials que participaran aquest any, algunes per primer cop, i tres llibreries de vell a la mostra ubicada a la Riba i la platja de les Barques, una mostra que estrena ambientació amb una imatge vinculada als mercats de la mediterrània. En aquest mateix espai, el públic també podrà participar en alguns dels tallers per aprendre a fer el propi paper amb els Sastres Paperers i apropar-se a l’art d’estampar amb peixos, una tècnica de gravat d’origen japonesa.

La comissària d’aquesta edició és Joana Serra, filòloga i llibretera a la llibreria Catalana de Perpinyà. Quan se li demana escollir entre els nombrosos actes programats, ella destaca l’espectacle La princesa Punk, conduït per Nadège Figuerola, mestra de professió, que fa versions revisitades de contes infantils cantant amb una guitarra elèctrica. És, segons Serra, una magnífica manera «d’apropar-se a les noves generacions amb un estil modern». I és que, segons ella, un dels reptes que tenen al davant «és demostrar que el català a la Catalunya Nord pot tenir un futur, perquè sempre se’ns ha fet creure que la llengua catalana és una cosa de gent gran i de la pagesia. Volem trencar aquesta imatge».

Per aconseguir-ho, al llarg de tres dies, s’han programat un bon nombre de taules rodones, presentacions de llibres, exposicions i xerrades principalment a l’Alfolí de la Sal, però també a la Galeria Port 25. D’entre les taules rodones, destaca la que versarà sobre llengua i societat a la Catalunya Nord amb la periodista Júlia Taurinyà, Alà Baylac-Ferrer i Enric Forcada, diumenge al matí a l’Alfolí de la Sal. Un dels trets singulars que es posarà en relleu és que «la part de població que utilitza més la llengua catalana, no només a Perpinyà sinó a altres llocs del territori de la Catalunya Nord, són els gitanos. Això forma part de la nostra història. No se’ls ha d’oblidar». No faltarà tampoc l’oportunitat d’aprofundir en els parlars del nord cercant els punts de connexió i diferències entre les parles a l’Empordà i a la Catalunya Nord amb diferents experts: Joan Peytaví, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i professor a la Universitat de Perpinyà; Pep Vila, filòleg i autor del llibre Paraulari de Cadaqués, i Robert Sabater, que ha escrit D’Abantes a Xurrencai. El parlar de l’Empordà.

Noms propis

Algunes de les intervencions tindran nom propi. Dissabte es recordarà el figuerenc Agustí Vehí en un diàleg entre l’escriptor Joan-Daniel Bezsonoff i l’editor Ilya Pérdido; s’abordarà tota la trajectòria de Joan-Lluís Lluís en una conversa amb Sebastià Bennasar; s’analitzarà a fons la figura, encara massa desconeguda, del poeta nord-català Josep Sebastià Pons i es divulgarà la tasca ingent del poeta i activista cultural Patrick Grifeu. Hi haurà intervencions temàtiques com una taula de novel·la negra amb Irene Solanich, Cesc Cornet, Llum Saumell i Anna Punsí i Marta Freixanet.

L’Escala també tindrà forta presència amb la presentació de diverses novetats editorials al llarg de tot el diumenge, entre la Galeria Port 25, la Riba i l’Alfolí. Al matí, es presenta Esclaus a Empúries al segle XX, de Francesc Gracia Alonso; el tercer volum de la col·lecció Fabi i Fedó, de Carles Roman; Empordà per a mitòmans, de Xavier Febrés i L’Escala desapareguda, d’Efadós.