"T'has preguntat mai perquè al cel hi veiem una balança, un parell de peixos, o un carner alat?" Aquesta és la premissa amb què la Companyia Element ha presentat el seu espectacle "Estrelles" al Teatre Jardí de Figueres, el passat divendres 9, el dissabte 10 i el diumenge 11 de setembre.

Un planetari que obre l'audiència a un cel d'estrelles per descobrir. Un repàs per les constel·lacions del zodíac i els seus mites, tractats amb cura, explicats amb senzillesa, i representats amb encara més claredat, a través del moviment, les formacions, i fins i tot ombres, que recreen les escenes mitològiques amb enginy.

Es tracta d'un espectacle pedagògic, però que també pretén transmetre tota mena d'emocions a través de la dansa.

L'escenografia és senzilla. Només una escales al centre de l'escenari, i el públic. Sí, han entès bé, el públic és a sobre de l'escenari, a tocar dels ballarins. Una maniobra d'alt risc, ja que la proximitat és una dificultat afegida pels artistes, perquè és més fàcil d'apreciar qualsevol error. Fins i tot el cansament dels mateixos intèrprets, en sentir-ne la respiració. Però, en aquest cas, això juga a favor de la Companyia, car permet a l'audiència, gaudir de l'expressivitat que emana de tot l'espectacle. I, en efecte, l'emotivitat es transmet sense barreres, embolcallant i contagiant el públic a la perfecció amb els sentiments que transmeten les mirades dels artistes.

La companyia CIA Element ha estrenat el seu espectacle "Estrelles" al Teatre Jardí Maria Fariña

Les llums, de la mà de Jordi Surroca, estan en precisa sincronia amb la música i els moviments dels ballarins. Completen l'escenografía minimalista, però no per això menys elegant. De fet, d'elegància n'està plena la coreografia, sense oblidar el maquillatge, d'Alba Amieva, amb petites plaques daurades que recorren els rostres dels artistes, per representar els estels lluents que formen les constel·lacions. De nou, són uns detalls que s'afegeixen a la claredat de la representació dels mites, a més d'algunes peces de vestuari, com una capa de lleó, o corones, que encara fan més entenedor l'espectacle. A més a més, pels qui no estiguin massa introduïts en el zodíac, la part teatral que oxigena les diferents coreografies, ajuda un xic més a l'audiència, a entendre el ball que se'ls representarà després.

Es tracta d'una idea molt original en l'àmbit pedagògic i artístic, que, transporta l'audiència al lloc dels fets, i fins i tot fa entrar dins la història que proposa Element. Carme Gifre és precisament l'encarregada de traslladar aquesta història al públic a través de la vessant teatral. L'actriu aconsegueix donar la claredat explicativa dels mites, amb la implicació d'un attrezzo molt curiós, que, millor que continuï en secret, per no espatllar la sorpresa als futurs espectadors a l'obra. En qualsevol cas, és una d'aquelles classes de mitologia de Llatí, amb aquella professora divertida, que explicava les històries amb traça, que fins i tot els més petits poden entendre.

Pel que fa a la part de dansa, les coreografies estan compostes a través d'una barreja de diferents estils, especialment el contemporani, que permet una combinació de moments molt energètics i llampants, amb instants més aviat lírics i sentimentals. Sergi Brugués, Clàudia Cobos, Èlia Cobos, Èric Domene, Anna Fusté, Nil Prats, Sònia Téllez i Arnau Vilarrasa són els encarregats de dur aquests moviments a l'escenari, en formacions molt clares i netes, i equilibris precisos. Tot això, fusionat amb una música original i molt expressiva que arrodoneix la perfecta sintonia de tot el conjunt.

Un dels moments estel·lars de la coreografia d'Arnau Vilarrasa implica l'ús de guants blancs que ressalten uns moviments minimalistes, però enèrgics, que creen una imatge visual molt dinàmica, reforçada per la netedat de les posicions i les transicions entre formacions i la sincronia de tots els ballarins. També els portés, senzills, però molt lleugers i amplis, aporten qualitat i tècnica a les peces, i demostren un esforç i treball molt curós al darrere.

Finalment, un dels trets importants és la proximitat, no només del públic a l'escenari, sinó dels mateixos ballarins, que en acabar l'obra, saludar, i marxar de l'escenari, tornen amb el públic a rebre agraïments, i, en el cas de l'actuació de divendres, fins i tot per escoltar opinions. Una tècnica que manca en la majoria de companyies, i que segurament és una bona eina per millorar i continuar amb el treball de la companyia i els ballarins, tant a nivell individual dels artistes, com en la part del director, i com al conjunt d'Elements.

Amb especial menció de les representacions d'Escorpí, Lleó, Aquari i Peixos, la totalitat de l'espectacle és sens dubte expressiva i perfectament sincronitzada, entre ballarins, música i llums, amb un toc pedagògic, que arriba al públic i que el contagia de les emocions que s'expressen a través del teatre i la dansa.

La companyia CIA Element ha estrenat el seu espectacle "Estrelles" al Teatre Jardí Maria Fariña