Elegància i subtilesa per una cloenda hipnòtica del Festival de Peralada

Lluny queden els escenaris amb grans i potents decorats on els ulls no podien deixar de meravellar-se. L’aposta per aquests darrers temps, de ben segur encertada, és el minimalisme absolut, l’austeritat total, escenaris buits només habitats per l’expressió i l’essència dels creadors. On Before del ballarí i coreògraf Carlos Acosta, l’espectacle escollit pel Festival de Peralada per tancar edició aquest dissabte passat, venia a ser el resum de tot això i més. L’austeritat, però, no estan renyides amb les ganes de fer i el Festival, que ha atret enguany 12.750 espectadors, ja ha anunciat la voluntat de créixer amb una versió per Setmana Santa que es traduirà en concerts a l’església del Carme, seguint el model d’altres grans festivals europeus.

La tria de Carlos Acosta per tancar el Festival d’enguany va ser feta estratègicament. En un text que es va llegir per megafonia la mateixa nit, el ballarí expressava tot l’amor que sentia per Peralada, un festival que ja havia visitat en dues altres ocasions amb la seva companyia però mai trepitjant ell a l’escenari. Aquesta, però, era una ocasió especial i, per això, va triar un muntatge que va crear fa una dècada per recordar la memòria de la seva mare. Carlos Acosta és un ballarí elèctric, contundent, de forta presència, però alhora plàstic i sensual. Un ballarí tan hipnòtic com ho és la seva partenaire, la ballarina Laura Rodríguez, integrant de l’Acosta Danza. Ambdós, il·luminats per halos de llum que realçaven els seus moviments, van ser capaços d’omplir l’immens escenari amb elegància i subtilesa. Aquestes mateixes emocions va transmetre el concert del tenor Josep Carreras, un homenatge sentit i desitjat pel públic que va voler ser present en una nit que s’augurava especial. En el recital, que es va allargar dues hores i mitja, Carreras va estar acompanyat per l’Orquestra del Liceu, la soprano Martina Zadro, molt aplaudida, i, per sorpresa de tots, per la cantant Mariona Escoda, guanyadora d’Eufòria, amb qui va interpretar dues peces de Lluís Llach i Serrat. Les interpretacions de My way i El brindis de La Traviata van culminar una vetllada de cinc estrelles.

Una nit que se suma a les altres quinze i als disset espectacles que han conformat el Festival que, poc a poc, ha anat recuperant les bones sensacions d’abans de la pandèmia amb un 85% d’ocupació. Cal tenir en compte que l’auditori de Peralada, per on han desfilat enguany 543 artistes de disciplines diverses, també ha canviat i que ha reduït dràsticament la seva capacitat en 400 localitats. Es tracta, es diu, «un procés de transició en un model encara postpandèmic».

Subscriu-te per seguir llegint