Tot diàleg genera un fruit. Aquesta premissa, que la pràctica fa evident, es corrobora, més que mai, contemplant tot el que ha donat de si la lectura o relectura, en molts casos, i aproximació a vint obres essencials de les lletres empordaneses de la mà d’escriptors, historiadors, pintors, escultors, dibuixants i altres creadors i creadores. Tots han plantejat una mirada contemporània, diversa i personal que, des d’aquest divendres passat i fins al 15 de gener s’exhibeix a la Sala de l’Escorxador de Figueres.

Alguns dels creadors de l’exposició Eduard Martí

Segurament no podria haver un títol millor que l’escollit per aquesta edició d’Empordoneses, Despertar els clàssics, perquè molts dels noms triats com a punt de partida –Anglada, Víctor Català, Fages de Climent, Carme Montoriol, Puig Pujades o Abdó Terrades, entre altres– són d’un pes irrefutable, però també la gran majoria resten oblidats pel gran públic i, sobretot, pels joves lectors. Allò que han generat ara, sobretot l’entusiasme i magnetisme que han sabut despertar, evidencien que la saviesa, l’humor, l’esperança, la tendresa o desencís que transmeten a través dels seus mots ens continuen sent afins, encara ara i malgrat el pas del temps. «Volíem posar el valor dels clàssics sobre la taula», va assegurar rotunda, durant la inauguració, M. Mercè Cuartiella, qui comparteix comissariat de la mostra amb Pilar Farrés. Aquesta darrera també va destacar la complicitat generada entre artistes amb peces fetes a quatre i fins a sis mans. En són exemple, per la part literària, el tàndem Sebastià Roig i Toni Benages que han interpretat Vida d’heroi. Narcís Monturiol escrita per Puig Pujades el 1918 o, pel vessant plàstic, Michelle Wilson, Fiona Morrison i la mateixa Pilar Farrés que han visionat, de forma punyent, L’huracà (1935) de Carme Montoriol.

La instal·lació central amb els mots sorgits Eduard Martí

Els visitants a la inauguració es van permetre perdre’s entre els llenços penjats, al bell mig de la sala, de la Plana vertical, una instal·lació creada per Jaume Geli i Pilar Farrés. Els mots sorgits pels autors convidats, doncs, emergien d’aquests altres submons imaginats. Record especial per Vicenç Pagès i M. Àngels Bosch, els textos dels quals feien més present les seves absències. I relligant-ho tot, el simulacre de col·lecció del centenari imaginada per Abdon Jordà que relliga els clàssics, els artistes i els autors contemporanis.