Figueres queda desbordada amb la tercera nit del festival acústica

Oriol Ramon i Xavier Coca van iniciar el concert amb un medley amb fragments de les diferents cançons que es podrien sentir durant la resta del concert emmarcat en el Gran Reggaeton Tour 2022. En van poder escoltar temes com «El Ratolí», «Txarango al Canet Rock» o «Coco», que van presentar dient que «l'olor de la pluja ja ha marxat, però n'arriba una com de gelat». Tot seguit l'Oriol Ramon va preguntar si algú tenia BeReal, i tot seguit va demanar el mòbil a algú que en tingués, va ser aleshores quan va gravar-se amb el seu company cantant «Despechá» de Rosalía fent ús d'aquesta xarxa social tan popular entre els joves. Com ja ve essent habitual en alguns concerts de l'Acústica d'aquest any, hi va haver una sorpresa: per cantar «Xuculatina» van pujar a l'escenari la cantant Julieta i els Figa Flawas, artistes emergents que com va expressar Ramon «fan música que ens agrada molt, que per nosaltres és increïble i és un plaer compartir espai-temps amb ells i ella».

S'apropava el final del concert i els The Tyets van voler explicar un secret davant dels milers d'assistents al seu concert: «estem preparant un disc pel març de l'any que ve i ja en tenim el 75% fet i tenim moltes ganes que ens sentiu, per això a les xarxes anirem penjant coses». A més, també van fer públic que el presentaran a l'abril a la Sala Apolo de Barcelona. «Hamaking» va ser un dels temes més corejats de la tarda, tot i que uns dels moments que va causar més furor entre el públic va ser quan abans de cantar «Amics, Tiets i Coneguts» l'Oriol Ramon es va canviar la samarreta del PSG i es va posar la de la Unió Esportiva Figueres. Per tancar el seu concert van cantar un dels seus singles: «De l'1 al què».

A les vuit del vespre la plaça de la Palmera va ser l'epicentre la música emergent amb l'actuació del grup local Onniria. Van començar amb «Red» seguit de «Whispers», un dels seus darrers singles. La cantant Paula Sutil va explicar abans de cantar «La salida» que «normalment només cantem en anglès, però la que farem és en castellà. Es tracta d'un tema reivindicatiu que parla de què s'ha convertit el reggaeton i ho fem precisament amb un reggaeton». El concert d'aquest grup va ser molt especial, ja que va servir per estrenar alguns temes com és el cas d'«Huracà», però també per ressaltar els seus hits «A mess» i «Poison», amb els que van acomiadar del públic.

Dan Peralbo va ser el primer a actuar a l'escenari de la plaça Catalunya en aquesta tercera nit del festival Acústica. Hi va presentar el seu últim treball que porta per títol «Miris com t'ho miris». Amb directe espectacular, fent que ni públic ni fotògrafs tinguéssim prou ulls ni objectius per a poder veure i captar tot el que passava damunt l'escenari, van sonar «Quin panorama» o «Pizza amb massa mare» entre d'altres. El cantant, abans de posar el punt final a la seva actuació va saltar al mig del públic sense samarreta com ninja i el seu retorn a l'escenari tampoc va deixar a ningú indiferent, on va saltar-hi, estirar-se a terra i, fins i tot, hi va fer la roda.

I sense pausa, el mateix escenari es va transformar per acollir l'aterratge de La Fúmiga que, vinguts des del País Valencià, van actuar per primera vegada en l'aparador musical del país que és aquest festival. Hi van portar temes com «Her», «Primera conjugació» o «Obrirà les ales» que és un tema que reivindica que «si la majoria de les cançons parlen d'amor, primer hem d'aprendre a estimar-nosa nosaltres mateixos».

Els valencians es van posar el públic a la butxaca des del primer moment, però si encara quedava algú van declarar el seu amor per l'Empordà i van fer cantar a cappella al públic «L'Empordà» de Sopa de Cabra, de tal manera que van enllaçar-ho amb el seu homenatge al País Valencià amb la cançó «Cançó que mai s'acaba». Amb «Mami» va arribar un dels moments més bonics del concert amb la seva dedicatòria a totes les mares. El concert va finalitzar amb «Ja no fa mal», que va ressonar amb força sota la coberta de la plaça.

