Cristóbal Serra (Palma, 1922-2012) està considerat un dels grans heterodoxos de la literatura espanyola, però malgrat ser un autor contemporani, reivindicat per grans veus com Enrique Vila-Matas o Agustín Fernández-Mallo, i haver construït alguns personatges inoblidables com els habitants de l’illa de Cotiledonia, és encara, avui en dia, un gran desconegut per al gran públic. Quan fa just deu anys que va morir, aquest setembre passat, i cent del seu naixement, l’editorial WunderKammer, de Terrades, el rescata d’un oblit intolerable publicant les quasi set-centes pàgines d’El viaje pendular, del qual ha tingut cura el doctor en literatura contemporània, professor i crític Josep M. Nadal Suau, especialista i profund coneixedor de l’obra i la persona de Serra, a qui va conèixer i li va dedicar la tesi doctoral.
Aquesta no és la primera antologia que es publica de Cristóbal Serra, però sí que serà l’antologia definitiva, com resa la portada, inclosa ara dins la col·lecció Áurea de WunderKammer. Fa uns anys, una impremta mallorquina, que publicava habitualment les obres de Serra i que en conserva els drets, va fer, amb el permís de l’autor, un recull de textos que, posteriorment, va recuperar Círculo de Lectores i que va tenir certa difusió. No se sap per què, però, a partir d’aleshores, Serra es va animar i va continuar escrivint, fent-ho encara amb prodigalitat. «La selecció feta per Nadal Suau és realment molt bona i, tot i que no conté tota l’obra, ha afinat molt en la tria escollint el millor de tots els gèneres que ha tocat i que han estat súper diferents», reconeix l’editora Elisabet Riera.
Aquesta diversitat és, a parer seu, el que li infon part de l’originalitat que condensa i el que va atraure-la a ella mateixa quan el va llegir per primera vegada. «Va ser una connexió immediata amb ell perquè cadascuna de les parts que tocava, a mi m’interessava i, és clar, també a WunderKammer on encaixava molt bé», comenta. Així, desenvolupa una vena fantàstica amb Viaje a Cotiledonia, «un viatge per un país inventat, una mena d’utopia fantàstica que és també una gran crítica social». També disposa de textos molt místics com La noche oscura de Jonás o altres més existencialistes, màgics i ocultistes.
Puig Antich llegia a Cristóbal Serra
Cristóbal Serra és molt conegut a Mallorca i també dins els cercles intel·lectuals espanyols tot i que «molt elitistes i selectes». Malgrat aquesta evident limitació, les seves escasses ànsies de celebritat i el fet de viure volgudament apartat del món, l’editora està convençuda que té peces com Viaje a Cotiledonia absolutament popular, una obra que navega entre «la utopia i l’escriptura anarquista». Com a anècdota, Riera explica que Serra, qui sempre escrivia en castellà, va fer una traducció al català a quatre mans amb la seva companya de vida, que era catalana, i que aquest text es va trobar a la sala on era pres Puig Antich.
Per Elisabet Riera és difícil trobar les petjades prèvies que embolcallen l’obra de Serra. «Ell escrivia sense cap influència exterior», admet l’editora. En els dos textos autobiogràfics que inclou l’antologia, Las líneas de mi vida i Tanteos crepusculares, es poden resseguir per boca seva moltes de les lectures que el van acompanyar en el viatge vital. També s’inclouen converses imaginàries amb Chesterton, Mauriac, Shaw i León Bloy. «Era un gran erudit, un gran autodidacte, molt coneixedor de moltes llengües, havia treballat com a traductor fent traduccions molt interessants», assegura Riera.
En aquesta antologia, es rescaten textos preciosos amb personatges singulars que ell converteix en material literari com Miss Flowers, una estrangera entranyable que vivia en un vaixell al port d’Andratx i que li va obrir les portes als secrets d’una nova llengua, l’anglès, i a un altre món literari. Tampoc s’obvia la seva passió per l’asnomania i pel mar, medi que va jugar un paper essencial dins la seva vida, dins aquesta confecció d’una personalitat «introspectiva i contemplativa». Ell mateix així ho confessa a Las líneas de mi vida: «No dudo de que, gracias al mar, fértil en sensaciones, se abrió mi inteligencia y fui menos tardo de lo que temperamentalmente tenia que ser. No sé quién fue el sabio que dijo que el mar era natural pedagogo y maestro involuntario»·
Perdurabilitat
Nadal Suau referma al seu pròleg «Una flecha elegida», l’interès d’aquesta nova antologia que «mira al present i al futur». «Aquest llibre és una reivindicació de la vigència de Serra, de la perdurabilitat de la seva obra en un temps que podria semblar aliè a les seves inquietuds. Però no crec que sigui això. A mi, Cristóbal em continua ajudant a nomenar veritats que ens recorren a tots». Per a Elisabet Riera, l’escriptor mallorquí representa «una manera d’estar en la literatura i, per descomptat, d’estar en el món, de nodrir-se a ell mateix, fer el que ha de fer, el que és literàriament valuós i el millor possible». «Va ser molt honest amb tot el que feia i era un home generós que obria les portes a la gent que l’anava a trobar, parlava amb els joves». Quelcom que ho resumeix tot.
Anna Adell explora espais simbòlics a l’assaig «De paseo por los limbos»
El concepte de llindar resta molt oblidat tot i que, al llarg dels temps, ha fascinat artistes, arquitectes, antropòlegs, cineastes i altres ànimes sensibles. La historiadora de l’art, Anna Adell, s’hi endinsa ara des d’una mirada multidisciplinària i el resultat d’aquest viatge és De paseo por los limbos, amb pròleg de Victoria Cirlot, publicat per WunderKammer dins la col·lecció «Cahiers».
«El llindar sembla terra de ningú, quan en realitat és un lloc molt fecund perquè és un espai menys limitat i dona lloc a crear moltes coses», comenta l’editora Elisabet Riera, totalment fascinada pel ric i complet assaig cultural realitzat per l’autora qui ha inclòs infinites i brillants referències que obren portes a explorar nous camins. «Per poder estar en el llindar, sobretot, s’ha de disposar de temps», diu Riera, quelcom que, en aquesta societat apressada, sembla or. «Es tracta de reivindicar allò que s’extreu d’aquests espais del no-res, del que significa i de com els necessitem simbòlicament», afegeix. Així hi trobem jardins tancats, ponts perillosos, rituals d’iniciació fins a portes estretes o cruïlles.
