Empordà

Empordà

Castelló d'Empúries

Els sensors de la Basílica de Castelló alerten d’unes filtracions d’aigües pluvials

Aquesta tecnologia preventiva s’ha retirat del monument, però es manté a la muralla medieval i el retaule d’alabastre

5

La Basílica de Castelló treu els sensors instal·lats Cristina Vilà Bartis

Els sensors preventius instal·lats el febrer del 2021 a la Basílica de Castelló d’Empúries van ajudar a detectar, fa pocs mesos, unes filtracions d’aigües pluvials a la part inferior del mirador on ja s’havien constatat enfonsaments del terra produint esquerdes a la muralla. Aquesta alarma va permetre que els serveis tècnics del Bisbat de Girona, institució propietària del monument, s’activessin i «es reconduïssin les aigües per evitar acumulació». L’actuació, segons el Bisbat, «ha resolt algun moviment» que s’ha regularitzat. Tot i això, ara, després d’un any i mig, el mateix Bisbat ha decidit treure tots els sensors, tant a l’interior com a l’exterior, ja que s’ha estimat que no hi ha perill. Els especialistes encarregats d’aquesta tecnologia, l’empresa 3S’TECH del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, són del parer, però, que no hi ha hagut temps suficient per obtenir prou dades i fer una avaluació completa de l’estat real de salut de l’edifici.

El tècnic de 3S’TECH, Camil Rubio, explica que, amb els canvis climàtics que pateix el planeta avui en dia, la tecnologia de monitoratge de fissures, que permet veure desplaçaments a la vegada que registra temperatura i humitat, comença a ser indispensable per a qualsevol immoble i més encara per un patrimoni històric construït fa centenars d’anys i que «és d’ús públic». En el cas de la Basílica de Castelló, el contracte entre l’empresa i el Bisbat era d’un any –es va iniciar el febrer del 2021– que, finalment, s’ha dilatat un any i mig, en alguns espais concrets, per «tenir més seguretat respecte a algunes informacions que rebíem i arribar a unes observacions finals amb les quals estiguéssim més convençuts». Durant aquest temps, els sensors han anat registrant lectures a temps real i, tal com determina el tècnic, no hi ha hagut «llum vermella per una possible acció correctora». Tot i això, no s’ha pogut determinar quina afectació arriba a l’estructura a causa dels cicles d’ompliment i buidatge del Rec del Molí, acció que inicialment s’havia estimat responsable de la degradació de la qualitat de l’argila sobre la qual es fonamenta la muralla i el temple. «No tenim prou dades amb un any per arribar a conclusions. Si féssim una estadística amb dades d’un any, ens estaríem enganyant, perquè no cada any aquest rec s’omple i es buida igual», conclou Rubio, qui afegeix que pot haver-hi molts paràmetres i condicionants, tant quan el rec és ple o buit, a tenir en compte. «Si per on passa l’aigua és una zona més seca o més humida, canvia la manera com agafa l’aigua el terra i afecta diferent a la base de la muralla», argumenta.

El tècnic explica que tota fissura és «una obertura en un parament, en un material que no passa a l’altra banda mentre que una esquerda sí que ho fa». Quan es detecta una fissura es desconeix, d’entrada, si és una esquerda i cal fer un estudi amb càmeres endoscòpiques per determinar-ho. «Tant les fissures com les esquerdes es mouen, totes, per tema tèrmic», diu Rubio. Si el moviment és cíclic, no comporta perill. El que sí que ho fa és el monotònic que significa que la fissura es va obrint i tancant i cada vegada és més gran o es va desplaçant tota ella «perquè tot el parament s’està movent». Concloure quin moviment tenen les fissures de la Basílica ha estat «impossible» en aquest temps.

Els sensors que no s’han tret són la desena de la muralla medieval, encarregats per l’Ajuntament, on també han anat apareixent, els darrers anys, fissures en diversos trams, molt visibles des del passeig del Rec del Molí. També hi fan controls topogràfics. Tampoc han eliminat els del retaule, instal·lats perquè s’havien detectat desplaçaments en els pinacles. Segons Rubio, es va concloure que calia canviar els suports i resten pendents que els sol·licitin l’elaboració d’un estudi.

Nou client, el Museu del Prado

Camil Rubio comenta que la monitorització a escala preventiva serà vital els pròxims anys, ja que «et dona temps a actuar amb una mínima intervenció correctora i econòmica sense esperar que l’edifici caigui o invertir molts diners». En aquest sentit, per encàrrec del Bisbat, 3S’TECH ha monitorat a les comarques gironines les esglésies de Llampaies, l’Armentera i la catedral de Girona. També treballen amb edificis nous com la nova estació d’autobús de Logronyo i ara al Museu del Prado de Madrid on monitoraran el Salón de Reinos per controlar les afectacions que puguin derivar de les obres d’ampliació.

Compartir l'article

stats