Una exposició aborda els silencis de l’exili republicà a través del còmic

L’exili català del 1939 ha estat estudiat i narrat des de disciplines diverses. També des de la novel·la gràfica, és a dir, el còmic que, els darrers anys, ha estat molt prolífic. Els valencians Josep-Vicent Garcia Raffi i Francisco Collado Cerveró fa anys que s’interessen pel tema i ara han unit esforços per donar forma a la mostra L’exili de 1939 al còmic. Vinyetes a la frontera que aquest dissabte a les 12 del migdia s’inaugura al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (Mume).

«L’exili és un fet històric que ha estat silenciat i amagat, però a la vegada, permanentment al món, hi ha milers de persones que fugen de les guerres, que van a l’exili i es troben als camps», diu Josep-Vicent Garcia buscant les raons davant l’interès creixent que genera el tema, i subtemes que l’embolcallen, entre els creadors, alguns dels quals «expliquen la seva pròpia història, la de la seva família». N’és una prova palpable la seixantena de publicacions, objectes i dibuixos originals, alguns inèdits i d’autors de prestigi, que nodreixen aquesta exposició. Entre els exemples escollits destaquen còmics espanyols, catalans –que té poca presència– i també francesos on s’ha explorat molt intensament el tema, sigui des de la perspectiva de l’exili, la retirada, els camps nazis, l’exili d’ultramar i la resistència al nazisme i franquisme. Així trobarem títols com Los surcos del azar, Exilio, Les serps cegues, Josep, La sombra roja i Deportado 4443, entre altres, i creadors com Quim Bou, David Tapia, Aurel, Iñaket, Jordi Peidro, Manuel Granell, Marc Vila, Juan Kalvellido o Paco Roca.

Per Garcia és evident que la novel·la gràfica o la narrativa dibuixada «és un mitjà molt potent» per explicar l’exili o apropar nous lectors i gent jove, d’una manera més atractiva, «als nostres silencis», sobretot, «davant aquesta permanent desinformació o absència d’informació». No obvia, però, que «el còmic és ficció amb grans elements de realitat» i que l’autor de còmic és un creador «que es regeix per les lleis de creació de ficció que l’ajuden a explicar lliurement el que vol a partir d’un personatge, conegut o no, o d’una qüestió familiar». A més, no deixen d’aparèixer novetats en el mercat que evidencien «les ganes de saber més» entorn d’un tema que, dia a dia, van emergint dades noves sobre el passat, la repressió i la postguerra.

El comissari admet que la producció d’aquesta exposició ha estat complexa, ja que «no ens centrem en una persona, en una llengua o en un país». Així, reconeix el paper vital i imprescindible del conservador del Museu de l’Exili, Miquel Serrano, que ha realitzat la tasca de coordinació de tot aquest material. En aquest sentit, la mostra es divideix en quatre àmbits que es presenten simulant les pàgines obertes d’un tebeo i inclourà còmics que el públic assistent «podrà tocar i veure». També hi haurà objectes procedents del fons del centre museístic i, com a tret distintiu, originals d’autors que han decidit cedir-los al museu. Es tracta tant d’esborranys d’obres com pàgines acabades amb les tècniques digitals, quelcom possible gràcies a la complicitat de les editorials a l’hora de cedir la reproducció i que Garcia agraeix.

Reconeixement al gènere

Josep-Vicent Garcia afirma rotund que aquesta classe d’exposicions dins un espai museístic són importants perquè «els autors de còmic apareixen en primer pla i en primera persona, els seus noms, les seves obres». Això és, també, «un pas més pel reconeixement del còmic com un art que pot estar dins un museu». Vinyetes a la frontera es podrà veure fins al 5 de març, tindrà caràcter itinerant i compta amb la col·laboració del Memorial del Camp d’Argelers i l’Associació d’Amics del Mume.