«Amb el nostre show volem parar el temps i celebrar la vida»

Fa dècades que Joanjo Bosk i Albert Serrano es coneixen, però mai havien tirat endavant un projecte musical junts. Corada sorgeix de les ganes de compartir, de sentir el directe. El concert de presentació del seu primer àlbum, que preparen intensament, es fa al Teatre El Jardí de Figueres, aquest dissabte a les nou del vespre.

Corada llança la carta de presentació de la banda, el disc «De vuelta de nada»

És la primera vegada que treballen junts Joanjo Bosk i Albert Serrano?

Albert Serrano: Sí, la primera, tot i que ens coneixem de mitjans dels 90 quan compartíem local d’assaig a casa del malaurat Martín Rodriguez, a Llers. En Joanjo cantava amb Zulo i era el nostre grup de referència local a part de ser amics dels membres del grup. Anys elèctrics, de moltes hores d’assaig amb molta il·lusió.

Joanjo Bosk: Fa anys que ens coneixem i el respecte mutu sempre hi ha estat, penso que era qüestió de temps que ens trobéssim i així ha estat.

Quan començaren a parlar i com ha fluït el procés?

J.B.: Ens vàrem trobar per parlar del tema el desembre de 2021, vam coincidir en les ganes de tornar a tenir una banda de rock i ens vàrem posar a treballar des del primer minut. L’Albert tenia moltes i bones idees compostes i jo algun esquema de cançó i coses a dir. La veritat és que van brollar les cançons amb certa facilitat i això no sempre succeeix, així que vam a aprofitar el moment i aquí tenim el nostre primer disc ja. Treballar amb l’Albert és molt fàcil, fem un bon equip i pretenem deixar el nostre segell en cada tema.

Corada significa impuls amb què un es llança a executar el que el cor li diu de fer, sense considerar les dificultats, els perills… És el que han sentit?

A.S.: Hem sentit l’impuls de compondre junts i crear música nova, amb el punt romàntic de la nostra època, sense parar-nos a pensar en el complicat moment que viu la música actualment... així que sí que hi ha una clara connexió amb el significat de Corada.

Corada també són les entranyes d’un animal. Podríem dir que volen aprofundir dins el propi univers, mirar endins?

J.B.: Corada representa coses diferents però poèticament complementaries, ens sentim identificats amb les diverses interpretacions, la corazonada i les entranyes. La Corada en castellà és l’entranya, les vísceres, d’allà on neix la flama del cant i les músiques d’arrel com el blues, el flamenc i el rock, almenys tal com l’entenem nosaltres. Sí, potser mirem cap a dins amb més facilitat que quan teníem vint anys i continuem sent músics d’instint o d’intuïció, hem après a fer música a base d’hores de local i bolos.

Es presenten a Figueres i amb un primer àlbum. Per què al Teatre, què significa per a vostès?

J.B.: És un espai que conec bé i on he actuat diverses vegades. A més, és a la nostra ciutat a la qual li hem donat certa «guerra» en altres èpoques. Pels que provenim de l’underground de l’antiga Fàbrica de Talc, entre altres, valorem molt els teatres com el Jardí, obra d’art en si mateix. Potser és cert que queda enorme per molts projectes però no ens fa por començar de zero en aquest espai. El concert ens l’autogestionem nosaltres, anem a compte i risc però confiem en la nostra gent.

A.S.: Per nosaltres significa començar a casa, a la ciutat on hem coincidit i que ens ha vist créixer. A títol personal, he de dir que la meva primera actuació en directe va ser precisament al teatre Jardí, quan estudiava a l’institut Muntaner. Em fa especial il·lusió arrencar aquí i espero viure retrobaments i que el públic s’ho passi tan bé com ens ho passarem nosaltres.

El primer videoclip Lo que íbamos a hacer l’han rodat aquí. No volen renunciar al territori?

J.B.: De fet, està gravat en un espai històric de Vilafant. Ho hem fet per practicitat tot i que ens encanta trobar coses a prop. S’ha filmat aquí com podria estar gravat a qualsevol altre lloc que ens agradés, som una banda de rock de la perifèria de la perifèria, lluny de Madrid i relativament lluny de Barcelona, rock fronterer de tocar a la Jonquera. El territori és un accident i el paisatge, cada cop més ens l’hem d’imaginar.

Com definirien aquest primer treball? Univers rock sense rebutjar el pop? Barreja d’estils?

A.S.: Ens ha sortit així d’una manera automàtica i fluida. Tots dos compartim l’arrel del rock, però també el gust per altres estils i sonoritats. Jo el definiria com un treball ambiciós i adult on es reflecteix qui som i les fonts de les quals hem begut des d’aquells dies de local d’assaig fins a l’actualitat. Hem gaudit molt el procés creatiu i d’enregistrament i crec que això és reflecteix en el disc. Ha sigut una sort i un plaer treballar amb en Jordi Solé i en Jordi Cristau aquí al costat de casa, molt bons amics i excel·lents enginyers.

J.B.: Ha estat una gran sort poder treballar amb ells. Per mi, un aprenentatge sobretot en el procés de gravació i tractament de les veus.

Hi ha un interès de transmetre cert missatge amb les lletres?

J.B.: La lletra és una part imprescindible de la cançó per nosaltres, venim de l’escola rockera on el missatge importa. L’interès és jugar amb el llenguatge tal com juguem amb la música. No és una tasca fàcil posar paraules al que sents, però estem en el camí. Les lletres parlen del fet de fer música, del pas del temps, de les esperances, de la utopia, del que ha representat per a nosaltres el Rock com a altaveu. Sempre tenim present la gent que ens escoltarà, tot i que de vegades no siguin lletres clares i evidents perquè la gràcia està en això. És cert que la part lletrística recau més en mi, així com la musical més en l’Albert, però ho subscrivim els dos.

En aquest treball hi ha destacades col·laboracions amb músics de formacions conegudes. És la suma d’un llarg viatge?

A.S.: Volíem compondre junts amb la llibertat creativa que això suposa. Quan teníem les cançons emmaquetades a casa, vam contactar amb José Bruno, que és un bateria que tots dos hem seguit i ens agrada molt i ha sigut una experiència molt interessant. Ell ens enviava les pistes de bateria que enregistrava al seu estudi a Madrid. Per les pistes del baix, hem tingut la sort de comptar amb Iñigo Goldaracena, per a mi un amic molt especial des del primer dia que el vaig conèixer als assaigs amb en Manolo Garcia. És un musicàs i ens ha aportat molt amb els seus baixos que ha enregistrat a casa seva a Navarra.

Què els anima a tornar a la carretera? Amb quin objectiu?

J.B.: El directe és on una banda té l’oportunitat de defensar les seves cançons de forma molt sincera. Avui hi ha molts mitjans tecnològics per fer sonar relativament bé un disc, però al directe, tal com l’entenem nosaltres, ha d’estar a l’alçada. L’objectiu és compartir amb la gent el nostre show i d’alguna manera parar el temps i celebrar la vida amb aquest do innat i també treballat. L’objectiu és anar alimentant les ganes de crear i de tocar en directe.