Quiosc

Empordà

Roses
ENTREVISTA Edu Esteve Cantant

«El que ha fet que funcionés tan bé ‘Eufòria’ és que érem un equip tots junts»

El semifinalista del programa Eufòria de TV3 actua a Roses amb Mariona Escoda, Triquell, Llum i Scorpio, a Sons del Món

Edu Esteve, en una imatge promocional d'Eufòria

Edu Esteve, semifinalista del programa Eufòria de TV3, actua aquest diumenge, 7 d'agost, a les 22.00 hores, a l'escenari de la Ciutadella de Roses, al Festival Sons del Món. Tambe hi seran Mariona Escoda, Triquell, Llum i Scorpio, exconcursants del mateix talent show, que, amb Edu Esteve, porten l’«Eufòria en concert» dins les muralles, per culminar amb una gran celebració el quinzè aniversari del festival rosinc.

Com està vivint aquests dies posteriors als dos grans concerts al Palau Sant Jordi de Barcelona?

El després del Sant Jordi va ser tornar a recuperar les sensacions que ens va donar. Va ser increïble i, fins i tot, crec que no érem conscients de res i ara estem assimilant que hem fet dos Sant Jordis. Unes sensacions que, pel fet de viure-ho amb tanta intensitat, te’n perds algunes. Molt content d’això i de preparar noves coses.

És que heu fet dos Sant Jordis, quelcom complicat i que ho fan grans artistes com la Rosalía fa uns dies.

Ja veus! És que quan vam acabar el concert de diumenge ja van començar a desmuntar el nostre escenari per muntar el de la Rosalía. Estic superagraït a la productora que ens va premiar amb això. És quelcom que sempre somnies i el somni s’ha fet realitat.

Com va ser pujar a l’escenari davant de tantes persones.

No t’ho podria arribar a descriure amb paraules. Recordo estar al backstage minuts abans de sortir, treure el cap, veure tota la gent i dir: Mare de Déu, que és tot això. No m’ho creia. I vaig sortir pensant a intentar que tota la gent que va venir s’ho passés bé, gaudís i fer-ho el millor possible per tots ells.

Vau acabar el programa, però no heu parat perquè de seguida ja vau començar a preparar els concerts del Sant Jordi i ara cinc esteu preparant el concert de Sons del Món.

Sí! En el meu cas no he parat encara ni dos dies. És el que toca, les coses venen i tenim la sort de poder treballar. Jo prefereixo tenir molta feina i després ja descansaré. Ara aquests dies hem preparat el concert de Roses i altres com la Festa Major de Martorell. Molt content perquè surten coses i la gent confia en nosaltres.

Com serà «Eufòria en concert» a Sons del Món?

Són entre 25 i 30 minuts per a cada artista. Serà un concert molt dinàmic en què el públic podrà veure què representa per cadascú de nosaltres la música. És un concert molt especial per tancar el Sons del Món.

Què heu preparat?

En el meu cas faré una barreja entre cançons del programa i algunes de pròpies, i tots farem més o menys el mateix. És important ensenyar el que s’ha fet abans d’Eufòria i anar podent mesclar els temes. Jo, entre altres, cantaré una cançó que li vaig compondre al meu pare que és molt especial i cantar-la sempre em toca la fibra i també és bonic compartir tot el que sents i si és a través de la música encara millor.

Com va decidir presentar-se als càstings d’Eufòria?

Em va arribar una publicació d'Instagram en què es buscaven cantants per un programa de cant de TV3. Jo havia invertit molt temps i diners en la música i no estava veient el retorn i, clar també necessito viure, i vaig pensar que aquesta seria l'última oportunitat i si sonava la flauta bé i si no era així al final almenys ho havia provat. Em vaig apuntar, vaig enviar uns vídeos, després van fer un primer cribratge online i posteriorment van avisar que havia passat a la següent fase, la vaig fer a Barcelona i la vaig passar i després ja van ser els càstings finals. Tampoc sabies a què anaves perquè era la primera vegada que es feia. Aquí Catalunya hi ha molt bons artistes, molt bon planter provinent del teatre musical, i ho feien molt bé, ballaven molt bé, cantaven molt bé, afinaven molt bé... feien de tot. I jo el primer dia vaig trucar a una familiar i li vaig dir «Jo crec que em pelen el primer dia». I mira, vaig anar passant i fins ara. Recordo aquell moment en què no sabia què fèiem. Em van posar a una classe de ball en què l'Albert Sala, el coach de ball, va preguntar si algú no havia estat mai a una classe de ball i érem quatre gats aixecant la mà i creia que em cauria la de Sant Quintin. El meu pare sempre em deia si hi ha ganes pots aconseguir el que vulguis i a mi de ganes no me'n faltaven.

