El búnquer o observatori de Can Palau a Agullana havia de jugar un paper clau en la direcció de la defensa dels Pirineus Orientals per la posició estratègica. Durant anys, va restar en mans dels militars i després vigilat per la Guàrdia Civil. Els veïns no podien ni acostar-s’hi. El pas del temps el va sumir en l’oblit fins que ara l’Ajuntament l’ha recuperat, i dissabte passat, desenes de persones van participar en la seva presentació i la inauguració d’una exposició monogràfica a la sala de plens que resta oberta fins al 7 de gener.
L’historiador Josep Maria Almuni ha reconstruït la història d’aquest patrimoni en un llibre, també presentat dissabte, on es narra el procés de construcció. L’any 1940 els militars franquistes creien que els republicans, ajudats per les tropes franceses, tornarien a entrar al país amb columnes blindades i infanteria motoritzada. «Van veure que només podien passar per la duana. Amb els búnquers a prop de la carretera podrien bloquejar-los», comenta Almuni. L’espai escollit era Agullana des d’on «es veia tot el teatre d’operacions». Ho dirigia un general de brigada, el número 2 de la quarta regió militar de Catalunya, instal·lat al poble, qui gaudia «d’autonomia total per dirigir la defensa i fer disparar bateria de canons de la muntanya». Malgrat que els observatoris d’Agullana i el de Darnius s’aixecaren, tot es diluí. El 1942, amb la Segona Guerra Mundial i davant el temor dels alemanys, s’implementà una altra defensa fent búnquers a la Jonquera i mantenint els observatoris.
El 1945, la por va arribar de mans dels aliats i es va impulsar la Línia P de defensa dels Pirineus. Fins al 1947, explica l’historiador, el búnquer de Can Palau el guardava «una petita guarnició d’una trentena d’homes que disposaven de barracons on dormir i un edifici per un oficial amb cuina i tot». «Era secret militar i la gent no hi podia pujar», diu Almuni tot afegint que quan va ser abandonat va prendre el relleu la Guàrdia Civil «fent visites quasi a diari». El 1955 quasi tots els búnquers s’havien desatès entrant a formar part del paisatge dels veïns: «Els nens hi anaven a berenar i a jugar». A poc a poc, però, Can Palau es va oblidar i, fins i tot, era força difícil accedir-hi dins fins que ara, l’Ajuntament, ha arranjat un itinerari i l’ha recuperat. L’historiador admet que aquest aïllament potser ha estat el que «l’ha preservat», ja que «fins i tot conserva l’arrebossat original interior».
En el llibre, Almuni desgrana com la presència dels militars va sacsejar la vida al poble, sobretot del 1939 al 1942, la fase més dura: «S’havia just acabat la guerra, a Agullana hi havia hagut molts morts i alguns veïns els consideraven un exèrcit d’ocupació; a més, van requisar cases». Afegir que Agullana estava dins la zona impermeabilitzada i «la gent necessitava un salconduit, fins i tot, per anar a l’hort». «Agullana era una autèntica caserna, hi havia hagut cap a tres-cents soldats», molts d’ells reservistes. El temps va relaxar les coses i, fins i tot, alguns d’ells, que ja no havien fet la guerra i tenien estudis i cultura, es van relacionar i casar amb noies del poble.
