El programa Eufòria de TV3 estrenat la primavera passada és una de les perles de la programació de la televisió pública de Catalunya. Acumulant i superant setmana rere setmana rècords d'audiència aquest talent show s'ha convertit en tot un fenomen amb milers de seguidors, de fet pocs artistes aconsegueixen emplenar dues vegades el Palau Sant Jordi de Barcelona i els eufòrics (els setze participants del concurs) van aconseguir-ho.
Amb aquesta carta de presentació tot feia preveure que l'eufòria es desbordaria per la Ciutadella de Roses des del moment en què el festival Sons del Món va anunciar l'actuació «Eufòria en concert»: i així va ser.
Instants previs al concert la Mariona Escoda, en Triquell, l'Edu, l'Scorpio i la Llum – els cinc concursants que van actuar a Roses - acompanyats d'alguns dels seus companys es van deixar veure en una de les torres situades just darrere de l'escenari i, en veure'ls el públic va rugir. Quelcom semblant al que va succeir quan van veure a Marta Torné, presentadora del programa i del concert, damunt l'escenari esperant per sortir.
El concert es va iniciar amb un compte enrere mentre sonava la «Euphoria» de Loreen versionada pels cantants. Tot seguit, Torné va sortir davant d'un públic que la va aclamar i va exposar com es desenvoluparia tot el concert. La primera cantant a actuar, la Llum, va ser presentada com una «revolucionària amb una energia que no té ningú» quelcom que va demostrar sobradament durant tota la seva actuació. Va començar cantant i ballant «Like a virgin», la primera cançó que va cantar com a concursant a Eufòria. Tampoc va faltar el «Lalala», «Soy rebelde» o «Quina cua que tinc», la cançó de la Ruïnosa del Club Súper 3. La Llum no va cantar sola tot el seu repertori: va fer un duet amb l'Scorpio tot entonant «Do what you want». Sota els crits eixordadors dels més de 5000 assistents, la Llum es va acomiadar cantant «Aviam què passa» de Rigoberta Bandini.
Tot i que Roses no té estació de tren l'Edu va fer-hi aturar el seu «Tren de mitjanit» per a descarregar-hi tot el seu repertori i el seu entusiasme acompanyat de la seva banda. Un públic molt jove feia notar els seus nervis tot cridant el nom del cantant que va seguir la seva actuació cantant «Sexbomb», «Can't stop the feeling» o «El far del sud», un tema que va voler dedicar a totes les àvies de Catalunya i, en especial, a la seva. El cantant de Badalona, tal com ja havia anunciat en una entrevista a aquest mateix Setmanari, va tocar la fibra amb «Un nou àngel», una cançó pròpia del seu àlbum «Fènix» que va compondre i dedicar al seu pare quan va morir. I gairebé sense pausa es van evaporar les llàgrimes quan l'Edu va fer pujar la temperatura de la Ciutadella de Roses en estripar la seva samarreta tot cantant «Beggin», la que considera la seva actuació preferida del programa. Abans d'abandonar l'escenari rosinc va provocar una erupció de colors amb «Volcans» de Búhos, moment en el qual els ballarins li van tacar tot el tors de pintura de colors. Una pintura que no es va quedar per ell sol, ja que el públic va demanar-li la tovallola amb la qual se l'havia tret i els hi va llançar.
L'Scorpio va ser la tercera en actuar a l'«Eufòria en concert» de Sons del Món i va estrenar-s'hi amb «Piece of sky» i «In the night», un tema que ja s'havia pogut sentir la setmana passada al mateix espai al concert d'Oques Grasses, però que la potència de veu i la posada en escena de la cantant va convertir en irrepetible. Sens dubte, un dels temes que va marcar el seu pas pel programa va ser l'himne feminista de Rigoberta Bandini «Ay mamà» i a Roses tampoc podia faltar-hi. Scorpio va marcar estil i va continuar cantant «Look», «Back to Black» i «Go away». L'artista barcelonina sempre s'ha caracteritzat per la seva potència coreogràfica i un dels balls que va marcar el programa va ser el del seu show amb «Yo ya no quiero ná» de Lola Indigo, una cançó que va voler dedicar a «totes les solteres empoderades».
S'acostava el final de la nit i sota els crits del públic corejant «triquineta» va arribar el torn d'en Triquell, el segon finalista d'Eufòria. En el seu cas va venir a Roses acompanyat del seu grup AlterSoma. Amb «Enemy» va començar el seu espectacle i de seguida va tenir el públic als seus peus amb els jocs de paraules impossibles d'aquesta cançó. Amb la seva banda també va tocar temes propis com «Save your soul» o «Corleone», tot i que no hi van faltar grans hits del programa com «Pump it», «Si tothom calla» o l'esperat «Tobogan». Aquesta darrera peça musical és obra de Zoo i fa una crítica social al capitalisme i consumisme ferotge, quelcom que Triquell va voler deixar clar abans de començar a fer sonar-ne les notes musicals que instants més tard provocarien l'embogiment del públic.
Finalment, va arribar un dels moments més esperats de la nit, l'actuació de la guanyadora de la primera edició d'Eufòria: Mariona Escoda. Tot i ser la seva primera actuació en solitari va omplir cada metre quadrat de l'escenari d'ençà que hi va saltar amb «Crazy in Love» de Beyoncé. Amb una veu extraordinària, la vallenca va captivar als seus fans amb les melodies de «Bam bam» o «Physical». També va haver-hi temps per frenar les revolucions i saltar a un seguit de cançons d'amor tranquil·les com «T'estimo» o «Amor particular» que van fer emocionar a aquells que l'observaven i escoltaven completament embadalits. I seguint amb la temàtica amorosa, «La gent que estimo» d'Oques Grasses va tornar a sentir-se a la Ciutadella de Roses però aquesta vegada en un duet molt esperat entre la Mariona Escoda i l'Edu Esteve. La guanyadora va comptar amb la participació de Jordi Cubino, productor musical, coach i director musical d'Eufòria, als teclats durant la seva actuació, quelcom que va sorprendre els assistents. El seu concert va finalitzar amb «I drove all night» de Céline Dion, una de les cançons que van acabar de definir a la cantant com a una de les favorites del programa quan encara quedaven moltes gales.
Els cantants no van estar sols damunt l'escenari, ja que en tot moment han tingut a l'equip de ballarins format per Sol Queral, Raquel i Álvaro Agudo encapçalats per Aina Casanovas al voltant. Unes coreografies treballades, vistoses i molt energètiques que han fet lluir les actuacions dels eufòrics.
Cartells, polseres lluminoses, llanternes, plors, crits, il·lusió..., són alguns dels detalls que se'n poden extreure de les imatges dels cinc milers d'assistents del concert que va concloure la quinzena edició de Sons del Món. Sens dubte una nit eufòrica.