Quan vaig entrar a Eufòria no sabia fer segones veus i ara sense voler ja busco les segones veus de les cançons

decoration

Què va sentir quan el van escollir com a concursant?

Era una alegria immensa. M’ho va dir el Cubino, vaig començar a saltar com un animal i vaig aixecar el company que tenia al costat. Em van donar l’última oportunitat i em tocava mostrar tot el que podia fer i viure l’experiència.

I com era el dia a dia dins d’Eufòria?

Era molt dur. Hi havia molta ansietat pel mig, però aprenies moltíssim. Quan vaig entrar no sabia fer segones veus i ara sense voler ja busco les segones veus de les cançons o el que et deia de ballar. Era dur perquè havies d’estar molt concentrat perquè no només havies de fer bé la teva veu, la teva coreografia i aprendre’t la teva lletra perquè el 80% dels temes potser no coneixies la seva lletra completament, sinó que també tenies els cors de tres cançons diferents amb tres veus diferents i tot ben lligat. I teníem molt poc temps.

Realment només teníeu el dissabte de festa, no?

Exacte. El diumenge ja ens deien les cançons i el grup que ens tocava i ja muntàvem l’estructura. El dilluns fèiem interpretació amb la Carol i reforç de ball per qui ho necessités. El dimarts ja assajàvem al buc d’assaig amb micròfon per mirar les veus, el dimecres ja entràvem a plató a fer assaig general i hi fèiem les cançons més lentes que no requerien ballarins perquè era quan ells s’aprenien totes les coreografies, i el dijous fèiem assaig general de les cançons que sí tenien coreografia. I el divendres ja teníem la gala. Hi havia vegades que el dijous et canviaven alguna cosa de coreo i en menys de 24 hores ja tenies la gala. Era molt intens. Tots vam haver de cuidar la nostra salut mental per davant de tot i per sort també ens ajudaven moltíssim, tot i la pressió per fer-ho el màxim de bé i així poder-ho petar en aquesta primera edició per enganxar a la gent.

A la gala sis el van expulsar i a la següent va ser la repesca i el van repescar. Com va ser la sortida i el retorn?

A la gala sis em va petar el cap. Aquella setmana feia dos anys que havia mort el meu pare i era una setmana complicada per mi. En aquella gala em vaig veure fora i sentia tristesa i ràbia per mi mateix per no haver-ho fet bé. I va ser aleshores quan ens van dir que hi havia repesca i que, per tant, era fora, però havia d’estar content perquè tenia una nova oportunitat per tornar-hi. Aquella setmana el meu cap va anar boig, vaig agafar-ho amb moltes ganes i vaig preparar-me molt, aixecant-me a les sis per assajar la coreografia perquè em sortís sola, anar a fer cardio per no cansar-me. M’ho vaig passar molt bé, però vaig treballar com un animal.

Tenim la sort de poder treballar. Jo prefereixo tenir molta feina i després ja descansaré

decoration

I aquest esforç va tenir el seu resultat i va arribar fins a la semifinal.

Sí! Va ser molt fort. No m’ho esperava, però cada vegada que vas avançant semblava que t’animava i vas dient «una més».

Si hagués d’escollir una de les seves actuacions amb quina es quedaria?

Crec que la de Beggin. M’ho vaig passar molt bé, sobretot perquè vaig poder mostrar qui era jo. És difícil perquè n’hi ha moltes, és com triar un fill i en tens cinc o sis, però potser la de Beggin és la més diferent. Va ser un espectacle amb el foc i trencant la samarreta.

A més, li vas afegir una estrofa pròpia.

Sí! Portàvem dues gales i el jurat em va dir que havien de veure alguna cosa diferent i em posen Beggin. Havia de fer alguna cosa per sorprendre i vaig posar-me a escriure.

I a la final en Marc Clotet va repetir la seva actuació.

Ostres sí! Va fer de mi. En Marc Clotet és un crac i me l’estimo moltíssim.

S’ha notat que hi ha molt bon ambient entre tot el personal del programa: concursants, ballarins, coaches, jurat...

I tant! Amb els coaches moltíssim perquè era amb els que passàvem tot el temps, però amb el jurat es mantenia una línia en què, com ja se’ns va dir, intentaves no tenir gaire contacte perquè no queda bé si després t’ha de valorar, però un cop va acabar el programa va anar molt bé. El que ha fet que funcionés tan bé el programa és que érem un equip tots junts.

Tornant a les actuacions. Una de les més emotives va ser «El Far del Sud» que va cantar al costat de la seva àvia.

