Els núvols foscos, algun tro i la pluja feien preveure el pitjor en la que havia de ser la primera gran nit d’aquesta edició de l’Acústica. Gran nit la d’aquest 2 de setembre perquè un any més s’aconseguia un dels signes d’aquest festival: els concerts simultanis en diferents escenaris al centre urbà de Figueres, situats a la plaça Catalunya, la plaça de Palmera i la Rambla. En aquesta darrera ubicació va actuar-hi el grup Xiula a la tarda, que va estrenar l’Acustiqueta i van certificar el retorn d’aquest esdeveniment musical a aquest gran passeig figuerenc.
I d’estrena en estrena, ja que la cantautora Maria Jaume va ser la primera artista que va pujar a l’escenari de la plaça de la Palmera. La mallorquina va començar cantant «Quan me respires», quan encara queia alguna gota de la pluja creant un ambient especial. En aquest sentit, la cantant va ensenyar el paper de la llista de cançons que havia de cantar i va exposar que «havia escrit la llista de temes per aquesta nit en aquest tovalló i amb la pluja ja podeu veure com ha quedat». Tot i aquest petit entrebanc, la pluja es va aturar i el concert va poder celebrar-se amb plena normalitat fent sonar temes com «Bon berenar» o «2008». El folk-pop optimista de Maria Jaume va captivar els assistents que tot i les quatre gotes que van caure no es van espantar.
Instants després de l’inici d’aquesta actuació, la plaça Catalunya va ser l’escenari que va acollir la Figueres Urbana, una producció pròpia de l’Acústica i conduïda per Maken Row que va comptar amb la participació de diferents propostes de música urbana locals. La primera en actuar va ser la llançanenca Haly que abans de començar va manifestar que «és un plaer poder cantar a casa». El Killu Katala en va agafar el relleu i dels quatre temes que va interpretar un l’estrenava aquella mateixa nit: «Narco», que l’havia publicat el matí d’aquest mateix divendres. Aquest concert va comptar amb algunes sorpreses, la primera d’aquestes va ser el salt a l’escenari de Teuma Thug, membre de la Pawn Gang, un dels grups referents del trap en català. La segona sorpresa va ser que actués Reality que va venir des de Madrid acompanyat per Iacho, presentat com «un dels màxims exponents del big box mundial». La seva actuació va convertir la plaça Catalunya en un plató, ja que va servir per gravar el videoclip d’una cançó que havien gravat el dia anterior. Després d’aquestes dues sorpreses va actuar en aquest mateix escenari Habibi que dins del seu repertori va cantar «Ya quiere casarse».
Mentrestant, la plaça de la Palmera acollia el concert de Clara Peya, que està en plena gira de presentació del seu darrer treball «Perifèria». El seu virtuosisme al piano i una posada en escena senzilla va captivar el públic que va poder escoltar temes com «Caus», «Ha mort l’amor» o «Quién se atreve a hablar», amb el que va començar el seu concert. Peya va dirigir-se al públic preguntant-los si «mai us heu sentit perifèria? I alguna vegada heu fet sentit algú perifèria?», convidant als congregats a reflexionar, quelcom normal en els treballs d’aquesta artista i més tenint en compte que aquest disc parla de les emocions amagades i no homologades.
Quan encara sonava la música davant de la casa de Salvador Dalí, la Rambla començava a bullir i va arribar al màxim punt d’ebullició quan Gerard Quintana va saltar a l’escenari tot pronunciant el seu mític crit: «Bona nit, malparits!». Els Sopa de Cabra van portar a la capital de l’Alt Empordà el concert de la seva gira de celebració dels 30 anys del disc «Ben endins». Van sonar temes d’aquest treball com «Tot queda igual» o «Mai trobaràs», sens dubte un concert nostàlgic per recordar aquells inicis de la banda gironina. «El 2019 quan vam venir per última vegada no hi havia Acústica a la Rambla. És moment de fer memòria i per això dediquem un rock’n roll al retorn de l’Acústica a la Rambla», va expressar Quintana abans de començar a tocar Blujin's- Roc.
Aquesta mítica banda del rock català es troba en el segon any de la gira dels 30 anys del disc «Ben endins» i van recordar vells temps: «Quan van començar no ens coneixia ningú, però a cada poble quan hi anàvem hi havia algú que ens acompanyava i ens feia de guia», va dir el cantant abans de tocar «El Boig de la Ciutat». Com no podria ser d’altra manera, els Sopa de Cabra també van tenir temps per a la reivindicació durant el seu concert, un exemple és quan van cantar «Guerra», una versió de Bob Marley i precisament és una de les poques versions que segueixen tocant perquè «ens segueix afectant, ja que mentre alguns moren per l’ús de les armes, d’altres s’enriqueixen amb les armes», van afirmar. Un altre exemple va ser quan van enviar una abraçada a Salvem l’Empordà dedicant-los el tema «Sota una estrella» o cantant «Farem que surti el sol» que van dedicar a Open Arms que van definir com «tenen ulls allà on ningú mira, a la mar mediterrània que a part de ser lúdica també és la frontera més perillosa i el cementiri més gran».
