Quan Josep Bosch Vicens (1853-1930) es va embarcar, amb tan sols catorze anys, en una goleta amb destí a Santiago de Cuba, mai no devia imaginar, ni en el millor dels seus somnis, que acabaria sent un dels homes més rics de l’illa i que un dels seus fills, José María Bosch Lamarque, més conegut com a Pepín, encapçalaria i impulsaria durant trenta-cinc anys la poderosa empresa Ron Bacardí. El periodista català Juan Antonio Giner, qui va conèixer personalment a Pepín, ha visitat recentment l’Empordà, concretament la Bisbal, Figueres i Llers, per buscar les petjades dels avantpassats de Bosch Vicens amb l’objectiu final d’escriure’n un llibre.
«A Pepín Bosch el vaig conèixer a Miami i li vaig plantejar la possibilitat que escrivís les seves memòries, però ell era molt gran i va posar excuses», recorda Giner qui es va quedar amb la sensació que Bosch tenia una molt bona història per explicar. Una part d’aquesta ha quedat transcrita en llibres vinculats a la història de la companyia Ron Bacardí, però quasi res es coneix a Catalunya del pare de Pepín, Josep Bosch Vicens, aquell nen que es va embarcar cap a Cuba, potser fugint de casa, buscant nous horitzons. Ni tan sols apareix, com ha constatat Giner, en cap dels quatre volums del Diccionari dels catalans d’Amèrica que la Generalitat va publicar el 1993.
Josep Bosch Vicens va néixer a la Bisbal on, segons Giner, ja ningú el recorda i, fins i tot, el cronista local es va quedar sorprès en conèixer la seva història. En aquest viatge de descoberta, Giner ha passat per Cuba, els Estats Units i, ara, Catalunya. A Amèrica, va entrevistar-se amb un net de Bosch Vicens, Jorge Bosch, que ja supera els noranta anys, «per intentar recompondre» el trencaclosques familiar, davant la impossibilitat de consultar els arxius de Santiago de Cuba que, «per raons polítiques, estan tancats a investigadors o particulars que vulguin saber què va passar amb les seves propietats després de la Revolució del 1959».
El pare de Josep Bosch era Jaume Bosch, fill de Llers, i la seva mare Margarita Vicens, natural de la Bisbal. Giner ha descobert que els avis paterns –Gregori Bosch i Maria Surià– «eren pagesos, masovers i que no tenien propietats, eren persones modestes». De fet, l’investigador ha visitat el poble i ha constatat com aquest cognom encara és ben viu, malgrat que no ha pogut localitzar descendents directes. Tampoc ho ha aconseguit a la Bisbal amb la branca dels Vicens, tot i que ha descobert que era una família dedicada a la indústria de la terrissa. Els avis materns eren Antonio Vicens i Teresa Homs. Justament, aviat s’inaugura una exposició al Museu de ceràmica local sobre la producció d’aquesta família. «Són uns tallers que ja no existeixen perquè la darrera activitat comercial va ser a principis del segle XX», explica Giner.
Quan Josep Bosch arriba a Santiago de Cuba amb només catorze anys, el 1868, just quan cau la monarquia d’Isabel II, comença a treballar, diu Giner, a l’empresa d’origen càntabre, Abascal, Sobrinos y Cia, «un català, com es deia allà, una mena de bodega on es venia de tot». La seva arribada coincidí amb l’inici de les guerres de la independència. A Abascal, Bosch hi va treballar i viure, dormint sota els taulells, els primers anys. Més tard, va entrar a la companyia mercantil Brauet y Cia, de Sitges, de la qual va arribar a ser gerent. Quan aquesta es dissol, Bosch passa a ser soci de la companyia emergent al costat de Josep Marimon, de Vilanova de la Geltrú. Junts portaran l’electricitat a Santiago, també el tramvia «i generen quantitat de negocis en tota mena d’activitats». «No sabem com ho va fer, però estudiant la seva trajectòria, un s’adona que era un home d’una intel·ligència extraordinària», reconeix Giner. A Bosch no se’l pot titllar «d’indià» encara que sí que va tornar a Barcelona per negocis d’importació i exportació amb companyies catalanes i també per salut, ja que els darrers anys va patir un càncer de laringe. No ha quedat constància si va visitar l’Empordà «per retrobar-se amb la mare o els germans».
Palau Bosch, a Vista Alegre
La gran fortuna que va amassar Bosch és un mirall, segons Giner, de «l’esforç immens d’aquests catalans». Entre 1906 i 1910, al barri de Vista Alegre, a Santiago, Bosch va fer-se construir per l’arquitecte Carlos Segrera el Palau Bosch, on va viure fins a la seva mort i que va pertànyer a la família fins que el 1960, amb la Revolució, fou requisat pels Òrgans de Seguretat de l’Estat convertint-lo en lloc de tortures i interrogatoris polítics. Finalment, es va reconvertir en seu d’activitats per a les joventuts comunistes. Avui encara es pot visitar.
Bosch Vicens i Josefa Lamarque es van casar el 1885 i van tenir tres fills: Margarita (1890), Maria Asunción (1895) i José María Pelegrín de la Caridad (1898). Aquest darrer va ser qui es va emparentar amb els Bacardí en casar-se amb Enriqueta Schueg Bacardí, una de les principals hereves i neta del fundador, Facundo Bacardí Massó. Bosch Vicens va arribar a salvar Bacardí de la fallida en dues ocasions. «José va ser un home encara més llest que el pare i el van fer president de la companyia», conclou Giner.
