ENTREVISTA | Mònica Comella Lòpez Autora del llibre 'La druidesa'

«Amb ‘La druidesa’ he intentat fer visible al cor humà tot allò que és eteri»

«Quan escric no penso, em poso davant l’ordinador i el que surt, surt, estic connectada amb el meu jo interior, és com parlar amb mi mateixa»

Mònica Comella, amb la seva primera novel·la.

Mònica Comella, amb la seva primera novel·la. / Arxiu personal

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Mònica Comella tenia tres anys quan es va instal·lar a Vilajuïga. Actualment viu a Empuriabrava on enfila les seves històries, entre elles la que batega a La druidesa, la seva primera novel·la que presenta aquest dimecres a les 7 de la tarda a la capella del convent de Santa Clara, a Castelló d'Empúries.

Comella escriu de nit, quan tothom dorm, quan tot està en calma. Aleshores les històries flueixen, relats plens de fantasia, un món interior ric i prolífic com el que ara plasma a La druidesa. «El meu somni és ser escriptora i ho seré», assegura convençuda.

Com comença el seu afany per escriure?

Quan era petita m’agradava molt escriure. El padrí de la meva germana era escriptor i a partir dels seus poemes, que al principi em costaven entendre, em va agradar molt la literatura. Des de petita, però, tinc molts somnis, bastant especials, i els escrivia. Fent-ho em vaig adonar que tenia molta imaginació.

Quants anys tenia?

Vuit i ja escrivia contes petits i alguns poemes. En tenia una agenda. Als setze anys vaig fer un llibre que no he publicat. Sempre he escrit. Crec que vaig néixer amb aquest amor per l’escriptura. I tothom de la família llegia el què feia. El meu pare sobretot m’ensenyava els seus poemes i el que no entenia m’ho explicava. Així vaig anar afegint paraules del diccionari per entendre una mica més l’escriptura i literatura.

Quin gènere li ha interessat?

La fantasia m’agrada molt, és el meu amor, i, sobretot, llibres que expliquin les emocions i com gestionar-les.

Això és el que ha fet amb La druidesa?

A La druidesa he intentat que la gent pugui veure el que és eteri, el que no es pot veure que sigui visible per al cor humà: les energies, les emocions, que es vegin a flor de pell. Soc una persona que creu molt en l’energia terrenal, en la força que duem dins i poder-nos entendre. A partir d’aquí podem ser molt poderosos i tirar la vida cap on volem anar.

Pot avançar algun detall de l’argument de la novel·la.

Sí, Amara, és una noia que viu sense viure, senzillament deixa passar els dies. Fins que fa un viatge amb uns amics que són molt importants per a ella. En aquest viatge descobreix que ella és més que un cos en aquesta terra, que és una dona molt poderosa i s’aventura en un lloc on podrà conèixer moltes més dones com ella i s’adonarà que és molt important creure en un mateix per descobrir què duus dins.

Per què ha volgut que fos una dona la protagonista?

Perquè jo, com a dona, he hagut de fer molts sacrificis a la vida i dono gràcies a tot això perquè així he arribat a conèixer-me bé i sento ara que soc una dona forta i valenta. I vull que moltes altres dones que hagin pogut passar per moments crítics s’adonin que tenim molta força interior.

L’acció succeeix en un temps actual?

Al principi sí, però la història la durà a viure i recordar del passat, d’altres vides.

Serà un viatge físic, també?

Sí, és on entra la fantasia, però sempre guardant una energia terrenal. No oblida mai d’on ve i allò que pot fer com a dona.

La natura té un pes important dins l’argument?

Quasi el mateix que la protagonista.

La druidesa està dirigit a un lector que li interessi la fantasia?

Li pot interessar a un ampli públic. Adolescents perquè surten emocions que tot jove ha experimentat i que m’agradaria ajudar a gestionar amb aquest llibre. També adults perquè hi ha molta gent estancada.

És un llibre escrit amb voluntat d’ajudar?

Sí, quan el vaig fer, la voluntat era ajudar-me a mi, però he vist que pot ajudar als altres. Quan escric no penso, em poso davant l’ordinador i el que surt, surt, és un no parar, estic connectada amb el meu jo interior, és com parlar amb mi mateixa. Quan van néixer les meves filles i vaig començar amb la meva parella em van ajudar a tenir sentiments que mai havia tingut i a gestionar-ne altres. Tot ajuda a trobar-te i a estimar. Per això a la presentació m’acompanya la meva parella i amic, Jairo Romero.