Era un dels grans reclams del cartell del Festival de Peralada: Monica Bellucci rememorant la gran Maria Callas a través de les seves cartes íntimes. L’expectació era màxima a la platea i, potser per això, la decepció també ho va ser. Bellucci no va saber transmetre el caràcter passional de la diva confegint un retrat massa dolç i lineal en un muntatge excessivament auster que es va fer llarg. Qui sí va saber emocionar i va arrencar grans ovacions del seu públic va ser Joan Manuel Serrat. Dissabte s’acomiadava d’aquest escenari, que l’ha acollit en dinou ocasions, dins la darrera gira que ofereix el cantautor interpretant dues hores llargues de concert.

La mezzosoprano Emily D’Angelo | BRESCIA/AMISANO

Aquesta setmana segueix el Festival amb quatre moments d’alt voltatge. Dimecres i dijous actua el ballarí Sergio Bernal estrenant un espai nou, els jardins del Nou Celler, i l’espectacle Rodin, inspirat en tres obres de l’insigne escultor del qual Bernal es declara devot. L’endemà divendres, ja a l’auditori, es presenta una de les produccions del Festival d’aquest any, la semiòpera barroca The Fairy Queen de Purcell. Sota la direcció musical de Dani Espasa, l’escènica de Joan Anton Rechi i la participació de la formació vocal O Vos Omnes, artistes residents, aquesta òpera es presenta com un conte de fades, un somni, però, a la vegada, un homenatge a l’òpera i al teatre.

Dissabte tot fa un gir. La mezzosoprano Emily D’Angelo, acompanyada de la pianista Sophia Múñoz, estrena els recitals a l’església del Carme. D’ella cal destacar la seva forta presència escènica, sobirania vocal i expressivitat. A Peralada té previst interpretar un programa de cançó i àries d’òperes com Il barbieri di Siviglia. Ja a la nit i a l’auditori gran, torna un fenomen que sempre repeteix: Pink Martini, aquest cop amb China Forbes i Storm Large, entre altres, enriquint la formació.