Àlvar d’Orriols, el dramaturg oblidat

Àlvar d’Orriols (1894-1976) era poeta, músic i escriptor. Considerat com el precursor del teatre popular als anys 30 a Catalunya, dominava set llengües i va traduir alguns clàssics al català com Cyrano de Bergerac. Un 23 de gener de 1939 va emprendre el camí de l’exili acompanyat de la seva dona Manola i els seus fills Álvaro i Mercedes. Les vivències fins a arribar al camp de concentració del Pol, a Bayona, les va plasmar en un diari que es va publicar el 1995 en francès. El 2015, Gorbs Edicions va decidir traduir-lo per primer cop al català. Des d’aleshores, Les fogueres del Pertús. Diari de l’evacuació de Catalunya s’ha presentat en diverses ocasions i aquest dissabte, a les sis de la tarda, hi torna a la Sala Walter Benjamin de Portbou, dins les jornades «Camins de l’exili» i amb la presència, entre altres, de la filla d’Orriols, Mercedes, i un dels seus nets, Didier Damestoy. La presentació es completa amb l’exposició de les trenta-cinc il·lustracions que inclou el llibre.

L’editor Carles B. Gorbs confessa que de tots els llibres que ha publicat al llarg de la seva vida, Les fogueres del Pertús és el que més s’estima. «És una joia», afirma rotund tot exalçant que «està molt ben escrit i no fa drames de la situació». De fet, des que va aparèixer l’ha seguit mantenint en el catàleg com un llibre destacat del fons perquè «el tema que tracta, la memòria històrica, amb el pas del temps va recuperant força». El volum, diu, «és una crònica autobiogràfica del viatge d’Orriols des de Barcelona fins a Bayona on va morir, molts anys després». En aquest sentit, Orriols, que havia aconseguit abans de la guerra una fama desbordant, capaç de fer tots els papers de l’auca, no va tornar mai més a trepitjar terra catalana.

Durant el camí de l’exili, el dramaturg, que perdé tota l’obra inèdita, va anar dibuixant diferents aspectes d’aquell viatge penós que el va portar a recórrer diversos camps de concentració. Figueres i la Jonquera van ser pas obligat i els dibuixos així ho testimonien. De fet, en un d’ells, es veu la família al complet asseguda, amb un posat cansat i desesperat, a les escales del Casino Menestral Figuerenc. Totes aquestes il·lustracions apareixen reproduïdes dins el llibre i també es podran contemplar a la Sala Benjamin en una exposició que es podrà admirar els dos propers caps de setmana, entre les 6 i les 8 del vespre.

A l’acte de presentació, que ha sumat les complicitats de l’Ajuntament de Portbou, el Consell Comarcal i el Museu de l’Exili, entre altres institucions, hi participaran el professor i doctor en Història del Teatre Antonio Espejo, el catedràtic emèrit de literatura espanyola contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Manuel Aznar i el mateix editor. Durant la presentació, la filòloga Cari Oriol llegirà fragments del llibre.

Les jornades «Camins de l’Exili», però, ja arrenquen el dissabte al matí amb un tast de vins batejada com Vinyes en temps de guerra, a la sala d’actes del centre cívic. L’endemà s’ha previst reviure el camí fet per tants exiliats en aquella fugida, des de Portbou a Cotlliure. És una ruta de vint-i-un quilòmetres amb sortida a les 8.15 hores des de la caseta de Turisme i cal inscripció prèvia. A la tornada, s’oferirà gratuïtament als caminants un vermut i pica-pica a la Sala Benjamin.