Maria Figa Masdevall (1928) i Mercè Figa Masdevall (1930) comparteixen el fet de ser germanes i d’haver nascut, les dues, a la Casa Forestal de Maçanet de Cabrenys, just a l’accés a la muntanya de les Salines on el seu pare n’era el guarda. També el fet d’haver viscut l’exili de ben a prop. Elles dues, i la seva història vital, han estat les escollides per encetar el programa Amb veu de dona. Aprofitant una subvenció estatal en matèria de gènere, s’ha creat una silueta amb la seva imatge, instal·lant-la a la façana de l’antiga Oficina de Turisme, a l’aparcament municipal, i s’ha col·locat una placa a l’actual oficina. També un QR permet als visitants veure-les a elles narrant aquells records que ja formen part del Banc de Memòria.
No és el primer cop que les germanes Figa Masdevall col·laboren amb l’Ajuntament. Anteriorment, van aportar el seu gra de sorra en la senyalització de les rutes de l’exili. També amb el banc de memòria. L’alcaldessa Mercè Bosch explica que la voluntat de l’Ajuntament és incorporar nous noms any rere any. «Tenim moltes dones que han fet moltes coses en el nostre municipi i tenen un valor important per a nosaltres, és una manera de no perdre la nostra història», reconeix Bosch tot afegint que en el cas de les dones «aquestes sempre havien quedat en segon terme i ara ho hem de reivindicar».
La història de les germanes Figa Masdevall té quelcom de particular i especial. Van quedar orfes de mare molt petites, el 1935, i la família va decidir enviar la gran a Barcelona amb uns oncles sense fills, ambdós mestres i ell director de l’escola Milà i Fontanals, mentre que la petita va anar a Darnius, a casa d’uns altres oncles. L’esclat de la guerra civil, però, va agafar la Maria de vacances a Maçanet i allà es va quedar. Van passar tot el conflicte a la Casa Forestal, un habitatge gran de pedra. «Teníem de tot menys electricitat i recordem passar-nos-ho molt bé, jugant tot el dia per allà fora, ens enfilàvem pels arbres, les roques», explica Maria Figa Masdevall qui recorda, a més, com va passar tota la retirada en un mas proper on els propietaris «recollien molta gent, morta de gana». No pot oblidar aquella pluja continuada i insidiosa que no va deixar de caure. «La dona del mas era molt bona dona, ens va fer mig de mare», apunta emocionada.
Les dues germanes van poder anar molt poc a l’escola. Allà coneixerien la mestra Pilar Puig: «Ens va ensenyar molt». En el cas de la Mercè, aquesta tenia una gran habilitat amb el dibuix i un dels paisatges que va fer, la mestra li va emmarcar i encara ara el conserva. Maria Figa es va casar amb un carnisser i durant quasi cinquanta anys va despatxar a la carnisseria de la família, mentre que la Mercè brodava roba.
Passant gent per la muntanya
En el document enregistrat, les dues germanes recorden el primer sou que van rebre: plantant castanyers a la muntanya de les Salines. «Guanyàvem, primer, quinze pessetes treballant vuit hores», comenta Maria Figa. Els diners els feien servir per comprar mitges de cristal. No obliden els balls del diumenge, les tardes de cinema. Tampoc les conseqüències de la guerra i la retirada. «Davant de la Casa Forestal hi havia trenta-dos cotxes cremats». A casa també conserven un canti d’aram, un llegat de l’avi, que el seu pare va fer servir per donar aigua als afectats de l’explosió del polvorí de Terrades. Una ambulància els va dur a coll de Lli i a ell també, per acompanyar-los. Mentre era fora, algú va esbotzar la porta a trets i un d’ells va travessar l’ansa del canti. «Des de la Casa Forestal, a la nit, vèiem com tiraven les bombes a Figueres», recorden tot assegurant que havien desfilat jueus per la casa. També van veure alemanys ferits passant la muntanya. «Eren els últims que quedaven perquè aquestes muntanyes eren plenes de gent de la resistència i, quan anàvem a buscar bolets en un bosc francès, teníem molta por de trobar-los».
