Quiosc

Empordà

Figueres

La dansa i els llibres es fusionen pel centenari de la biblioteca de Figueres

La festa forma part d’un intens programa d’activitats que s’allarga sis mesos i on es reivindica la tasca de la institució

Nati Vilanova, Alfons Martínez i Agnès Lladó davant l’entrada de la biblioteca Cristina Vilà

La dansa i els llibres es fusionen aquest dissabte, a partir de les 7 de la tarda, en els actes que rememoren la inauguració ara fa cent anys, el 1922, de la biblioteca municipal de Figueres. Un equipament, aquest, considerat pioner a Catalunya, ja que formava part de les vuit biblioteques populars fundades per la Mancomunitat. Dissabte, dues companyies de dansa -La Sala i Voël- proposen dos muntatges que reivindiquen a escena els llibres «com una eina de transformació». L’escriptor Màrius Serra se suma a la celebració pronunciant el discurs inaugural d’una festa que s’allargarà sis mesos i que inclourà tota mena d’activitats: xerrades, recitals, instal·lacions, mostres, lectures dramatitzades, visites comentades i jornades.

Les dades d’usuaris que en feren ús aquell primer any -7.700 persones- deixen en evidència l’impacte que va tenir la inauguració de la biblioteca al carrer Ample, en un edifici de nova planta. Les xifres ara són molt diferents i certifiquen la importància cabdal de l’equipament: el 2021 va rebre 41.494 usuaris i va fer 871 nous carnets de préstec. A més, va prestar 82.258 documents, una mitjana de 290 préstecs al dia, i d’aquests 71.744 eren llibres. Rere totes aquestes xifres hi ha persones que han ajudat a fer-ho possible. És per això que un dels apartats del centenari és la reivindicació d’aquelles bibliotecàries que han donat vida a l’equipament, des de l’any 1922 fins al 1992 quan va jubilar-se Maria Perxés (1927-2015). Són totes aquelles dones que van passar per l’Escola de Bibliotecàries, moltes de les quals no se’n sap quasi res. Nati Vilanova, l’actual directora, explica que s’han sumat al projecte Dones Visibles del Col·legi de Bibliotecaris i han anat estirant fils ja sigui de dietaris, memòries i correspondència. La idea és «fer post per xarxes» per parlar sobre elles, «reivindicar la trajectòria professional» i, potser, també conèixer més coses del seu món. Parlen exclusivament de dones perquè fins a finals dels 80 no van entrar homes a l’Escola de Bibliotecàries i menys a exercir als equipaments públics.

Nati Vilanova assegura que la pandèmia «ens ha fet més resilients, flexibles i ens hem acostat molt més a la comunitat i a les necessitats socials». Amb la idea que «cadascú es fa seva la biblioteca» han escollit, comenta, el lema «Sentim la biblioteca» pel centenari, fent un joc de paraules. Les activitats «especials» que es programen per l’efemèride se sumen als projectes que ja van desenvolupant sempre. Dins la promoció lectora destaca la presència del bibliotecari i professor de futurs bibliotecaris, Lluís Agustí, escollit per oferir la conferència d’obertura dels Clubs de Lectura (28 de setembre); l’espectacle i instal·lació La biblioteca de la curiositat infinita ideada per Marga Socias al Teatre El Jardí (2 d’octubre) i una xerrada de l’arquitecte i divulgador cultural Miquel del Pozo sobre la presència dels llibres en l’art (19 d’octubre).

Dins el marc de la promoció de la col·lecció local i el fons històric de la biblioteca, destaca la proposta d’Empordoneses que posaran en valor la literatura local a través de l’art i el paisatge (de l’1 d’octubre al 15 de gener). També hi haurà visites comentades als fons especials (12 de novembre i 10 de desembre) i una jornada de patrimoni fotogràfic amb l’Institut d’Estudis Empordanesos «per posar en valor i debatre sobre els Àlbums Rubaudonadeu i el fotògraf Josep M. Cañellas» (18 i 19 de novembre).

Dins l’apartat de reivindicació de les biblioteques, s’han previst una mostra teatral de petit format Llibràlegs amb Mercè Pons i Meritxell Yanes (25 de setembre) i una conversa sobre el present i el futur d’aquests equipaments entre els bibliotecaris Carme Fenoll i Ciro Llueca (3 de novembre). Finalment, la Funcional Teatre també s’implica en el centenari amb una lectura dramatitzada dels dietaris històrics, correspondència i textos de les bibliotecàries. La proposta, que es fa el 15 de desembre, parteix de la dramatúrgia d’Olga Cercós.

La segona biblioteca

La importància cultural i social de la biblioteca, que porta el nom de Fages de Climent des del 1969, ha estat reconeguda per l’alcaldessa Agnès Lladó i el mateix regidor de Cultura, Alfons Martínez, que han reconegut estar mantenir converses «molt productives» amb la Generalitat per aixecar una segona biblioteca en uns terrenys públics al Parc de les Aigües.

El projecte, que es marca a llarg plaç, és ambiciós, ja que l’equipament hauria de ser «més gran» que l’actual per també unificar serveis amb els arxius locals i comarcals, ambdós molt necessitats, des de fa temps, de més espai. «Es tracta d’optimitzar els recursos i ser més eficients», assegura Martínez.

Compartir l'article

stats