Quiosc

Empordà

Saus, Camallera i Llampaies
ENTREVISTA Mercè Riba Escultora i gravadora

«‘Trànsit’ té personalitat, és un llibre d’aniversari»

«Recuperem una carpeta de gravats que a escala editorial no s’havia publicat mai i que només havia arribat a una cinquantena de persones»

Mercè Riba, a casa seva, amb el llibre 'Trànsit' Eduard Martí

Personatges fantàstics i mítics que han poblat la infantesa de molts nens i nenes van inspirar quasi quaranta anys enrere una carpeta d'art creada en complicitat entre Mercè i Pau Riba. Aquesta obra, que ara pren forma de llibre i està dedicat al cantautor, irradiava llum, una llum que encara preserva.

Trànsit és un llibre de celebració que serveix, com assegura l’editor Jaume Torrent, per connectar el moment actual d’Edicions Cal·lígraf amb el primer volum que van publicar, Un fratricidi de Franz Kafka, la primera traducció feta a Espanya de l’autor, i L’abric de Nikolai Gògol, signada per Carles Riba. A Trànsit prenen la paraula dos dels seus nets, Mercè i Pau Riba, donant vida a personatges que habiten en la imaginació infantil. Per això porta el subtítol de «Prosopopeia de la infància».

Aquest és un llibre especial per a vostè.

Sí, té una personalitat, és un llibre d’aniversari.

L’original té arrels molt més profundes, molt més antigues.

L’any 1985 vam fer una carpeta amb la poesia d’en Pau i els meus dibuixos i gravats numerats i signats. En el gravat sempre m’ha agradat treballar amb llibre de bibliòfil o carpeta de gravats que vol dir treballar amb un text o fer una obra conjunta. Aquell projecte va tenir un recorregut per galeries d’art i se’n van fer una cinquantena. Els poemes d’en Pau estan molt bé, són molt treballats i simbòlics, amb jocs de paraules que fa ell. La idea de fer-ne un llibre ja la teníem i ara vam veure l’ocasió.

Aquella idea de fa quasi quaranta anys també va ser seva?

Sí. En aquells anys teníem criatures petites i en ser pares o mares també et fa reviure les teves infanteses. I una de les coses que a mi em fascinava o em rodava pel cap eren tots aquells personatges, com l’home del sac o la rateta de les dents, que els nens creuen fermament. També hi ha l’àngel de la son que t’ha tirat uns polvos que piquen i has d’anar a dormir. Meditant sobre aquests personatges mítics vaig suggerir-li a en Pau que ell fes la part del text, ja que compartíem els mateixos significats d’aquests personatges. Vam decidir agafar tres binomis. Un era la dimensió, els nans i els gegants; l’altre, el càstig i el premi, el maligne i el benigne, i després les coses vitals com la son i el rau rac de la gana, quan tens granotes a la panxa. Ho vam parlar, ho vam definir i cadascun va anar treballant però en Pau, amb la història dels nanets, va fer una novel·la llarguíssima i molt fantasiosa, Ena, que va publicar Quaderns Crema. És un llibre que exigeix atenció. També els poemes de la carpeta perquè són preciosos, tenen molt de joc, són molt subtils i explicatius.

Ara, amb l’excusa de l’aniversari de Cal·lígraf recuperen aquella carpeta de bibliòfil en un format de llibre amb tapa dura.

Sí, és recuperar una cosa que a escala editorial no s’havia publicat mai. Si hi havia cinquanta gravats, només cinquanta persones tenien l’oportunitat de tenir la carpeta i, en canvi, ara arribarà a més gent. Cal destacar que en les poesies, en Pau juga molt bé amb aquests personatges fantasiosos que quan ets petit te’ls creus.

Aquest no és el primer llibre de Cal·lígraf on apareix la veu de Pau Riba.

Cert, volíem agafar cantants que tothom valora com a escriptors i poetes, és el cas d’en Pau, i fer un recull de vint cançons seves i a través d’elles i de llargues entrevistes anar explicant la trajectòria. El llibre el va fer Ramon Moreno i ara que en Pau es mort molts diaris l’han agafat com a referència.

Compartir l'article

stats