Les llargues cues a la zona Village a la Ciutadella de Roses abans de començar els concerts feien de previsió de com seria la nit en començar a sonar la música.

El duet format per Pol Batlle i Rita Payés, acompanyats de percussió i baix, van ser els primers a pujar a l'escenari de Sons del Món. Van començar fent tot de sons amb els instruments simulant el so del vent al mig d'un bosc creant un ambient molt especial abans de cantar «Gloomy Planets». Van fer sonar temes del seu primer treball Salt mortal presentat aquest mateix any entre els quals van destacar «Vida», «Amapola» o «Lost & Happy», aquesta darrera introduïda per Batlle llançant una pregunta al públic: «Quants d'aquí trobeu sentit a la vida?». També van interpretar «Circular», un tema que «va estar a punt de quedar fora del disc, però la Sílvia Pérez Cruz li va fer un gir», exposà el cantant. La seva actuació va finalitzar amb «Artistas y toreros» i «Horarios».

Mentre els tècnics preparaven l'escenari pels Oques Grasses el públic ja començava a rugir i, fins i tot, un grup que ja se li feia llarga l'espera per veure els seus ídols va començar a cantar a cappella «Elefants» dels osonencs. Quan Josep Montero, Miquel Rojo, Arnau Altimir, Miquel Biarnés, Joan Borràs, Guillem Realp i Josep Valldeneu van posar-se davant dels focus de llum els més de 5000 assistents van fer-se sentir fent que les seves veus arribessin a sobrepassar la veu del cantant en l'inici del concert. Un concert que va començar amb «Elefants», el qual van enllaçar sense pausa amb diversos temes com «Cara de cul», «Sta guai» o «Petar-ho», títol d'una cançó que ja preveia que el grup ho petaria durant tota la nit.

Un públic entregadíssim al conjunt musical, que enguany està fent la gira de celebració del seu desè aniversari, va saltar, cantar i ballar convertint la Ciutadella de Roses en un autèntic mar humà, sobretot quan va sonar «John Brown» i van moure els braços simulant onades. Cal destacar que aquest concert va ser totalment a peu dret, sense cadires, la qual cosa va permetre als espectadors viure un concert com els d'abans. Entre les vint-i-dues cançons que repassaven els deu anys de la formació no va faltar «Wake up», «De Bonash» en què el públic va encendre les llanternes del mòbil deixant una imatge preciosa o el tema que és un clam a la llibertat «Serem ocells».

Cap al final del concert, els Oques Grasses van avisar que baixarien al mig del públic per celebrar la seva primera dècada «amb aquells que han fet possible que siguem on som». Els components van desplaçar-se fins a l'altre extrem de la zona de concert fent girar a tots els seus seguidors d'esquena a l'escenari principal i van tocar «Petxina lliure».

Va ser un concert amb una posada en directe espectacular, tant pel que fa a escenografia amb uns llums que jugaven amb formes darrere dels músics com per l'actitud d'aquests en tot moment. De fet, van jugar en més d'una ocasió amb les persones que tenien als seus peus fent-los cantar com en el cas de «In the night», en què tota la primera estrofa que repeteix el títol de la cançó la va corejar el públic. O en el cas de «Els passos importants», sense necessitat que els membres d'Oques Grasses diguessin res, la gent ja va treure's una peça de roba fent-la girar com un ventilador.

Aquest va ser probablement el concert amb major assistència de públic a l'Alt Empordà des d'abans de la pandèmia, tot un regal que va finalitzar amb la bonica i dolça cançó «La gent que estimo» que van cantar Rita Payés i Josep Montero conjuntament. Sens dubte una nit històrica en un espai històric.