O Vos Omnes, la seducció i versatilitat de la veu

És un dels grups vocals de música antiga amb més projecció de Catalunya

La formació  O Vos Omnes, en una actuació a la Catedral de Barcelona. A baix, el director i fundador del cor, Xavier Pastrana.    | O VOS OMNES

La formació O Vos Omnes, en una actuació a la Catedral de Barcelona. A baix, el director i fundador del cor, Xavier Pastrana. | O VOS OMNES / Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

L’Ensemble O Vos Omnes és un dels grups vocals de música antiga amb més projecció de Catalunya. Creat l’any 2011 al Camp de Tarragona de la mà del director i compositor Xavier Pastrana, la formació viu un moment extraordinari. No només han culminat el primer dels tres anys com a artistes residents a l’Auditori de Barcelona sinó que aquest estiu també gaudeixen d’aquest estatus al Festival de Peralada. O Vos Omnes és el primer cor que se suma a la llista d’altres artistes residents que han passat prèviament pel Festival altempordanès, sempre solistes: la soprano Sara Blanch (2016), la mezzosoprano Gemma Coma Alabert (2017), el contratenor Xavier Sabata (2018) i el pianista i compositor Marco Mezquida (2019).

O Vos Omnes, la seducció i versatilitat de la veu

Xavier Pastrana, director i fundador del cor / Cristina Vilà Bartis

Els orígens d’O Vos Omnes «són amateurs», tal com reconeix el seu impulsor i director, Xavier Pastrana. Ja aleshores, però, «teníem la voluntat de progressar», cosa que va passar al cap d’uns cinc o sis anys. De fet, els integrants originals del cor van anar creixent amb ell, ja que als inicis bona part d’ells estudiaven la carrera de cant. «No va ser un pas fàcil però teníem una manera clara d’entendre la música, d’enfrontar-nos a les obres i treballar», assegura Pastrana sense amagar que això va requerir un temps, també el de fer-se un lloc dins el panorama musical, que la gent els conegués i que els valorés com a professionals.

Des d’aquells inicis, doncs, l’interès de la formació ha estat enfocat en el camp de la música antiga, és a dir, aquella producció que arriba fins al segle XVII o XVIII, segons alguns especialistes, sense ignorar la vessant contemporània «per intentar mantenir el contacte amb la música que es fa avui en dia». Aquesta versatilitat també ve propiciada «pel tipus de sonoritat i veus» de les que disposa el cor i que «s’adeqüen» tant a un estil com un altre.

Treballant amb la música antiga, O Vos Omnes ha pogut recuperar peces. És el cas de la recuperació d’un compositor que havia estat mestre de capella a la Catedral de Tarragona, Joan Pau Pujol, i per l’any vinent ja tenen previst recuperar unes lamentacions seves que no estan editades ni cantades en el darrer segle. «Intentem buscar músiques que no es coneguin molt o que estiguin oblidades», assegura Pastrana, tot i que afegeix que no és l’únic que fan sinó que també treballen el repertori clàssic.

Veure els cors com a professionals

El ser artistes residents del Festival els hi ha coincidit amb la residència a l’Auditori de Barcelona. Tot plegat, els ha significat un gran volum de feina i, en el cas de Peralada, molt concentrada en el temps. Malgrat tot, Pastrana no dubta que «és un honor, estem molt contents de que s’hagi confiat en nosaltres i, sobretot, en un grup vocal professional català com a artista resident». No són paraules buides, ja que la realitat és que no es dona encara massa visibilitat als grups corals a casa nostra. Pastrana creu que és perquè el moviment coral, com també les bandes, «és molt gran però generalment amateur» quelcom molt diferent del que passa amb les orquestres. «El cor professional encara no s’ha arribat a equiparar, entendre’l o veure’l com l’orquestra professional», confirma el director tot i que assegura que els darrers anys tot està canviant amb cors professionals que tenen una activitat regular i estan incloses en programacions de prestigi com el Francesc Valls o el cor del Palau de la Música, entre altres.

O Vos Omnes consta d’uns intèrprets fixes però és un ensemble versàtil i s’adapta al tipus de producció que se li requereixi portar a escena. «Hem fet concerts molt cambrístics amb sis persones i fins a vint-i-quatre, en el cas que s’hagi sumat alguna orquestra», explica el director. Això queda ben palès, per exemple, a cadascuna de les tres propostes en les que participa dins el Festival de Peralada: l’òpera The Fairy Queen de Purcell, Sfogava con le Stelle de Raquel García-Tomás i On Before de Carlos Acosta.

«Hem fet concerts molt cambrístics amb sis persones i fins a vint-i-quatre, en el cas que s’hagi sumat alguna orquestra», explica el director Xavier Pastrana

La primera intervenció del cor dins el Festival de Peralada és el 22 de juliol a l’òpera The Fairy Queen, sota direcció musical de Dani Espasa i l’escènica de Joan Anton Rechi, una cita que els motiva molt, ja que és la segona vegada que actuen en una producció operística, però la primera de música antiga. Amb Dani Espasa, O Vos Omnes ja havia col·laborat anteriorment i amb la formació barroca Vespres D’Arnadí. «Ha estat una col·laboració que sempre ens ha portat coses molt bones i ens hem entès molt bé», reconeix Pastrana tot afegint que «fer òpera i escenificada sempre aporta un plus perquè a part de la música hi ha tota la part teatral».

La segona oportunitat de veure’ls i escoltar-los a Peralada és el 27 de juliol, al Claustre del Carme, quan participen al recital Stogava con le Stelle, durant la primera interpretació conjunta de les tres obres inspirades en el barroc i signades per la prolífica compositora i professora al Taller de Músics de Barcelona, Raquel García-Tomás. En aquest cas, O Vos Omnes només actuen en dues de les peces: una és l’original del 1603 de Claudio Monteverdi i una altra pròpia, Suite of Myself, inspirada en diverses obres de Bach i amb fragments de Song of Myself de Walt Whitman.

Sons eteris expressius

El camí d’O Vos Omnes dins el Festival va paral·lel al desenvolupament de la programació. Així la seva darrera actuació coincideix just amb l’espectacle de cloenda el 6 d’agost, el que retorna al ballarí cubà Carlos Acosta als escenaris empordanesos, en un homenatge molt personal que ret a la seva difunta mare. En aquest muntatge de dansa, vint-i-cinc integrants d’O Vos Omnes, la formació més àmplia, participa a la part culminant, quan s’interpreta O Magnum Mysterium, un can gregorià per a cor a capella que va fer famós al compositor Morten Lauridsen. En el seu moment es va descriure l’obra «com a sons eteris expressius en una calma impertorbable». Aquest és, doncs, el repte que tenen els cantaires del cor resident: el de transmetre tota l’emoció de la peça. A banda, Xavier Pastrana explica que, a diferència de les dues anteriors propostes, aquí incorporen el moviment, amb un treball escènic afegit per part dels cantaires «que surt del nostre univers habitual, però que també és atractiu fer coses diferents».

Tal com comenta el director d’O Vos Omnes, dur a terme propostes diferents, algunes de les quals se surten del que és habitual, és altament positiu perquè permeten «mostrar diferents cares del cor». Per poder-les tirar endavant, junt amb els muntatges de l’Auditori, ha calgut superar entrebancs com ara la pandèmia que els ha obligat a ser molt àgils a l’hora de suplir cantaires afectats.

«La il·lusió dona molta energia, així que endavant», admet Pastrana per a qui la màxima satisfacció personal es veure als cantaires poder-se guanyar la vida amb allò que més estimen, un punt aquest que mancava a Catalunya i que ara s’està normalitzant.