Nascut a Montevideo fa 44 anys, en fa 22 que va venir d’Uruguai a Catalunya i resideix a Borrassà. Compagina la seva professió mèdica amb la creació de música i l’edició de discs. El seu darrer àlbum es titula Sonidos del pantano.
El doctor Jorge Guibernau treballa a l’Hospital de Figueres al Servei de Radiologia i diu que tot i que la seva professió és la medicina també es considera músic. Va estudiar música des de ben petit. Els seus pares tenien un negoci de venda d’instruments. Assegura que li fascina mesclar la ciència amb l’art i la música. «M’autodenomino artista científic», somriu.
La música és ciència?
Per descomptat. Primer de tot, la música té matemàtiques. Però la matemàtica a vegades pot arribar a fer nosa. Per a mi, la música ha de volar, sense quadrícules. Tot i que toco molts instruments i cadascun em fa viure una experiència diferent, m’he centrat molt en els sintetizadors analògics.
Per què?
Els sintetitzadors analògics transformen l’electricitat en so. No compleixen amb tots els criteris d’un instrument de música convencional. Quan toques una tecla no ha de ser necessàriament una nota o una freqüència específica, sinó que tot són decimals infinits i res del que escoltes cau en la classificació occidental que hem fet de la música.
M’expresso lliurement sense limitacions i sense esperar cap objectiu. Si no fos així, es perdria la màgia
Com defineix la seva música?
Els meus amics diuen que soc molt eclèctic. Soc capaç d’entendre perquè qualsevol mena de gènere emociona una persona. Ara estic més del cantó de la música instrumental perquè he sentit que els conceptes que es poden expressar amb la lletra d’una cançó es queden curts o poden generar malentesos. No encaixen amb mi ara mateix.
Quin és el seu criteri a l’hora de crear cançons?
La música ha de complir un únic criteri, emocionar-te. La persona que fa música ha d’emocionar-se. Sí que les meves cançons tenen una guia, perquè tenen un títol. I un títol més o menys et posa en un escenari, com passa amb aquest darrer àlbum, Sonidos del pantano, que està basat en un personatge i una història determinats. Però no conté lletra i això fa que el viatge de cada persona sigui molt personal.
Té molt de vostè la seva música?
Clarament. M’expresso lliurement sense limitacions i sense esperar cap objectiu. Si no fos així, es perdria la màgia. A part d’aquesta part més individual, jo gaudeixo molt dels col·lectius musicals. Aquesta és una part molt important de la meva vida com a músic. Els denomino col·lectius perquè les persones entren i surten quan volen i no has de tocar ni bé ni malament, no es fa cap examen ni valoració per entrar-hi. La idea és simplement passar-ho bé.
Com organitza els col·lectius?
Ens reunim diferents persones, a vegades som deu o dotze, i fem sessions de llarga durada, posem una taula de mescles, sintetitzadors, guitarres, veus... el que sigui, i així passem el dia. Fem una gravació de tot el que hem tocat, jo m’ho emporto a casa meva, ho edito i li dono forma de cançons per fer àlbums. Un dels col·lectius principals es diu Acid Folk Club, és molt nombrós i hem fet molt material, des de fa set anys.
La gent s’ha animat tant amb els col·lectius que alguns d’ells han fet sales musicals a les seves cases perquè puguem quedar
Hi ha altres metges en aquests col·lectius?
Sí, hi ha metges i persones de diferents àmbits. Són col·lectius oberts constantment. La gent s’ha animat tant amb això que alguns d’ells han fet sales musicals a les seves cases perquè puguem quedar. Amb els col·lectius gaudeixo molt. Fem molta música.
On escoltem la seva música?
Ho publico tot a la meva pàgina web, www.guibernau.com. Tinc un estudi a casa, que jo anomeno laboratori musical, i faig l’edició. També dissenyo les caràtules.
La il·lustració de Sonidos del pantano l’ha fet vostè?
Aquest treball l’he preparat amb més afecte de l’habitual. He passat hores treballant sol a casa, he gravat guitarres, baixos, sintetitzadors, he programat percussions. I l’art gràfic és obra d’un parent, Herikberto Muela Quesada, un artista molt reconegut pels seus còmics dels anys 80. He tingut la sort de comptar amb ell.
A qui està dirigida la seva música?
És molt poc comercial això que et diré, però quan faig música penso en els meus fills i en els meus amics. Soc bastant melancòlic, no soc gaire alegre, i crec que la meva música busca la introspecció, és per a tancar els ulls.
Trobo un cert paral·lelisme entre l’enfocament que dona a la música i la seva feina com a metge, pel fet que ha de mirar l’interior de les persones.
Tens raó. Com a radiòleg em passo el dia mirant l’interior de les persones, per buscar o detectar coses dolentes en estudis d’imatge, en les ecografies, radiografies, tomografies i ressonàncies. Intento fer-ho el millor possible perquè soc conscient de la responsabilitat que suposa. M’agrada poder ajudar les persones, i per això vaig elegir estudiar medicina. Amb la meva professió soc molt feliç.
LA PORTADA DE L’ÀLBUM «SONIDOS DEL PANTANO»
El nou àlbum de Jorge Guibernau està inspirat en la història del personatge de La Cosa del Pantano, desenvolupat per Alan Moore. L’art gràfic és obra d’Herikberto Muela Quesada.
