Joan Manuel Serrat ha brindat una última nit per a la història amb un concert que ha marcat l’inici de l’última gira del cantautor per Espanya. Amb El vicio de cantar, 1965-2022 l’artista es despedeix dels escenaris després d’actuar en dinou ocasions a Peralada, convertint-se així en l’artista que més vegades hi ha actuat. Serrat s’ha acomiadat del festival amb una gran nit d’emocions a flor de pell, records i grans ovacions després d’esgotar entrades ja fa moltes setmanes.

L’auditori del Parc del Castell ha rebut a Serrat amb un gran aplaudiment emotiu, d’agraïment sincer i sentit. L’artista ha volgut encetar el concert amb Temps era temps, una declaració d’intencions del que passaria a Peralada durant la vetllada. En acabar ha dirigit les primeres paraules al públic expressant l’alegria de ser aquí i l’agraïment als espectadors per haver-lo acompanyat tants i tants anys. “Això és un comiat, però sobretot és una festa que hem volgut compartir amb vostès” ha manifestat el cantautor, i ha afegit “aquesta nit, deixem a banda les melangies i nostàlgies, perquè només ens queda el futur”.

El reconegut cantant català ha arrencat la nit amb Cançó de bressol, peça que parla dels anys de la postguerra i vol ser un homenatge a la seva mare, El carrusel del furo, que va escriure pel seu avi republicà mort en la Guerra Civil, la tràgica cobla Romance de curro de palmo i Señora, amb la qual ha pujat el ritme a l’auditori fent cantar al públic, que l’ha premiat amb un gran aplaudiment.

Els assistents al concert d’aquesta nit no han parat d’aplaudir en cap moment. Les ganes per veure l’artista de nou a l’escenari de Peralada s’han notat i els xiulets i ovacions no han faltat. Així també ho ha percebut l’artista, que ha confessat “si no fos per gent com vostès jo no seria aquí” mentre explicava les veritats i les mentides dels personatges de les seves cançons.

Serrat ha continuat aquesta llarga nit de més de dues hores de concert amb Seria fantàstic, amb Me’n vaig a peu ha agafat per primera vegada la guitarra, fet que ha estat reconegut amb un sonor aplaudiment, i No hago otra cosa que pensar en ti, que parla amb ironia sobre l’amor a escriure cançons, les crisis creatives i el pas del temps.

Després de presentar als set músics que l’han acompanyat avui a Peralada, el cantautor ha cantat Algo personal i La tieta, que en les primeres notes ja ha arrencat un sonor aplaudiment i ha resultat ser una gran demostració del talent líric del cantant.

Joan Manuel Serrat i Noa Miquel González

L’artista ha continuat recordant al poema Miguel Hernández, mort en una presó franquista l’any 1942. Las nanas de la cebolla va ser un dels seus poemes més icònics, a més dels més durs, que parla de la fam que va patir la seva família i les miseres viscudes durant la guerra. Serrat ha aprofitat per explicar al públic que Alberto Cortez va posar música al poema i li va fer un regal enorme: “oferir-me la cançó per complementar el meu treball sobre poemes de Miguel Hernández que vaig publicar l’any 1972”, ha dit. Abans de cantar la cançó, ha recordat les famoses paraules de Pablo Neruda: “recordeu a Miguel Hernàndez que va desapareixer en la foscor i recordeu-lo a plena llum, és un deure d’Espanya, és un deure d’amor”.

