Fa anys que els amics de Jordi Puig, com a bons coneixedors de les seves dèries particulars, li regalen objectes que a molts semblaria estrany regalar o rebre. Entre aquests, ampolles amb formes curioses i originals que contenen, en el seu interior, líquids per seduir, per beure o per decorar, senzillament. Ara alguns d’aquests objectes que conserva i altres que ha cercat són el material que dona vida al llibre Ampolles, el quart volum de la col·lecció «El món segons Jordi Puig» d’Úrsula Llibres.
La passió de l’autor-editor per aquest tema el va dur a tancar-se en un soterrani de la Casa de Campo de Madrid per fotografiar la col·lecció d’un senyor ja mort, l’existència del qual va conèixer a través d’una ressenya digital. «Vaig contactar amb el fill que va acceptar que fotografiés la col·lecció», recorda Puig. Aprofitant un pont llarg, va passar llargues hores en aquell soterrani polsegós. «Ningú en volia saber res de tot allò i, fins i tot, em van dir si m’ho volia endur, però vaig declinar l’oferta», somriu el fotògraf qui, en més d’una ocasió, i així ho expressa en el llibre, ha pensat com en seria de sorprenent que arribés el dia que l’espècie humana s’hagués extingit, «arribessin els marcians i poguessin entendre el món a través de les ampolles».
Allò que atrau tant Puig d’aquests objectes, i que tan bé ho ha plasmat l’escriptor Adrià Pujol en el text introductori del volum, és que totes elles sorgeixen d’un procés industrial però que, a la vegada, condensen simbolisme i la intuïció d’aquell que les ha creat com a objecte perquè la gent els adquireixi com a record. Puig se sent meravellat en treure-les de context i tractar-les com un objecte valuós. Així podem trobar fotografies d’ampolles emulant un gos, l’Esfinx, un elefant, una nina regional, fruites, la Torre del Oro de Sevilla fins a cases penjades, una guitarra, un jugador de rugbi o la cama d’un futbolista, en aquest cas recoberta de tela. També hi ha ampolles foradades amb pessebres o una corrida de braus dins. Puig ha fet la tria partint d’una atracció estètica. «Els objectes més kitsch (i els que pot adquirir més gent) acompleixen una de les funcions que abans estava reservada a l’art-art: la capacitat de meravellar», explica Pujol en el seu text, tot afegint que aquests objectes «ens commouen, emocionen, molt sovint des d’una absurditat patent i sempre des d’una horitzontalitat social». Com a detall, Jordi Puig, en el doble paper d’editor i autor, obsequia cada comprador del llibre amb un dels objectes que ha acumulat a casa per fer-lo. Només, confessa, se’n queda quatre o cinc. El seu afany mai ha estat ser col·leccionista sinó fixar-se en aspectes que passen desapercebuts: «Treballo amb arxius que no existeixen i els he de fer, però només m’interessen durant el procés». El resultat, el llibre.
