La Casa Masó de Girona inaugura aquest dijous al vespre l'exposició Imatges & Poesia. Les poètiques de la modernitat. En ella es contraposen llibres i revistes poètiques amb textos de Jacint Verdaguer, Josep Carner, Joan Maragall o Joan de Palol amb obres d'art de Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Joan Miró o Salvador Dalí. Es tracta d'una coproducció de la Biblioteca de Catalunya amb la Fundació Rafael Masó que es podrà veure a Girona fins al 10 de març i després es traslladarà a Barcelona. Al llarg d'aquesta exposició el visitant podrà veure el diàleg i la simbiosi entre les arts plàstiques i la poesia dels anys 90 del segle XIX, en plena evolució de la poesia catalana modernista.
La mostra Imatges & Poesia. Les poètiques de la modernitat està formada per 125 llibres de poesia i 42 obres de diferents disciplines (dibuix, pintura, collage, gravat, escultura i cartellisme). A través d'aquesta antologia, l'exposició es converteix en la revisió més completa que s'ha fet mai de la relació entre la poesia i l'art català en aquest període històric.
Dins de l'àmbit poètic els visitants podran veure originals de llibres i revistes on hi ha poemes dels autors més destacats de l'etapa moderna de la literatura catalana. En les 125 obres exposades hi ha poemes de Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Josep Carner, Miquel de Palol, Guerau de Liost, Josep M. López Picó, Josep M. de Sagarra, Maria Antònia Salvà, Marià Manent, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, Tomàs Garcés, J. V. Foix, M. Teresa Vernet, Clementina Arderiu, i Pere Quart, entre d'altres.
Aquestes obres literàries estaran contraposades a les 42 obres de Santiago Rusiñol, Apel·les Mestres, Alexandre de Riquer, Ramon Casas, Isidre Nonell, Pablo Picasso, Esteve Monegal, Ismael Smith, Feliu Elias, Helena Maragall, Josep Aragay, Julio Antonio, Josep Obiols, Joan Miró, Rafael Barradas, Salvador Dalí, Enric C. Ricart, i Joan Junyer.
Algunes de les més destacades són els dibuixos originals d'Apel·les Mestres per a Liliana (1907), un cartell de Ramon Casas per als Jocs Florals de Barcelona (1908), diferents originals d’Ismael Smith i Esteve Monegal, un dibuix de Miró de 1917, un autoretrat de Barradas, un manuscrit de Dalí amb dibuixos per il·lustrar 'Les bruixes de Llers', i una pintura de Federico García Lorca que testimonia la seva relació amb el poeta J. V. Foix. La mostra també vol reivindicar el paper de diferents editorials i impremtes catalanes de l’època, obertes a les innovacions visuals i tipogràfiques que sorgien fruit de la seva relació amb artistes i poetes.
L’exposició es divideix en quatre seccions. La primera porta per títol La revolució simbolista (1896-1906), la segona El temps del Noucentisme (1906-1923), la tercera està dedicada a Postsimbolisme i avantguardes (1915-1936), i l’últim àmbit és un colofó dedicat a Poesia en temps de guerra i de revolució (1936-1938). El recorregut coincideix amb els anys en què Catalunya es redefineix com a nació dins l’Espanya moderna a través de la construcció d’un imaginari col·lectiu que parteix de la cultura i de la llengua catalanes en el context de la crisi de l’Europa dels imperis i la configuració de l’Europa de les nacions.
La mostra és una coproducció de la Biblioteca de Catalunya i la Fundació Rafael Masó i es podrà visitar fins al 10 de març de 2023. Després de Girona, es presentarà a la Biblioteca de Catalunya, del 10 d’octubre al 20 de desembre de 2023.