El concert dels Sopa de Cabra no podia finalitzar sense alguns seus grans hits com és el cas de «Cercles», «El Far del Sud» o «L’Empordà», que va ressonar en força a la capital de la comarca tot fent tremolar la Rambla. La seva actuació va finalitzar amb «Camins», un dels altres temes més rellevants del grup.
I si la Rambla era plena, la plaça Catalunya no ho estava menys amb l’actuació de Ptazeta. El públic rugia sota la coberta fent que fos eixordador. L’actuació d’aquesta artista urbana no va deixar a ningú indiferent, quelcom que es notava per l’entrega dels assistents davant de temes com «Mujeron» o «Ri ri».
I amb un ritme frenètic, milers de persones es van ressituar a la Rambla omplint-la de dalt a baix per esperar el concert d’Els Catarres, que actuaven a Figueres per primera vegada des de l’Acústica del 2018. Un retorn esperat i que es va notar amb els crits d’eufòria dels seus seguidors quan van saltar a l’escenari tot tocant «Animals» del seu últim disc «Diamants». De fet, aquest concert s’emmarcava en la gira de presentació d’aquest treball, però també de la celebració dels 10 anys de la banda, quelcom que es va fer evident per la combinació de temes del nou àlbum i cançons d’altres discs com és el cas de «En peu de guerra» i «Fins que arribi l’alba». Abans de tocar «Honestament», Èric Vergés va voler-la dedicar a «les persones que ens acompanyen que són realment allò important» i van demanar que es miressin amb aquesta persona i que «us digueu amb força que us estimeu».
Roser Cruells va prendre la paraula per presentar el tema «Tokyo» del seu disc «Postals» tot reivindicant que «l’amor és lliure». El final d’aquesta cançó va fer emocionar el trio catarra, ja que la Rambla en ple va cantar sola a capella tota la tornada. I de reivindicació en reivindicació, perquè a mig cantar «El Setge», Vergés va expressar que «va dirigida a aquells lluiten per aquest país nostre, aquesta terra nostra i aquesta llengua nostra», un discurs que va finalitzar amb el crit de «Visca la terra» al que el públic va respondre «lliure!», mentre els músics alçaven el puny.
Els milers de persones que es van reunir per gaudir d’aquest concert va deixar-hi la veu en tot un encadenat de cançons que van interpretar sense pausa: «Invencibles», «Sota la llum del sol», «Tintin» o «Rock’n Roll», entre molts altres. De fet, aquesta darrera cançó esmentada va servir per recordar una de les vegades que van actuar a l’Acústica: va ser un concert que va marcar un abans i un després al festival, ja que va fer que la plaça de l’Ajuntament quedés petita fent que el 2013 fos l’últim any que hi hagués escenari en aquesta ubicació.
I seguint amb la nostàlgia, han recordat el que va ser el seu primer concert a Figueres l’any 2011 a la plaça Catalunya on van interpretar «Jennifer», una cançó que Jan Riera va definir com «la joia de la corona, la cançó d’amor més bonica que s’ha fet mai». Tot seguit van cantar «La porta del cel», fent que les estrelles baixessin fins a l’històric passeig figuerenc amb l’encesa de les llanternes dels assistents. Un tema que marcava el final en l’anterior gira, però que enguany va servir per a introduir les tres últimes cançons: «T’odio», «Estels al vent» i «Diamants», que dona nom al nou disc.
La nit encara no havia acabat i riuades de gent es van dirigir cap a la plaça Catalunya per gaudir del Dj Ruben Rider, que va convertir aquest espai en una pista de discoteca.
Visita de la Consellara de Cultura
La segona nit del Festival Acústica 2022 va comptar amb la visita institucional de Natàlia Garriga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En una publicació al seu Twitter, Garriga ha expressat que «és un plaer tornar a gaudir amb normalitat del Festival Acústica a Figueres amb concerts multitudinaris de música en català, amb grans noms de l'escena musical i artistes emergents». La consellera va estar en companyia de part de l'equip del govern municipal encapçalat per Agnès Lladó, alcaldessa de Figueres, qui ha compartit el tweet de Natàlia Garriga dient que «seguim apostant per la cultura, la música i un festival inclusiu que arriba de manera massiva a tots els públics» i agraint l'assistència de la titular de Cultura.
Primera nit d'aplicació del nou protocol de seguretat de la Rambla
Amb el retorn de l'Acústica a la Rambla s'estrenava el nou protocol de seguretat d'aquest espai, el qual convertia «la calçada des de l'altura del carrer Sant Pau i el Museu del Joguet cap amunt en zones d'evacuació per sortir de la Rambla», segons va afirmar Pere Casellas, vicealcalde i regidor de Seguretat de l'Ajuntament de Figueres, a l'EMPORDÀ. A més, en un comunicat a través de les xarxes l'Ajuntament va exposar com la zona de les terrasses de la Rambla es convertirien en zones d'accés on era prohibit aturar-se. Tot i això, a l'hora de la veritat no ha acabat de ser com es va explicar, ja que un grup molt nombrós de persones es va situar en aquestes «zones d'accés» per a gaudir dels concerts, fent que els agents de seguretat no poguessin fer-los moure tot i els seus reiterats avisos. Cal dir que les calçades sí que van quedar completament lliures, creant una illa completament buida entre la Rambla i la zona de les terrasses, la qual cosa va facilitar molt la sortida del públic del passeig central.
