Quiosc Empordà

Empordà

L'Escala

L’Alfolí de la Sal consolida la vocació com a epicentre vital escalenc

L’edifici del 1697, reobert el 2017 després d’una acurada restauració, acabarà aquest 2022 havent acollit un total de 162 activitats

L’Alfolí mostra nombrosos detalls de l’evolució històrica de l’Escala des d’un edifici que n’ha estat protagonista. Basili Gironès

Entre l’estiu de 2017 i aquest 2022 han passat moltes coses a l’Escala, entre elles la consolidació d’un projecte que va néixer com a equipament cultural i que s’ha acabat convertint en l’epicentre de l’activitat pública de la població. «És el gran atractiu del nostre rovell de l’ou del nucli antic», reconeixen des de les seves diferents responsabilitats la regidora de Turisme, Marta Rodeja; el regidor de Patrimoni Històric, Martí Guinart; la directora del Museu de l’Escala, Lourdes Boix, i el tècnic de Cultura, Pep Torner.

Aquest darrer aporta una dada significativa que ens ajuda a entendre aquesta realitat a partir de l’agenda compartida entre diferents àrees. «Aquest 2022 el tancarem havent fet 162 activitats diferents amb públic a l’Alfolí», una xifra que està molt per sobre dels 119 de 2021. El 2020, la pandèmia havia reduït el balanç a només 48 actes.

Façana principal de l’equipament. Basili Gironès

«No hem d’oblidar que cap al 1975 l’Alfolí va estar a punt de desaparèixer i que gràcies a l’empenta de la Comissió de Defensa de l’Arquitectura Popular es va evitar el seu enderroc», recorda Lourdes Boix.

Gràcies a aquella lluita per preservar-lo, l’edifici va ser protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Acabat de construir el 1697, va ser adquirit per l’Ajuntament de l’Escala l’any 2006. Després d’una llarga etapa d’obres de restauració, el 2017 va començar a funcionar com a museu, amb una planta en què s’explica la història del municipi a través de les èpoques i de les transformacions del paisatge que hi ha hagut. En el segon pis hi ha el fons de Caterina Albert. També té sala d’actes, sala d’exposicions temporals i dependències vinculades a l’àrea de Cultura i el mateix Museu.

Importància cabdal

L’Alfolí va impulsar el desenvolupament econòmic i social de l’Escala al segle XVIII, que va passar dels 290 habitants que tenia el 1716 a 1.383 el 1787. El ràpid augment de la població va fer que obtingués el rang de vila el 1766. Amb la desaparició del monopoli de la sal, l’edifici va passar a mans privades. Es va llogar a indústries locals, com la salaó d’anxoves i va acollir les primeres associacions de pescadors, fins que a partir dels anys vuitanta es va abandonar i va entrar en un progressiu deteriorament.

L’espai museístic va ser dissenyat sota la direcció de l’historiador Eudald Carbonell, amb la col·laboració del Museu de l’Anxova i de la Sal.

«Per la seva ubicació, la seva excel·lent restauració i pel seu contingut, s’ha convertit en un espai de referència cada cop més utilitzat», diu Pep Torner. «Té una funció clara com a Museu de l’Escala, entenent-lo com un concepte actual que ofereix activitat continua, permanent i constant. Supera el concepte clàssic d’un museu i té la porta oberta a activitats diverses ». Lourdes Boix recorda «la satisfacció total que van tenir des del moment en què es va poder recuperar l’edifici. Té un potencial enorme que anem descobrint a poc a poc». Reconeguda divulgadora de la història local, Boix destaca que «l’Alfolí de la Sal està molt vinculat a l’origen de l’Escala, des del barri de pescadors de sardinals del segle XVI». Per a ella, que ara l’equipament tingui aquest caràcter de centralitat de l’activitat cultural i social de la vila «és molt positiu, en tots els sentits. Segurament ha superat les expectatives que teníem en la seva arrencada, però no en dubtava que, un cop en marxa, ens donaria moltes satisfaccions».

