La muralla medieval del Convent de Sant Domènec de Castelló, digitalitzada en 3D

El Museu d’Història Medieval del Departament de Patrimoni Històric de l'Ajuntament de Castelló d’Empúries ha rebut la memòria amb els resultats de l’excavació arqueològica realitzada recentment al Passeig arqueològic existent a la muralla medieval del tram de l’antic Convent de Sant Domènec de Castelló d’Empúries, promoguda per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i amb el suport econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i que ha inclòs la realització de l’aixecament fotogramètric i el modelatge en 3D de la muralla.

El Passeig Arqueològic de Castelló es posa al descobert

La intervenció arqueològica es va realitzar durant deu dies, del 21 de novembre al 2 de desembre de 2022, i tenia com objectiu principal conèixer quina era l’estructura del passeig arqueològic d’aquest tram conservat de la muralla medieval, ran del talús, que originalment estava destinat a fossat, la seva cota de circulació i la forma originals, ja que també interessa condicionar l’espai per fer-lo visitable. Aquest important immoble, el Convent de Sant Domènec i Palau dels Comtes d'Empúries, és un element i un espai patrimonials que han estat objecte de diferents intervencions arqueològiques i de rehabilitació i condicionament arquitectònic al llarg dels anys (1993, 1999, 2007, 2012 i 2020), i hi ha prevista també una remodelació completa de l’antiga església del convent, l’actual Sala Municipal.

A nivell de conclusions, tot i que l’excavació s’ha reduït a l’espai de quatre cales arqueològiques i a un rebaix, disposem de suficients elements que ens han permès assolir els objectius plantejats a l’inici de l’excavació. Si procedim de recent a antic, els primers estrats detectats corresponen a l’arranjament de l’espai fet l’any 2012, quan es va restaurar la muralla. Fins aleshores, l’espai es trobava ple de brossa vegetal i amb la superfície irregular, amb restes de runa tirada o caiguda de la pròpia muralla. A les diferents seqüències estratigràfiques la barreja de materials localitzats és important, ja que al costat de ceràmiques pròpies del segle XVIII hi trobem elements que ens porten a inici del segle XX. Atesa la distància entre cales i la diversitat de materials, es constata l’existència d’una capa inferior de carbons i cendres datada postquem segona meitat del segle XII, que seria propera al de construcció de la muralla, i una altra de runa datada a partir del segle XV, que podria estar relacionada amb els nivells d’amortització que es varen trobar a l’excavació arqueològica a l’interior de la torre els anys 1992-1993. Aquests s’han relacionat amb l’ordenació i els canvis urbanístics soferts en tot l’espai immediat a la muralla, a conseqüència de la construcció del palau del comte d'Empúries Enric II a principis del segle XVI.

Recuperen alçada de la torre i la muralla del Parc Arqueològic de Castelló

Pel que fa a la muralla, s’ha vist com el talús d’aquesta es fonamentava directament sobre el terreny natural d’argiles sense cap mena de banqueta, i adaptat al pendent. Atès que aquest té una baixada pronunciada cap al nord i també cap al sud, però inferior, a més de cap a l’oest, el talús té una alçada variable. També s’ha constatat, almenys en un punt, que la construcció del fonament sobre aquest pendent s’hauria fet mitjançant graons, sistema que milloraria la solidesa i evitaria desplaçaments. A l’extrem del tram nord del talús s’ha trobat un forat de desguàs, per donar sortida a les aigües que es podien acumular intramurs.

L’excavació ha deixat a la vista una major alçada del talús i un graonat en la seva fonamentació, més fonda a la meitat sud de la cala que al nord, i sense cap mena de banqueta per damunt del subsòl natural. Si bé la base del talús s’ajustava al desnivell del terreny, la part superior d’aquest es va fer deixar a una cota força regular i uniforme, un nivell situat aproximadament a la cota mitjana de 13,50 m/snm. Això explica que el talús tingui una alçada variable: d’un màxim de 4,20 m o més a l’espai de les cales 2 i 3, fins a un mínim de 2,30 m a la cala 1. Aquesta uniformitat a la part superior del talús es precisava per a sortir a nivell per la construcció de la paret de la muralla. Si bé el talús va buscar el terreny natural per a fonamentar-se, no es tractaria d’un mur de gran amplada, tal com faria preveure la seva forma en pendent sota la base de la paret de muralla. Tot apunta a que s’hauria fet com una mena aplacat contra el retall del terreny natural excavat en forma de fossat. Aquest tipus de construcció era habitual en la fonamentació de muralles medievals: per a construir la muralla, un cop anivellat o arranjat el terreny, es formaria un graó profund, vertical i fondo, per a disposar el fossat. Seguidament es folraria la paret del fossat amb un mur atalussat i per sobre aquest i del terreny interior anivellat s’aixecaria la paret de muralla.

Ha estat possible calcular que l’amplada de la muralla a la part a tocar de l’inici del talús és d’1,40 m, aproximadament, mentre que el talús, en aquest mateix punt, s’avançaria a la vertical de la muralla un màxim d’1,70 m. També s’ha observat que poc més d’1 m per sobre de l’inici del talús hi hauria una filada d’espitlleres, tant a la muralla com a la torre. Aquestes no es conserven bé en el tram de muralla al sud de la torre, ja que està molt alterat; només s’intueix una. A l’espai de la torre, n’hi hauria almenys 5, que es varen veure bé durant l’excavació dels anys 1992-1993, tot i que per la part del parament exterior algunes estan perdudes. En el tram nord de la muralla, en queden dues més, la segona just en el punt on es va obrir el portal, que la va tallar.

Finalment, la intervenció arqueològica ha inclòs les tasques d’aixecament fotogramètric del tram de muralla, que ha permès fer un estudi detallat dels paraments i establir les successives fases de construcció. I amb totes les dades obtingudes s’ha pogut realitzar i obtenir finalment un model en 3D de tot el tram de la muralla medieval del Convent de Sant Domènec, que inclou també la torre semicircular. L’excavació arqueològica ha estat dirigida per l’arqueòloga Anna Maria Puig i l’Ajuntament de Castelló d’Empúries ha rebut una subvenció econòmica de l’OSIC del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de 6.598,00 €. En aquest espai patrimonial es fan al llarg de l’any diverses visites guiades amb motiu de jornades de patrimoni, organitzades pel Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV.