Cent anys és una xifra rodona, poderosa, que pressuposa tota una història. De fet, no cada dia una entitat fa cent anys. És per això que els socis del Club Esportiu Agullana van voler celebrar aquesta data històrica, però la coincidència amb l’esclat de la pandèmia va deslluir una mica la commemoració. Malgrat tot han volgut culminar l’aniversari amb la presentació, fa pocs dies, durant un dinar col·lectiu a la Concòrdia, d’una auca que en recorda setze moments singulars i representatius. Per fer-la possible s’ha fusionat la creativitat de dos veïns del poble: la il·lustradora i dibuixant Neus Domingo i l’historiador de l’art Enric Tubert. El resultat, una auca contemporània que emula cert estil vintage amb un fons ocre i dibuixos a tinta gris plom, l’essència d’aquelles primeres auques, seguint un estil còmic, però amb una mirada realista i directa, i evitant les rimes gratuïtes.

L’auca ha estat consensuada entre totes les parts. «D’entrada, vam pensar que podia ser una auca històrica, agafant des de l’inici de l’arribada del futbol al poble fins a l’any del centenari, però vam veure que era molt anecdòtic i obligava a fer moltes vinyetes», explica Tubert. Tot i que la primera de les setze vinyetes fa referència a l’inici de la pràctica d’aquest nou esport al poble, un fet que no es podia obviar com tampoc la pujada de l’equip a 3a categoria aquest 2022, els dos creadors van indagar en l’arxiu del club remenant fotografies antigues i papers «per conèixer l’ambient» i poder recrear cada època amb fidelitat. Quelcom curiós és que no han volgut personalitzar l’auca, és a dir, fer aparèixer noms propis o personatges, a excepció de Florenci Rimalló, qui fou secretari del club, però també cronista dels partits sota el nom de Sidralista i la persona que va conservar un munt de documentació molt valuosa sobre el club.

Enric Tubert explica que, a l’hora d’escriure els versos, «he intentat ser directe, entenedor i que el conjunt respirés optimisme». També que mantingués el ritme, «però sense ser esclau de rimes consonants molt marcades, hi ha rima, però la seva distribució és més lliure». Segons Tubert, s’ha procurat «posar l’accent més en el contingut sense perdre la importància de la musicalitat i no buscant un to simpàtic o graciós».

Un moment del dinar previ a la presentació de l'auca

Un moment del dinar previ a la presentació de l'auca Emporda.info

De la part gràfica, se n’ha encarregat la il·lustradora Neus Domingo, qui confessa que ha estat un projecte «molt engrescador» que va acceptar immediatament perquè, «a part de fer-te sentir del poble», li permetia treballar, per primer cop, aquest format. Domingo, que és de Terrassa, però establerta a Agullana des de fa onze anys, poble d’on era el seu avi, havia vist l’auca que va fer Claude Lambert fa uns anys sobre Santa Eugènia. La il·lustradora va decidir, aleshores, rememorar aquelles primeres auques que es feien en gravat, «amb un aire monocromàtic i un dibuix més en línia i trama, amb molt de detall, buscant volums». Per completar-ho, es va optar per un paper amb certa textura «que contrastés amb les vinyetes sense línies a l’entorn, emmarcant-les».

Sense perdre el rigor històric

El gran repte dels dos creadors era no acabar fent un producte monòton ni fora d’època. A cada vinyeta, doncs, s’introdueixen detalls que li donen un aire més dinàmic sense perdre el rigor històric: «Era buscar moments que expliquen el mateix, però des d’un altre angle». Per exemple, es veu a una noia davant una centraleta telefònica i s’identifiquen racons del poble. Aquesta auca, que ja han adquirit alguns socis del club, es pot trobar en dues mides –A1 i A2– i s’ha imprès a Figueres.