"Sonoma és la força de les dones del nostre temps que són a la vegada totes les dones del passat"

Per qui no ha vist Sonoma, ni potser cap espectacle de La Veronal, com definiria aquest muntatge?

La dansa és el motor de La Veronal, però no tindria sentit sense tots els altres elements que l'abracen i li donen forma, com la imatge, la forma, i contingut. Entenem l'art contemporani com una suma de visions i descobriments on tot importa i on tot compta. I en concret Sonoma s'inspira en la figura del cineasta Luis Buñuel, un gran mestre per a tots els creadors d'imatges i noves formes narratives. Sonoma també beu de la tradició, els mites i la força del folklore com a catalitzador de la necessitat dels éssers humans d'entendre la nostra missió en aquest món. Mirem el passat per entendre el futur.

El rerefons de l'obra és la necessitat que té la dona d'allunyar-se de l'opressió social?

Sonoma és la força de les dones del nostre temps que són a la vegada totes les dones del passat. És la necessitat d'avançar en aquest vessant social, només nou dones a l'escenari, resant, cridant, ballant, tocant els tambors, més juntes que mai intentant cridar al món i canviar el seu curs.

La Veronal ha treballat la peça molt des de la improvisació. És potser el muntatge més lliure de la companyia o més treballat corporalment des de la intuïció?

Partíem de Pasionaria, que era una peça més mental racional i codificada, i, en canvi, Sonoma és visceral, animal, on la manada, el grup, és el poder i motor revolucionari. Començar a crear des de les improvisacions és un punt de partida molt habitual en tots els nostres muntatges. I amb Sonoma, en la recerca de la fiscalitat ens vam permetre descodificar el nostre llenguatge i despendre'ns de la lògica que ens havia acompanyat fins aquell moment. Encara estant present però aquest treball ens demanava un altre cos. El context en què ens trobàvem al moment de crear-la, en plena pandèmia, va carregar-la de moltes ganes, ràbia, i necessitat de moure'ns. El cos està més disponible, es connecta amb l'animal i en la intuïció. Així i tot la majoria de les escenes són fixades i mil·limetrades alhora quehi ha molta autonomia individual.

En aquest sentit, Marcos Morau, el director, no és ballarí. Això fa que no imposi límits quant al treball corporal?

No és ballarí, però entén a la perfecció la plàstica del cos, la física i el ritme, de manera que el permet dissenyar els moviments en altres cossos d'una manera molt instintiva. Ens intenta transmetre com ell s'imagina aquell cos movent-se, ens guia per intentar entrar en el seu llenguatge, i moltes vegades també balla amb nosaltres.Ell comunica i balla a través dels nostres cossos. Això també fa que no parteixi del cos per començar a concebre una peça, comença amb les idees, fent dibuixos, amb la música, i inventant l'espai on es desenvoluparà l'acció. El cos sempre ve després, d'una manera col·laborativa amb l'intèrpret.

A Sonoma, el pes de la veu, com un crit atàvic, hi juga un paper essencial? És quelcom que afegeix complexitat al muntatge?

La veu va sorgir com una necessitat. En la peça som dones que parlem que plorem que cridem que riem que cantem que declamem, que intentem ser escoltades i canviar el món.

Connexió absoluta amb Buñuel. En l'obra, com s'intueix la influència d'aquesta figura?

Com dèiem al principi Buñuel és un gran mestre per a tots els creadors d'imatges i noves formes narratives. No tenia complexos a l'hora de barrejar tot allò tradicional, popular o folklòric amb lo modern,vanguardista, amb el progrés. I en això crec que veiem la influència més directa amb les peces que crea Marcos. Els tambors que apareixen són de Calanda, que és d'on era Buñuel que sonen la nit del Dijous Sant. Auqesta tradició que parteix duna història religiosa actualment sha convertit en una tradició o celebració pagana i popular.

Es parla de certa connexió amb el surrealisme, però Buñuel justament se n'apartava força d'això.

Els surrealistes sostenien intentar abandonar la lògica i prioritzar la intuïció, a l'atzar i les coincidències, deixar que la ment acutues sota la llibertat deixant d'aquesta manera, tot allò lògic i racional en segon terme. I això està molt present en Sonoma, sobretot en com vam crear la peça. Tots els textos que apareixen en l'obra tenen reminiscències religioses, però refets a una religió inventada. El fons dels textos son nous però l'estructura prové d'aquests textos clàssics.

Sonoma ha aportat una gran projecció a La Veronal. Van actuar amb ella a Avinyó. Com va ser la rebuda?

Va ser un dels esdeveniments més importants de la nostra història, presentar Sonoma al Palau dels Papes d'Avinyó, com a espectacle de cloenda del Festival de Teatre, enduent-nos un èxit rotund i l'orgull de ser la primera companyia catalana que aconsegueix aquesta fita, va ser complir un somni però tot l'equip i companyia. La rebuda va ser molt millor del que podíem imaginar, van ser uns dies molt emocionant que no oblidarem mai. Sonoma ens ha ajudat a continuar expandint la projecció internacional de La Veronal. En ser Avinyó el referent per a tots els programadors i teatres europeus, i aparador mundial de les arts escèniques a Europa, així que L'interès internacional per la peça i la companyia ha experimentat un notable creixement.

On resideix el secret d'aquesta gran rebuda per part del públic. Val a dir que van guanyar el premi Butaca 2021.

Pel feedback, el que rebem del públic, el secret podria ser en mantenir el públic sobreestimulat. El Marcos fa que no es parin d'obrir portes i camins al llarg de tota la peça, per aconseguir interpel·lar-los i que acabin entrant i formant part d'aquell univers.