José Luis Bartolomé tanca les aventures del sergent Nofre McCow a Palau-saverdera

José Luis Bartolomé es confessa un gran amant de la novel·la negra. L’onada de descentralització d’aquest gènere a casa nostra, amb la incorporació de noves veus, el van animar a aportar el seu granet de sorra creant el personatge de Nofre McCow que ja alimenta dotze relats curts, plens d’humor, ambientats tots ells a Palau-saverdera i repartits entre dos volums: Crim a la capella blanca i altres intrigues del caporal Nofre McCow i Segrest a Bellevue i altres intrigues del sergent Nofre McCow. Aquest darrer es va presentar divendres passat a la biblioteca de Figueres.

L’escriptor remarca que quan va crear McCow tenia present «un personatge de poble, una mica inspirat en Las historias de Plinio de Francisco García Pavón». Superant aquest punt de partida, va voler arrelar-lo més al poble, buscant ambientacions històriques i geogràfiques properes i que, «sense ser un personatge de caricatura, fos algú fàcilment identificable, un home murri, pagesot, que coneix molt bé la història del poble i que es considera incorruptible». McCow és un personatge central, que va evolucionant. Seguint, a més, els clàssics de detectius, és solter, «un home solitari sense lligams familiars ni obligacions».

Un oli pintat per Lorca

Els cinc relats del segon volum estan dedicats tots a desaparicions sorprenents: humanes, animals, d’obres d’art, però també aparicions sobtades com el d’una dona desconeguda que apareix emparedada a Camí de la mina vella. Alguns d’aquests relats tenen com a base fragments de la història de Palau, però altres són creats de bell nou inspirant-se en lectures o en altres fets casuals com passa a L’oli del carrer del Trull on s’evoca una suposada visita molt celebrada de Lorca i Dalí (Dalee en el llibre) al poble que va generar el regal d’un oli pintat pel poeta a la veïna, Paulina Riudellots. «Podrien ben bé haver visitat Palau. Aquí tenim una cosina germana del pintor», explica l’autor.

Amb l’esperança que, potser, algun dia aquests relats es tradueixin a l’anglès, llengua a la qual Bartolomé ha dedicat tota la seva trajectòria com a docent, l’autor posa punt final a les aventures del sergent. Amb aquestes històries, però, l’autor proposa una mirada diferent de Palau-saverdera transformant aquest escenari en material literari. A més, els relats serveixen als lectors per aproximar-se a una altra faceta, potser inesperada, de José Luis Bartolomé, molt més desimbolta i divertida. Tanmateix, aquests demostren la seva excel·lència com a autor, la seva capacitat creativa i versatilitat, una prolífica imaginació i habilitat amb la llengua així com la seva destresa unint elements històrics i actuals per gestar aquest divertimento, una porta oberta a una vida paral·lela d’un petit poble de l’Empordà i, a més, la possibilitat d’aprendre’n coses noves, descobrir-lo sense saber ben bé quina és la fina membrana que separa realitat i ficció.