Pedret i Marzà són dos petits nuclis que formen un poble d’uns dos-cents habitants, a l’Alt Empordà. L’any 1846 va perdre la seva independència municipal i van passar a formar part del terme de Vilanova de la Muga, una situació que es va revertir el 1933 quan va poder recuperar la seva identitat. La història de Pedret i Marzà ha estat recollida per Mònica Nadal i Antoni Egea en el volum 219 de les monografies dels «Quaderns de la Revista de Girona», impulsats des de 1985 per la Diputació.
La presentació del llibre va tenir lloc, la setmana passada, en el centre social de Marzà. L’acte va aixecar molta expectació entre el veïnat i la gent vinculada al poble, ja que fins ara només es disposava de dos llibres de recerca històrica relacionats amb el poble i escrits per Josep Maria Gironella. «Estem molt contents d’haver ampliat el coneixement sobre Pedret i Marzà», diu el seu alcalde, Daniel València.
L’acte, conduït per Carme Llaona, va comptar amb les explicacions dels dos autors sobre la intensa recerca que han hagut de fer durant set anys per a aconseguir omplir de contingut els trenta-vuit capítols d’una obra que treu a la llum «molts aspectes inèdits fins ara», tal com es va encarregar de destacar el vicepresident de la Diputació de Girona i ponent de Cultura, Albert Piñeira.
Tots els participants en la presentació van destacar la col·laboració del biòleg Josep Maria Dacosta, Daco, autor de bona part de les fotografies actuals que il·lustren el llibre i assessor en temes ambientals, geològics, de flora i fauna local.
Rosa Maria Gil, directora de la col·lecció, posa èmfasi en el fet que aquestes monografies locals «contribueixen a reforçar la cohesió social dels pobles», un fet que s’ha constatat plenament a Pedret i Marzà amb la implicació dels veïns del poble en la materialització d’aquesta obra.
«Fer un llibre així compensa molt, dona moltes satisfaccions», afirma Antoni Egea. «La gent del poble m’ha ajudat molt a estirar el fil per aconseguir explicar coses de les quals se’n sabia ben poc, algunes d’elles han tingut molta importància, com va ser el cas de l’arribada del canal de reg. Aquest és un llibre de tots, de la nostra història», diu Mònica Nadal. La monografia té molta cura en el relat dels aspectes socials i patrimonials, a més de demostrar que Pedret i Marzà «no és només el poble on hi ha l’abocador comarcal». Aquest fet queda ben palès en una biografia que ressalta molts aspectes que sobrepassen la ubicació geogràfica de la infraestructura en el terme municipal.
L’alcalde, Daniel València, ha agraït el «treball intens dels autors» i la feina de llarg recorregut de la Diputació de Girona en aquesta col·lecció. La presentació es va tancar amb un refrigeri en el centre social que porta el nom de la veïna més il·lustre del poble, l’atleta olímpica Imma Clopés, protagonista d’un dels capítols del llibre.
Els autors
Mònica Nadal Pairó (Pedret i Marzà, 1972) és una persona interessada, des de ben jove, per tot el que fa referència a la història de Pedret i Marzà. Ha preparat exposicions sobre l’escola, la segregació de Vilanova de la Muga, l’any de la fred, els trenta anys de Festa Major i els quaranta anys de l’església de Sant Isidre i diverses exposicions de fotografies antigues. Ha escrit articles d’història en tots els números de la revista local El Còrrec.
Antoni Egea Codina (Girona, 1957) és autor de diversos articles i llibres sobre la història de l’Empordà. Recentment, ha publicat el llibre Toponímia històrica del terme de Figueres. Dins de la col·lecció de «Quaderns de la Revista de Girona», ha escrit el volum dedicat a Llers i és coautor dels de Capmany, Vilanant, Siurana d’Empordà, Pau i el Far d’Empordà.