Milers i milers de persones es van situar a la Rambla per esperar el concert de Joan Dausà que va començar cantant «No em deixis caure». A continuació, el cantant va explicar quin paper tindria un polsador que estava situat a l'escenari: «Tenim cançons que ja ho tiren tot amunt, però el polsador és un element que jugarà als concerts en qualsevol moment, ja que els músics poden tocar-lo i sonaran 30 segons de la cançó que més els hi agradi i passat aquest temps tornarem al nostre lloc i continuarem fent la cançó que fèiem com si res». «Omple de vida els pulmons», «Buenos aires» i «Diria que eres tu» són alguns dels temes que van sonar a Figueres.

Dausà va recordar la pel·lícula «Barcelona nit d'estiu» per la qual va compondre diverses cançons, de la qual en va cantar «Reis del món», una cançó dedicada «a aquells amics que marxen a l'altra punta de món i comences a notar que trobes a faltar». Com a curiositat, al fossat hi havia Miki Esparbé, actor d'aquest mateix film, acompanyat dels actors Carlos Cuevas, Martí Estelrich i Andrea Carbó.

Amb el cant d'«Una altra manera de viure» van reivindicar la necessitat de cuidar el nostre planeta. El concert va comptar amb tot un seguit de hits que va animar als congregats a continuar gaudint de la nit amb «Ho tenim tot», «Truca'm» o «Jo mai mai». I d'aquesta manera s'anava apropant el final del concert i, en conseqüència, un dels moments més esperats de la nit: el salt de Joan Dausà damunt del públic. En aquesta ocasió es va deixar caure d'esquenes i els seus seguidors el van moure fins a la meitat de la Rambla i va tornar, tot mentre cantava la «Gran eufòria».

Mentrestant, a plaça Catalunya, ja havia començat el concert de Delafé y las flores azules que celebraven els seus vintè aniversari, pel qual estan fent la gira que els va portar fins a la capital de l'Alt Empordà. Helena Miquel y Óscar D'aniello van recordar vells temps, essent nostàlgics, amb temes com «Aquí ahora», que celebra el retrobament de la banda.

Sens dubte, un dels concerts que havia generat més expectatives era el que havia d'iniciar-se a la una de la nit: Oques Grasses. Uns problemes tècnics van fer que el concert no comencés fins passats vint minuts de l'hora prevista, però l'espera va valdre la pena perquè en començar a sonar els tambors d'«Elefants» el públic va rugir amb tota la seva energia. Aquesta era la quarta ocasió que aquest grup actua a Figueres i van cantar fins a vint-i-dues cançons per a celebrar els seus 10 anys damunt dels escenaris. «Cara de cul», «Sta guai», «Petar-ho» o «Escopinya» van ser les cançons que van formar part del primer bloc de temes que cantarien davant d'una Rambla que era plena de dalt fins al monument dedicat a Narcís Monturiol.

Les ganes del retorn de l'Acústica a la Rambla es van fer evidents i van deixar estampes tan increïbles com una gran onada que va anar de punta a punta del passeig central quan va sonar «John Brown». Poc després van tocar «Serem ocells», una de les cançons més utilitzada en el moment de l'empresonament dels presos polítics independentistes i que va acabar amb estelades onejant i crits d'independència.

Per celebrar els 10 anys dels Oques Grasses els membres del grup baixen al mig del públic a tocar «Cresta» per recordar «vells temps», però la gran quantitat de gent acumulada al passeig central va fer que això fos impossible i van haver-ho de fer damunt de l'escenari mateix. Aquest moment marcava que quedava poca estona de concert i que si fins aquell moment havien sonat grans èxits de la banda fent que el públic cantés a ple pulmó, els hits que marcarien el final del concert farien que es quedessin literalment sense veu. Va aleshores quan van tocar «In the night», «Bye bye» o «Passos importants». Josep Montero, Miquel Rojo, Arnau Altimir, Miquel Biarnés, Joan Borràs, Guillem Realp i Josep Valldeneu van acomiadar-se cantant «La gent que estimo», una cançó d'amor que està triomfant i que serviria també perquè la banda digués adéu dels escenaris, ja que aquest va ser seu últim concert del 2022. Un final emotiu i dolç, que tot i l'absència de Rita Payés amb qui solen cantar aquest tema, quedarà en la memòria de tots els assistents.