ENTREVISTA | Eudald Carbonell Codirector del Projecte Atapuerca i director general de la Fundació Atapuerca

«Quan les societats perden la diversitat, també minva la seva capacitat d’evolucionar»

«El capitalisme se’n va en orris i desgraciadament no hem estat capaços d’enfonsar-lo nosaltres, fracassa perquè és un sistema obsolet»

Eudald Carbonell durant la presentació del seu llibre «El futur de la humanitat» a la biblioteca Fages de Cliement de Figueres.

Eudald Carbonell durant la presentació del seu llibre «El futur de la humanitat» a la biblioteca Fages de Cliement de Figueres. / Irene Roé

Núria Noguera

Núria Noguera

Recent jubilat de la docència després d'anys ensenyant prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, l'arqueòleg i antropòleg de Ribes de Freser és una de les veus actuals més crítiques sobre el camí que ha pres la societat globalitzada en les últimes dècades. Eudald Carbonell va presentar el seu últim llibre El Futur de la Humanitat a la biblioteca Fages de Climent de Figueres el passat 27 de desembre on va omplir la sala de gom a gom.

Vostè ha explicat que la humanitat hauria de ser com l’escena del bar de la primera pel·lícula de Star Wars (1977). Per què?

Entenc que com més diversa és una societat més interessant és perquè admet la variabilitat i fa que puguis contrastar moltes coses, i això és el que es veu en aquella escena. Quan les societats perden la diversitat també es perd la capacitat d’evolucionar.

L’ésser humà ha de tenir empatia per poder evolucionar?

Sí, quan no ens fan cas ens tornem individualistes perquè ens sentim rebutjats i això fa que ens tornem egocèntrics i que competim entre nosaltres. A una persona si li fas cas, si l’escoltes, si l’entens sap que pot aportar alguna cosa. Hem d’escoltar a tothom perquè tots tenim capacitats. Hi ha un concepte que treballo ara que és la individualitat col·lectiva, l’individu com a col·lectiu. Hem de fer que les persones se sentin individualment bé dins el col·lectiu. Això es resumeix en una frase: la gent competent no competeix.

El capitalisme fracassa perquè fomenta aquesta competitivitat?

El capitalisme se’n va en orris i desgraciadament no hem estat capaços d’enfonsar-lo nosaltres. Fracassa perquè és un sistema que té 300 anys i està obsolet perquè no té instruments per canviar.

Estem col·lapsant?

Sí, fa vint anys deia que si no canviàvem col·lapsaríem, ara ja ho estem fent. Potser no ens n’adonem perquè quan estàs dins un remolí no saps que t’ofegues fins que t’has ofegat.

Podrem sortir d’aquesta situació?

Sí, perquè no és el mateix col·lapsar que extingir-se. Les coses poden anar molt malament, però sempre hi ha algú que té una resposta. I aquest llibre és això, explicar el que podem fer després d’haver col·lapsat. És un decàleg que no pretén ser pessimista sinó esperançador perquè si es dissenyen unes bones bases hi ha futur.

Afirma que els valors no serveixen per a res.

Els valors estaven molt bé, però és una cosa una mica prehistòrica, com les religions. En el seu moment tenien un sentit de cohesió social. Jo substitueixo això per la consciència. Quan tu la tens et permet fer bé o malament les coses d’acord amb aquesta consciència.

Parla de la consciència d’espècie. Què és?

Hi ha diversos tipus de consciència. La d’espècie vol dir ser conscients que hem de pensar com unitats diferents, però de manera col·lectiva perquè la societat evolucioni en un futur.

Això s’està fent? Perquè els líders declaren que gestionen el mentrestant.

Lideren el mentrestant ens enfonsem. Pensen i ara què passarà? Així s’assumeix que no es pot fer res. Hem de pensar en què volem que passi, com construir el que passarà. Els líders és una cosa que els animals tenen. Una manera d’evolucionar és deixar de tenir-los, i més ara que els que tenim son els més imbècils de tots. S’ha de fomentar que cadascú pensi en quina àrea pot treballar però no fer-ho per un mateix sinó per ajudar a l’espècie.

Els humans podem destruir el planeta?

Hi ha gent que pensa que ens estem carregant el planeta, però el planeta continuarà vivint. El que estem atacant és la nostra manera de viure-hi, l’evolució humana. A la mare terra li és igual que la temperatura augmenti tres graus o cinc. Això ens ha de preocupar a nosaltres, perquè provocarà, per exemple, que Madrid en avall sigui un desert on les persones no podrem viure. Els humans podem extingir tots els éssers vius, però no podem destruir el planeta Terra.

A què es refereix quan parla de socialitzar la tecnologia?

La tecnologia és el que ens ha fet humans, per tant, hem de fer que la tecnologia incrementi la sociabilitat humana. Això és el que ens ha fet progressar com espècie.

És el mateix progrés i desenvolupament?

No, tu pots progressar sent un agricultor millorant les teves condicions i que així millori l’espècie. El capitalisme no ens ha fet progressar, ens ha fet desenvolupar canvis que no beneficien ni fan augmentar el benestar de l’espècie.

Per què és important la feminització de l’espècie?

Això està lligat al feminisme, però no és el mateix. La feminització és el conjunt de coneixements i manera de ser de la meitat de l’espècie que durant molt temps no se’ls ha deixat fer una aportació social. Necessitem que aquest 50% participi en el mateix projecte de convergència evolutiva. Probablement si haguéssim estat feminitzats no estaríem col·lapsant.

Per què diu que no hem de fer cas als vells?

Perquè la generació que ha de canviar les coses és la que ara té entre 25 i 40 anys, d’acord amb el que ells pensin que s’ha de fer. El futur de la humanitat és un llibre per tothom, però sobretot va dirigit als joves. Jo sempre dic que els vells se’ls ha d’escoltar per conservar la memòria, però no se’ls hi ha de fer cas.

Subscriu-te per seguir llegint