Un dels principals reptes que tenen avui en dia els museus catalans i els d’arreu del món és el de perfilar estratègies per atraure al públic jove. L’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries organitza al llarg de l’any múltiples activitats en aquesta línia. Una de les darreres, que no s’ha pogut dur a terme aquest diumenge passat per falta de participants, és un taller per endinsar-se en el 3D aplicat al patrimoni, una tecnologia que permet recrear objectes i veure’ls en tres dimensions i que cada vegada està fent més forat en el món museístic. Només cal veure l’exposició Transgredint la Venus al Teatre-Museu Dalí on un dels esquers és un holograma.

El taller l’havia d’impartir el figuerenc Pau Castillo de l’empresa Surcast que fa un temps que treballa amb la tècnica de mesura de coordenades 3D anomenada fotogrametria aplicada al patrimoni cultural. Tant és així que ja ha col·laborat amb alguns centres de la comarca generant peces en 3D com el Museu de l’Empordà de Figueres, el Terracotta Museu de la Ceràmica de la Bisbal o el Museu d’Història Medieval, la Cúria-Presó de Castelló d’Empúries. Castillo explica que no tots els objectes són susceptibles de ser treballats amb aquesta tècnica: «Depenent dels materials amb els quals estan fets, si tenen vidre o són metàl·liques i brillen o són translúcides, poden presentar més dificultats o errors per generar el model 3D, al programa li costa detectar la textura o geometria de l’objecte». Segons ell, són millor peces fetes de pedra, de fusta o un metall més opac o rovellat, tal com va mostrar amb els tres objectes del fons de l’Ecomuseu-Farinera que va escollir com a model pel taller i que es poden veure a la plataforma internacional Sketchfab dedicada al llegat cultural: un molí Bühler Germans Uzwill (1910-1920), un quartà metàl·lic per mesurar el gra donat per Rigat i Picola (1936) i un pallissó de pa (1950-1970), és a dir, un cistell rodó de cànem on es posava la pasta de pa a fermentar i agafar la forma rodona. Per generar el model 3D, Castillo comenta que s’han de passar diverses fases, processos i paràmetres a escollir. Depenent de les dimensions dels objectes i la seva geometria es necessita més o menys fotografies. Així, per exemple, en el cas del molí va caldre dur a terme entre dues-centes i dues-centes cinquanta imatges.

Pau Castillo creu que aplicar les noves tecnologies al patrimoni «facilita molt la difusió dels objectes, monuments o jaciments i la transmissió de coneixements». «Millor un objecte 3D, que li pots donar quatre voltes, que no un text que s’explica amb una foto al costat», diu. A més, ell creu que «pot ajudar a la conservació» i hi veu «un potencial alt per apropar la cultura a un públic jove».