L’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries ha rescatat i analitzat un document del seu fons que posa en evidència que la violència envers les dones no és només una xacra dels nostres temps. Es tracta del judici contra un pagès de Palau de Santa Eulàlia, Josep Bach, «un depredador sexual i violador de nenes». El document data de l’any 1736 i pertany al fons de la Cúria del castell de Siurana que formava part del Comtat d’Empúries.
El document, transcrit per les responsables de l’arxiu, testimonia que el 31 de març de 1736 el batlle de Siurana d’Empordà, Ignasi Feliu, va manar al notari i escrivà de la cúria reial de Siurana l’inici d’una interlocutòria contra Josep Bach per cometre un seguit d’abusos sexuals contra la seva dona Teresa Vidal, segons s’informa «con ella comete el enormísimo pecado de sodomia (...) con extorsiones y medios violentos». Tal com es recull, l’obscenitat i la violència de l’acusat, que afectaven la bona convivència de la comunitat, era coneguda per tots la seva immoralitat. És per això que el batlle l’amenaçà d’expulsar-lo de la Batllia si no modificava la seva conducta. A mitjans d’abril de 1736 Josep Bach fou engarjolat a la presó reial de Figueres, després d’embargar-li tots els seus béns i se l’imputaren els delictes de blasfèmia, adulteri i sodomia.
En el transcurs del procés penal citen divuit testimonis perquè compareguin i declarin a fi d’investigar els fets. En primer lloc, la víctima, Teresa Vidal, de vint-i-cinc anys, casada des dels 15 amb Josep Bach. En la declaració, va afirmar que el seu marit acostumava a practicar el sexe «por el vaso exterior» sempre de forma violenta, sovint «con mucha efusion de sangre que salia de mi vaso exterior». La llevadora Maria Candi de Garrigàs, després de fer-li un reconeixement físic, corroborà les agressions i confirmà laceracions molt greus en el recte. Citaren a comparèixer Margarida Vidal, mare de la víctima, que, davant els fets, va confessar l’agressió al rector de la parròquia, el qual li feu una recomanació del tot insòlita: abans de consentir un delicte tan greu com la penetració anal, la seva filla s’havia de deixar matar.
Un dels testimonis, Joan Ferrer, jornaler de Santa Eulàlia, testifica que el 1733 en un camí a prop de l’Armentera l’acusat intentà violar dues nenes de set i vuit anys, «desaciendose de los calzones para conocerlas carnalmente». Aconseguiren escapar-se. El 1735 intentà violar les dues filles de Ferrer, Maria de tretze anys en un camí en direcció a Sant Miquel de Fluvià, sortosament els crits de la nena van alertar dos pastors que impediren l’agressió sexual. L’hivern anterior Bach intentà violar la filla petita de Ferrer de set anys. En el judici aparegueren altres testimonis d’intents de violació i agressions a altres dones, una consumada. Així, Josep Berenguer, jornaler de Santa Eulàlia, jura que Josep Bach «vive escandalosament con otras mujeres» i que el 1735 havia intentat violar la seva filla Catalina de set anys en un olivar que hi havia prop de la rectoria de la població i a la seva altra filla Marianna de sis anys que, amb el pretext de donar-li un podall, la va fer entrar a casa seva i «le echo las besquinyas encima para conocerla y tener copulacion carnal a cambio de darle pan».
La condemna
Josep Bach, interrogat el 4 de maig de 1736 a la presó de Figueres, va negar totes les acusacions. Li designaren un advocat-procurador defensor en la persona de Francesc Cassany de Figueres. Tot i els intents per declarar-lo innocent, finalment fou condemnat a cinc anys a galeres.