Para la libertad ha estat el següent tema escollit, que ha estat il·lustrat en la gran pantalla que presidia l’escenari amb obres de l’anònim grafiter britànic Bansky. La cançó ha precedit un dels moments més especials de la nit: l’aparició a l’escenari de la cantant israelí i bona amiga des de fa més de vint anys de Serrat, Noa, que acompanyada del seu guitarrista Gil Dor han interpretat el preciós bolero Es caprichoso el azar, recordant la primera vegada que el cantant la va convidar a pujar a l’escenari amb ell, oferint-li una de les seves primers grans oportunitats quan només tenia 24 anys. El cantautor l’ha descrita com a “absolutament sòlida i incorruptible” i ella l’ha convidat a cantar Tu i jo, la cançó que va escriure per Joaquin Sabina, el qual va adaptar-la a l’espanyol, i amb qui l’ha interpretat en diverses ocasions. Abans de marxar de l’escenari, l’artista israeliana ha volgut agrair l’estima que sempre li ha professat el cantautor llegint-li unes paraules que han acabat amb una gran abraçada enmig d’un sincer i emotiu aplaudiment del públic.

Malgrat mostrar-se emocionat i sensible, Serrat s’ha imposat i ha continuat, ara ja sol, amb Cançó de matinada, que va arribar a ser número u de vendes a Espanya l’any 1967, la mítica i ballable Hoy puede ser un gran dia, i Los recuerdos. Amb Pare, el seu clam ecologista, l’artista ha mostrat el cantó més crític reconeixent que fa cinquanta anys, quan va escriure el tema, “la cosa era molt greu i el pas del temps ha confirmat que és urgent prendre decisions dures malgrat que els que les haurien de prendre sembla que no tinguin cap mena de pressa”. “Pare deixeu de plorar que ens han declarat la guerra” sentenciava la darrera estrofa de la cançó mentre a l’auditori del Parc del Castell es projectava una fotografia del conflicte ucrainés.

Serrat ha engegat amb Mediterráneo l’últim bloc de cançons amb les que el públic no ha pogut contenir les ganes d’aixecar-se de la cadira. Cantares, que és la cançó que pren diverses estrofes dels versos del gran poeta Antonio Machado, ha servit per acomiadar-se per primera vegada del públic amb tot l’auditori d’empeus, que no ha parat d’ovacionar-lo fins que ha tornat a sortir disposat a oferir els esperats bisos, no abans sense agrair al Festival Castell de Peralada, on avui ha actuat per dinovena vegada, i molt especialment a Carme Mateu, la seva gran amiga a qui ha recordat amb la veu entretallada, així com també a Paco Fontanals, que va ser director tècnic d’escena durant molts anys.

Reivindicant les seves arrels ha cantat El meu carrer, cançó que homenatja el carrer Poeta Cabanyes del Poble Sec, on va néixer. En l'últim tram també ha cantat la llargament reconeguda Aquellas pequeñas cosas i Fiesta, cançó que la censura franquista va prohibir l’any 1970 però que va publicar, en versió original, en alguns països de l’Amèrica llatina. I finalment ha fet cantar a tot l’auditori Paraules d’amor, la gran balada íntima i amarada de nostàlgia, icona de la trajectòria de Serrat, que el públic ha esperat tota la nit.

El vicio de cantar, 1965-2022 és el nom de la seva última gira, amb la qual Serrat s’acomiada personalment del públic amb qui ha compartit vida i cançons durant més de mig segle. El primer concert va ser a Nova York, en el Beacon Theatre el passat mes d’abril, i al llarg d’aquests mesos trepitjarà ciutats espanyoles i d’Amèrica del Sud com Buenos Aires, Montevideo o Santiago de Chile. L'adeu definitiu serà al Palau Sant Jordi el 23 de desembre.

Joan Manuel Serrat va ser convidat, per primera vegada al Festival de Peralada l’any 1982, en plena gira de la seva Antologia Desordenada. Aquí ha repetit en solitari en diverses ocasions, així com acompanyat d’Ana Belén, Miguel Ríos, Víctor Manuel, l’Orfeó Donostiarra o Joaquín Sabina. El 2011 va rebre la Medalla d’Honor del Festival de la mà de la seva íntima amiga Carme Mateu, en aquell moment la segona medalla que entregava el festival, després de la primera a Montserrat Caballé.