Figueres

Art per al 2023: «El Crist» de Dalí i la Costa Brava com a paradís creatiu

L’arribada al Teatre-Museu de l’oli escocès, aplaçada per la pandèmia, i l’arrencada d’una ambiciosa trilogia al Museu d’Art de Girona amb extensió a Figueres seran dues de les exposicions de l’any

«Crist de Sant Joan de la Creu» de Salvador Dalí.

«Crist de Sant Joan de la Creu» de Salvador Dalí. / GLASGOW CITY COUNCIL

Alba Carmona / DDG

El Crist de Dalí, una de les obres més importants que hi ha actualment a Escòcia i que arribarà per fi a Figueres a la tardor, i l’inici d’un gran projecte del Museu d’Art de Girona sobre els processos de descoberta, destrucció i recuperació de la Costa Brava des del món artístic seran sens dubte dues de les principals exposicions que es podran veure a les comarques gironines durant el 2023. Els museus gironins encaren aquest any amb projectes de tota mena a l’agenda, des de la reivindicació d’artistes com Pep Admetlla o Claudi Casanovas a la continuació, a la Fundació Vila Casas, d’un extens inventari per documentar la llarga llista de creadors que treballen a l’Empordà.

L’arribada al Teatre-Museu Dalí de Figueres del Crist de Sant Joan de la Creu de Salvador Dalí, un emblemàtic oli sobre tela propietat del Kelvingrove Art Gallery and Museum de Glasgow, estava prevista per al novembre del 2020, però evidentment, la pandèmia ho va capgirar tot. Tres anys després, la Fundació Salvador Gala Dalí reprèn el projecte i, a més d’exposar el Crist, el Centre d’Estudis Dalinians en col·laboració amb el departament de Conservació i Restauració del museu, portarà a terme un important treball d’investigació sobre l’obra i reflexionarà sobre la seva significació en el camp de l’art contemporani.

Ambiciós és també el projecte que té entre mans el Museu d’Art de Girona, que a l’abril presentarà la primera d’una trilogia d’exposicions sobre la Costa Brava com a paradís artístic. Durant tres anys consecutius i amb la implicació d’altres museus, s’acostarà als artistes i moviments artístics que s’han fet seu el litoral gironí durant el segle XX.

La primera mostra, titulada Costa Brava, la descoberta del paradís. 1870-1936 estarà dedicada al procés de descoberta des de finals del segle XIX amb els primers paisatgistes fins a les avantguardes dels anys 1920 i 1930. Comissariada per Mariona Seguranyes, pretén explicar el descobriment plàstic i visual del concepte de la Costa Brava traçant un recorregut pels diferents nuclis artístics costaners, com ara Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols o Cadaqués, trenant pintures amb correspondències, postals o fotos d’època.

Amb prop d’una cinquantena d’obres d’artistes com ara Lluís Rigalt, Francesc Miralles, Lluïsa Vidal, Rachel Russell, Laureà Barrau o Olga Sacharroff, vol fer un recorregut des de la descoberta del paisatge fins al paradís que va acollir les primeres avantguardes.

L’exposició de Girona, a més, tindrà una extensió al Museu de l’Empordà de Figueres, on s’abordarà amb profunditat el nucli de Cadaqués, en una exposició monogràfica i simultània sota el títol de Costa Brava: quan Cadaqués era una festa. L’estudi d’on han nascut les dues mostres, la de Girona i Figueres, quedarà recollit en un únic catàleg.

També a la primavera, i de nou amb la reivindicació de l’art creat des del territori, la Fundació Vila Casas obrirà a Can Mario de Palafrugell l’exposició Mar de fons, la continuació d’una cartografia artística de l’Empordà iniciada a principis del 2022 amb Localismes universals. Artistes de l’Empordà (1).

Comissariada, com la primera, per Toni Álvarez de Arana, Mar de Fons recull una segona tria d’artistes residents a l’Empordà, però aquesta vegada amb uns altres plantejaments artístics, sovint fugint de la pintura o l’escultura en el format més tradicional que coneixem.

El més destacable d’aquestes dues exposicions a Can Mario és el fet que ens han servit de trampolí per començar a fixar tota una sèrie de noms a un territori que veu com any rere any creix en la seva oferta artística.

Admetlla i Mal Pelo a Girona

Al Bòlit, el Centre d’Art Contemporani de Girona, el 2023 serà l’any per reivindicar dues trajectòries artístiques, les de Pep Admetlla i Mal Pelo, amb propostes que van més enllà de la retrospectiva tradicional i que arribaran a la tardor.

A L’ombra sota la parpella. Lliçó d’anatomia del cos excèntric, l’artista gironí durà a Sant Nicolau una síntesi d’anys de recerca sobre l’anatomia humana, els enigmes del cervell i la visió com a misteri.

Pel que fa als més de trenta anys de carrera de la companyia Mal Pelo, quedaran recollits en una mostra repartida entre les seus del Bòlit a la Rambla i el Pou Rodó i batejada com a The Bluebird Call, com la peça amb què Pep Ramis i María Muñoz tornaran al duet de dansa i de la qual van oferir un primer tastet en el darrer Temporada Alta.

Altres propostes interessants al Bòlit per a l’any que estem a punt d’encetar seran una mostra col·lectiva a partir de la recerca sobre identitat i gènere de la pionera Hélène Cixous o Més lloc per a la fosca, sobre l’imaginari de Víctor Català.

A Olot, la ira i Casanovas

Pel que fa als Museus d’Olot, també miraran a la creació local, però amb propostes ben diferents: per una banda, les obres de l’artista olotí Claudi Casanovas ocuparan la Sala Oberta i el pati de l’Hospici; per l’altra, el fotògraf Martí Albesa mostrarà la realitat al mar de plàstic d’Almeria, on malviuen centenars de persones migrades i, a més, una exposició convidarà a la descoberta del mestre fuster Joan Llor, que va treballar durant la segona meitat del segle XVIII a Olot i va crear una tècnica decorativa per a mobles.

En diàleg amb obres d’art contemporani de la Fundació Vila Casas, a més, el Museu dels Sants d’Olot acollirà la segona part de Sincronies, el projecte dedicat als pecats capitals, i que aquest cop es centrarà en la ira.