Somnis dalinians i la realitat paral·lela

«Visc amb els ulls ben oberts i lúcids, sense vergonya, sense remordiments, i contemplo la meva pròpia existència». El Centre d’Arts Digitals IDEAL de Barcelona proposa un viatge immersiu per la ment de l’artista a «Dalí Cibernètic»

Espectadors observant la projecció de l’obra daliniana en una de les sales del centre IDEAL de Barcelona. | JOANA PRADELL

Espectadors observant la projecció de l’obra daliniana en una de les sales del centre IDEAL de Barcelona. | JOANA PRADELL / joana pradell. barcelonaJ.P.

Joana Pradell

Joana Pradell

«Encara que no soc científic, haig de confessar que els fenòmens de la ciència són els únics que guien constantment la meva imaginació [...]», paraules de Salvador Dalí, màxim artista i exponent de la ciutat de Figueres, qui el Centre d’Arts Digitals IDEAL de Barcelona, ubicat al barri de Poblenou, ha acollit, a través de les seves obres, projeccions en moviment i amb el format metavers.

Dalí, com a artista renaixentista, s’obsessiona pel coneixement, la veritat i la bellesa, a través de la ciència i la inspiració de filòsofs com Ramon Llull, a qui admira, o escriptors com Federico García Lorca de qui, per cert, es diu que el pintor es va enamorar platònicament. L’artista s’autodefineix com «una màquina de pensar» i fa al·lusions constants a Ramon Llull. En aquesta línia, la seva ambició per saber-ho tot, el duu a practicar totes les disciplines artístiques, des de la pintura, la fotografia, el cinema, fins a l’escenografia i el llenguatge cibernètic, entre altres vessants de l’art, de les quals en destaca «el seu orgull per l’escriptura». També, la seva passió per les tecnologies l’incentiva a la creació i l’experimentació del seu art amb computadores. En un moment de la seva vida, afirmà que «la pintura serà cibernètica o no serà». De fet, la seva percepció de la vida posava el punt de mira a la interpretació d’aquesta, i les simulacions digitals que practicava s’aproximaven a la distorsió de la realitat, des d’un punt de vista hologràfic, representant una realitat pixelada, amb moviment, i, en definitiva, fer de l’impossible, és a dir, de la ciència-ficció que tant l’apassionava en el cinema, quelcom real, possible i tangible. En aquest sentit, ell definia els ulls com l’òrgan més important del nostre cos. Associava els objectes amb altres, d’una manera metacognitiva, en què reconeixia elements de la vida i els vinculava amb d’altres. Probablement, entrellaçava la imaginació i la realitat que se sortia de la visió general, «sempre he vist el que els altres no veien; i el que ells veien, jo no ho veia». En aquest sentit, una de les obres que es presenta en el centre d’arts digitals IDEAL és L’orella antimatèria, obra abstracte que, vist a dos metres de distància l’ull humà identificarà la Madona Sixtina de Rafael, o bé, a quinze metres, es distingeix una orella que, segons Dalí, és l’orella d’un àngel. Aquesta representació reflecteix aquesta realitat daliniana on l’espectador veurà la figura femenina i ell reconeixia, a primer cop d’ull, l’orella d’un ésser. Del surrealisme, aconsegueix una doble perspectiva dimensional de les seves obres d’art, així com, El rostre paranoic, als anys 30, etapa on l’autor consolida el seu estil surrealista amb caràcter avantguardista i tradicional, tot i que se sap que fou un pintor ambiciós en les arts i les disciplines i destacava pel seu perfil canviant i evolucionant.

Dalí s'inspirava en la seva percepció de la vida, de les seves experiències i d'artistes que filosofaven com ell

La seva manera de percebre i representar el món pren de referència la teoria relativista d’Einstein, qui descobreix la quarta dimensió. Segons la teoria del científic, a més de l’amplada, l’alçada i la profunditat, la quarta dimensió existent es recolza en el temps. D’aquí que Dalí, fascinat per les il·lusions òptiques i tot el que fos un desafiament de la «veritat» que hom coneix, el reptava a plasmar aquesta visió en el seu art i estil característic, com ara, als rellotges tous. La idea de pintar-los com a elements que es fonen, ve inspirada després de menjar formatge Camembert mentre sopava. Aquesta és una altra prova d’aquest metacognitisme dels conceptes reals de la vida, relacionant elements que li recorden uns altres, encadenant-los els uns amb els altres. La metàfora del temps, però, per a Dalí té un sentit més ampli i recau en el seu temor a la mort i la fixació per la immortalitat. Aquesta por la personifica en les formigues (animals que li recorden la seva infància, quan les veia caminant sobre un animal mort per menjar-se’l).

Un recorregut pels somnis dalinians en què res encaixa, si no prens consciència que allò és merament un "somni"

Els píxels és un dels punts centrals a l’exposició de Dalí cibernètic. Aquesta tècnica que l’artista empra en les seves obres, jugant amb les freqüències dels colors i la distància en què observem una imatge, generava l’efecte òptic que ell pretenia. D’alguna manera, «torna boig l’ull de l’espectador», ja que intenta entendre aquesta doble perspectiva d’un element, aparentment clar, però que es dissol a mesura que t’allunyes, com és el cas de L’orella antimatèria. Tanmateix, per empatitzar amb el pensament dalinià, IDEAL ofereix l’espai del metavers, en què el públic entra en un món paral·lel amb les ulleres virtuals, amb les quals es passa de la nostra realitat a la de Dalí, amb un recorregut dels seus somnis, en què res encaixa, només ho farà si prenem consciència que allò és merament un «somni» en què despertem quan sortim d’aquesta virtualitat. Impressionisme, surrealisme i tecnologia es combinen per submergir-nos en l’art dalinià.

D’altra banda, la immersió es preveu a la sala d’arts digitals, en què amb indicacions sobre l’ús de les ulleres 3D, el visitant queda envoltat del recorregut artístic de Dalí, amb totes les seves obres, tot experimentant amb efectes musicals i òptics, les seves obres en moviment, com si fossin escenes d’una pel·lícula, però, que a més, transmeten sensació de tangibilitat, de poder tocar els elements o d’estar present en els paisatges que aficionaven Dalí, Cadaqués, Portlligat i altres, barrejats, evidentment, amb artefactes, personatges, éssers deformats, i tot allò que li suggeria l’imaginari del nostre artista figuerenc: Salvador Dalí.

El metavers i Dalí: Realitat virtual 360º

IDEAL, el centre d’arts digitals de Barcelona, uneix art, ciència i tecnologia per crear continguts audiovisuals, en què l’espectadora n’és la protagonista. D’aquesta manera i amb la premissa del pensament dalinià i l’afició per la tecnologia i la cibernètica, entre altres, el centre exposa, a les seves sales, un viatge immersiu per la ment de Salvador Dalí, a través de les seves obres més reconegudes. Es tracta d’una experiència immersiva sobre universos paral·lels, física quàntica, quarta dimensió i més interpretats per l’artista, mitjançant la realitat virtual.