Se m'acaba de posar la pell de gallina en recordar-ho. Vam estar a punt de perdre l'àvia el mes de gener i va revifar. És molt important per mi, és la mare del meu pare i me l'estimo moltíssim. Tinc una altra àvia que també me l'estimo, però que no és famosa. Que em donessin l'oportunitat de portar-la al plató i poder-li cantar en directe aquesta cançó va ser un regal del programa i els hi estaré sempre molt agraït. I el dia del Palau Sant Jordi també va venir, la van posar en una saleta amb aire condicionat i una tele, perquè si viu emocions fortes pot ser que li passi alguna cosa i li havia dit que no vingués. Com que va voler venir al final ho vam fer així perquè hi estigués tranquil·la. El millor és que a mig concert va trucar a una de producció i li va demanar que la baixés al concert perquè deia que s'estava avorrint. De cop i volta, en acabar la cançó d'Every body surto i me la trobo allà a primera fila. Va ser increïble i molt emotiu.

Es va quedar amb ganes de cantar alguna cançó durant el programa?

Sí! M’hauria agradat cantar en francès la de Papaoutai i una de coreografia forta que seria la de Talk Dirty de Jason Derulo.

Vau acabar amb una gala final que va ser eufòrica amb la vostra actuació des de fora del plató, el del jurat, les dels finalistes...

La sorpresa del jurat va ser brutal. A tots se’ns van veure les cares de sorpresa. Va ser de les millors actuacions que hem tingut al plató d’Eufòria.

Amb l’esforç de tothom hem pogut fer créixer un programa que no sabíem cap a on aniria

decoration

Cal pensar que quan es va apuntar al càsting era un programa nou, desconegut i que s’ha convertit en un èxit. Com ha sigut formar part d’aquest auge?

Molt content perquè no sabíem què passaria i amb l’esforç de tothom hem pogut fer créixer un programa que no sabíem cap a on aniria. Hi havia molt bon equip no només davant les càmeres, sinó al darrere amb els tècnics, maquillatge, producció, vestuari... Anàvem tots a una i aquest és el motiu de l’èxit, ja que tots hem confiat en el programa i l’hem fet créixer entre tots.

A més, aquestes xifres tan altes d’audiència i de participació en les votacions són una prova que era necessari un programa així en català.

Totalment d’acord! Recordo que moltes famílies ens donaven les gràcies perquè deien que feia temps que no s’asseien tots junts a veure un programa de televisió. Clar, ara amb tota la tecnologia i les plataformes hi ha moltes més coses a fer i a veure i que ajunti a tota la família el programa fa que tothom estigui content.

I és que aquest programa ha posat sobre la taula molts temes com la diversitat sexual, la salut mental...

La veritat és que sí, no puc afegir res més perquè és així. Vam donar visibilitat a moltes coses necessàries, que a vegades no creus que ho siguin, però després veus que sí.

A diferència d’altres talent shows en què estan tancats, seguíeu amb la vostra vida a fora. Com ho va gestionar?

Entre tots ho hem gestionat de la millor manera possible. A la primera gala sí que vam passar coses de Twitter pel grup de Whatsapp que tenim i aquell mateix primer dia ja vam dir prou. Vam intentar passar de tots els comentaris, perquè hi havia molts comentaris negatius però també de positius, i si no sabies com portar-los era difícil. Per nosaltres tot era nou, perquè de cop vam estar exposats a què tothom pogués opinar sense conèixer-nos, només per una actuació de minut i mig, i és complicat. Entre tots hem fet pinya per estar forts, protegir-nos i, si cal, ajudar i animar companys. Hem hagut d’aprendre a passar d’això quedar-nos només amb els positius.

I ja fora de les xarxes, també el deuen reconèixer pel carrer.

Ara vas caminant i algú que et reconeix i et para, et feliciten pel programa i és bonic veure que et reconeixen tot el teu treball. És una recompensa que et parin pel carrer i et demanin fotos, me’n faria trenta mil.

Ara ja és fora d’Eufòria i el passat 26 de juliol va signar per Música Global. A partir d’ara què li espera?

Doncs a partir d’ara treballar per treure música nova, estar el millor possible, començar classe de ball el pròxim setembre, formar-me vocalment per millorar i compondre amb molta gent. Crec que component amb altres persones tens més idees, la creació és més orgànica i com que cadascú pensa diferent pots arribar a quelcom molt nou, fresc, diferent i millor. I també poder fer tantes actuacions com sigui possible. La intenció és treballar, treballar, treballar per fer-ho el millor possible, que és la filosofia de sempre.

Compartir l'article

stats