La seva recuperació ha estat fruit de la voluntat dels diferents mandats municipals que van desembocar en l’estrena del 2017. Aquell any, l’alcalde Víctor Puga escrivia en el llibre monogràfic de l’Alfolí: «Si el conjunt monumental d’Empúries és el nostre referent llunyà, per tot el que representa la cultura clàssica com a fonament de la societat occidental, i com a font de coneixement i d’inspiració constant per als escalencs, l’Alfolí de la Sal és el referent proper, el nostre gran ambaixador quan es tracta d’explicar la història del naixement i el desenvolupament de la nostra vila entre els segles XVI i XVIII».

Salaó del Pòsit, al pati lateral de l’Alfolí. J. Clos / AHAE

La sal, un element de gran rellevància econòmica per a la indústria escalenca

Durant anys, l’Escala ha simbolitzat com pocs altres municipis, la importació de la salaó, la tècnica de preservació dels aliments amb la sal. Parlar de les anxoves de l’Escala és fer-ho d’un producte de reconeguda qualitat que ha viscut èpoques d’esplendor i d’altres no tant bones. En el jaciment grec i romà d’Empúries, hi ha evidències arqueològiques d’una indústria que transportava la seva producció per tot el Mediterrani.

L’Alfolí de la Sal de l’Escala forma part d’una història de repressió sorgida el 1716, després de la Guerra de Successió, quan el rei Felip V va manar la confiscació de totes les salines catalanes i la creació d’afolins que servien per a controlar el mercat de la sal i cobrar-ne els seus impostos. L’Alfolí de l’Escala rebia la sal del delta de l’Ebre, Eivissa i Alacant i la distribuïa per tota la demarcació de Girona i, fins i tot, comarques veïnes com Osona.

«També compleix la funció d’espai d’informació turística», explica Marta Rodeja

La primera tinent d’alcalde i regidora de Turisme, Marta Rodeja, té clar que «l’Alfolí de la Sal també compleix la funció d’espai d’informació turística. Encara que sigui un museu i que aculli, majoritàriament, activitats culturals, la gent quan hi passa, entra, s’interessa pel seu contingut i pregunta. De fet, ja ha de tenir aquesta funcionalitat», diu Rodeja.

L’equip de recepció de l’Alfolí és l’encarregat d’atendre aquestes situacions de curiositat que van més enllà del fet museístic. «Les exposicions temporals també ajuden –afegeix Rodeja–, però el més important és que l’equipament compleix molt bé aquest paper de centre neuràlgic del nucli antic».

«És una de les joies del nostre patrimoni, no hi ha cap dubte»

Martí Guinart és el regidor responsable de les àrees de Patrimoni Històric i Cultural de l’Escala. És llicenciat en Humanitats i coneix molt bé el passat de l’Escala. «L’Alfolí és un símbol que ha guanyat força i presencialitat des de la seva inauguració. La llinda de pedra de 1697 ja ens deixa entreveure que té molta història al seu darrere, és una de les joies del nostre patrimoni local», assegura.

Com altres responsables municipals, Martí Guinart reconeix que «la celebració constant d’activitats a les seves sales, més enllà del museu permanent, fan que sigui un punt molt atractiu i que ens ajuda a explicar la història del municipi. Tothom queda enamorat de l’espai perquè té tots els ingredients necessaris per a que sigui així». L’escriptor i periodista Xavier Bosch també veu en aquest edifici «un símbol històric que ens pot fer somiar amb moltes anècdotes i coses que podien haver passat en el seu interior». Una reflexió que va fer mesos enrere, quan presentava la seva darrera novel·la La dona de la seva vida durant les jornades literàries L’Escala, vila del llibre.

Del mateix parer és la poetessa Rosa Maria Arrazola, fascinada per com ressonava la seva obra Mare batec sota les voltes de pedra de la planta baixa. «L’Alfolí inspira, té quelcom de màgic i especial», reflexionava en veu alta.

Mar Terradas, dissenyadora gràfica, veu en aquesta construcció «una casa de línies en moviment que tant pot acollir un recital de música clàssica com fer-nos veure que el pintor Massanet va ser molt gran».

Martí Guinart reconeix que «un cop restaurant, equipat i posat en marxa, l’Alfolí representa molt bé l’Escala, en tots els sentits».

Compartir l'article

stats