Quiosc

Empordà

Figueres

Cent anys de lectura pública

Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat, tenia com a màxima «que no hi hagi un sol ajuntament de Catalunya que deixi de tenir [...] la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera»

L’edifici original aixecat al carrer Ample AMF

El 2 de juliol fa cent anys que es va inaugurar la Biblioteca Popular de Figueres. Va ser un esdeveniment molt important per la ciutat en molts sentits, no només pel fet de tenir-la, sinó per modernitzar el sistema de lectura pública facilitant que arribés a tota mena de població, organitzant actes literaris, conferències i introduint el préstec de llibres, cosa inèdita fins aleshores.

En aquell moment a Figueres, amb 12.538 habitants, hi havia algunes biblioteques: la del Casino Menestral, la de l’Institut General i Tècnic, la de l’Erato i alguna cosa modesta en altres societats, per a l’ús dels socis, i la de l’Institut per consulta dels estudiants, però no deixaven de ser un dipòsit de llibres en prestatgeries o, com deia Puig Pujades: «el nostre poble apreciava aquelles col·leccions com a necròpolis del saber humà i respectuosament passava per aitals indrets com si temés despertar del son etern aquell munt de saber inarticulat i anquilosat».

Enric Prat de la Riba, fundador i primer president de la Mancomunitat de Catalunya, tenia com a màxima «Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir [...] la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera».

El 1914 es va inaugurar la Biblioteca de Catalunya i, al cap de poc, l’Assemblea de la Mancomunitat va aprovar la creació de les biblioteques populars, –que havien de ser similars a les que hi havien a les capitals europees– impulsades per Eugeni d’Ors. L’Ajuntament, presidit per Marià Pujolà, va demanar aquest equipament aquell mateix any.

Interior de la Biblioteca Popular de Figueres BFC

La presó antiga del carrer Ample cantonada amb Joan Maragall –que aleshores es deia carrer de la Presó– es traslladava a la nova del final del carrer Sant Pau, quedant lliure aquest espai que l’Ajuntament l’oferí per a fer-hi la nova biblioteca. La Mancomunitat va aprovar el projecte el 1916, a la segona tongada de concessions, tot i que, entre un tràmit i altra, encara es va trigar temps a construir-la. El maig de 1917 el Consistori aprovava la concessió d’aquest terreny a la Mancomunitat, tot i que el propietari era el Ministerio de la Gobernación, al qual li demanen el febrer de 1918 i ho concedeix el juliol. Els treballs d’enderroc de l’antic edifici es retarden i la primera pedra no es va col·locar fins al dia 22 de desembre celebrant una gran festa popular.

Festa sonada

Tot el procés va durar encara alguns anys, d’aquesta manera va donar temps a millorar tot l’entorn de la Biblioteca. Així, l’abril de 1920, sent ja alcalde en Vicenç Ros, el Consistori decideix comprar la casa del carrer Ample número 7 i la casa número 11 del carrer Moreria per tal de rectificar el traçat d’aquests dos carrer, ampliant el terreny per edificar-hi la biblioteca i jardins. La Mancomunitat publicà la subhasta de la construcció amb un pressupost de 44.183,02 pessetes i va assenyalar el 2 de juliol de 1922 per fer la inauguració. L’esdeveniment va ser tota una festa per Figueres, amb la participació de moltes autoritats i públic.

Els actes oficials van durar tot el dia, començant al matí amb el descobriment de la llosa amb el nom del carrer que, a partir d’aquell moment, seria el de Prat de la Riba; inauguració d’una exposició d’artistes empordanesos (entre ells en Salvador Dalí) al Casino Menestral i la inauguració de la Biblioteca Popular.

Els discursos varen ser grandiloqüents, l’alcalde Vicenç Ros deia: «Jorn de joia per a la ciutat de Figueres, d’aquesta ciutat on viu i creix esplèndid l’ideal de la Catalunya, de la Catalunya mal compresa i poc coneguda pels que no senten ni les belles ànsies del progrés, ni el noble anhel de llibertat, ni l’enlairat sentiment de ver patriotisme». L’Empordà Federal publicava: «Diada gloriosa per Figueres aquesta en la que l’esperit de la nostra terra assedegada de llibertat i de cultura, assoleix un assenyalat triomf afirmant de pas la seva voluntat de veure alliberada la pàtria nostra, de tot jou i intervenció forastera».

Una vegada inaugurada la Biblioteca Popular, calia posar en marxa tot el que estava previst per tal que no fos només un dipòsit de llibres. Així, l’1 d’agost de 1922, es va constituir el Patronat de la Biblioteca Popular, format per vint persones, que s’encarregaria d’organitzar-hi tota mena d’actes culturals, escollit entre un ampli espectre polític i social figuerenc, que elegien entre ells la Junta, de cinc com a màxim, que l’havia de regir. La primera Junta la formaren Josep Puig Pujades com a president; Carles Jordà, vice-president; Joan Salleras, tresorer i Jaume Maurici, secretari. Aquest Patronat portà a terme moltes iniciatives, com la recuperació de la figura de Pep Ventura, crear un fons sobre la sardana i música de l’Empordà, la secció d’autors empordanesos, conferències… i creà els Amics de la Biblioteca per tal de fer-la arribar més fàcilment als ciutadans. La nova funció, tan sorprenent per l’època, de deixar els llibres per endur-se’ls a casa, es posà en marxa el juliol de 1923.

Afectada per la Guerra Civil

Aquest edifici inaugurat ara fa 100 anys, l’hem de recordar veient-lo en fotos i postals de l’època, ja que els bombardejos de la Guerra Civil el varen afectar i es va haver de reconstruir. Era d’estil noucentista, similar al d’arquitectes com Ramon Puig Giralt, autor també de la Biblioteca del Vendrell. Els jardins, que envoltarien completament la Biblioteca, el disseny dels quals va ser obra d’Artur Rigol –que realitzà, entre altres, els de la Universitat de Barcelona–, es varen acabar més tard que l’edifici, ja entrat 1923. Actualment, és la seu de l’Arxiu Municipal de Figueres.

Compartir l'article

stats