«Núria Feliu va ser una pionera, com a dona i com a catalanista»

L’esperit musical dels 80 plana per l’espectacle Ja us he reconegut de The Feliuettes. També la llum inspiradora de la cantant Núria Feliu, figura que van conèixer i que els va fer confiança i a qui elles reivindiquen dalt de l’escenari.

Com definiria l’espectacle Ja us he reconegut?

És com una mena de concert teatralitzat en homenatge a Núria Feliu. Nosaltres, com a companyia, ens diem The Feliuettes perquè el nostre primer espectacle teatral estava lleugerament basat en ella, en la vida i la figura de Núria Feliu. D’això ja en fa un temps i, a més, ho vam fer amb la seva complicitat. La Núria ens va posar la veu en off de l’espectacle, una veu que ens anava guiant. També va venir a l’estrena i va portar gent a altres funcions. D’aquell espectacle teatral, hem extret temes musicals arranjats a tres veus i un pianista, arranjat per Gerard Sesé, i els millors gags que intenten explicar personatges, des de la comèdia, una mica esperpèntics, qui era la Núria Feliu i reivindicar aquesta figura.

Com van conèixer-la?

Quan vam decidir que faríem un musical de la Núria Feliu, en el seu moment vam pensar que l’havíem d’avisar. Vam anar a casa seva, a Sants, i ens va obrir les portes, vam estar xerrant i ella encantada.

Com se’ls va acudir fer un espectacle així?

Nosaltres no érem companyia abans. La Maria Cirici i jo ens coneixíem d’haver estudiat juntes a la mateixa promoció de l’Institut del Teatre, i amb la Laura Pau, que és d’unes promocions posteriors, vam coincidir, les tres, al Festival Grec, treballant, fent un altre musical. Ens vam portar molt bé, teníem un sentit de l’humor molt semblant i, xerrant de muntar alguna cosa juntes, va sortir la figura de la Núria Feliu, com una persona que, ara, la gent més jove ha ubicat més en el paper de la tieta convergent, potser per l’edat, però resulta que aquesta dona, en el seu moment, va ser pionera i a molts nivells, tant com a dona i com a catalanista. Va ser una dona que no es va casar mai, que no va tenir fills, una cosa que, per l’època, era molt trencador. Vestia com volia, trencant moltes vegades les normes més convencionals de la vestimenta femenina. Va fer una carrera i en va ser la protagonista i no la va abandonar com moltes altres dones d’aquell temps per casar-se. I pel que fa a la llengua, va fer traduir els grans clàssics del teatre i cinema musical al català, en un temps en què aquí ningú entenia l’anglès va permetre entendre moltes lletres i ens van arribar molts temes gràcies a ella. Va fer escola.

"És un muntatge molt proper perquè tenim una vena cabaretera, com Núria Feliu també tenia"

Els va interessar, doncs, la seva producció i el que ella representava.

Exacte. No només és molt bona cantant, atrevint-se amb gèneres molt diferents –la cançó catalana, el cuplet, el jazz– sinó que era una dona molt potent, envoltada a la seva època per homes, perquè eren ells els que cantaven.

I què els porta a gestar aquest nou muntatge?

D’aquell en vam fer dues temporades, però ens havia quedat el cuquet de fer un recopilatori musical amb tots els grans temes. I també posem humor. Per això hi ha tres porteres de Sants que expliquen que ho saben tot d’ella, o tres hombreres gegants de la Feliu, que som nosaltres,...té aquest estil de comèdia musical, però, sobretot, molt musical.

Hi ha certs tocs de thriller.

Bé, thriller perquè tot comença amb una vident que vaticina que una de les tres serà la propera cantactriu de Catalunya i així comença una petita investigació que ens durà als anys 80 a veure si trobem qui serà. És l’excusa per fer un viatge per la seva vida i sobretot per les seves cançons.

També se sent la veu de la Feliu.

Sí, en off, ella dirigint-se als personatges.

Destaca la ironia, una mica per no trair el seu caràcter?

És cert, és que era una dona molt feta a si mateixa, molt extravertida, tenia un gran do de gent, es feia amb tothom. Una dona amb caràcter. Ella es va fer construir la seva geganta, ningú li feia i se la va fer.

A quin tipus de públic està adreçat l’espectacle?

És per a tots els públics, depèn més de la sala, de quin tipus de públic o programació tenen ells. Nosaltres el fem molt proper perquè tenim una vena cabaretera, com Núria Feliu també tenia.