Si hi ha dues vetllades especials que destaquen dins el programa del 36è Festival de Peralada aquestes són les del comiat del cantautor Joan Manuel Serrat, el 16 de juliol, i la Nit de Josep Carreras, un sentit homenatge a l’intèrpret líric amb motiu dels seus 75 anys, el 3 d’agost. L’acte s’aprofita per concedir-li la Medalla d’Honor del Festival, un títol que ja havia rebut anteriorment el mateix Serrat o Montserrat Caballé. «Josep Carreras ho és tot per a l’òpera, Peralada i el nostre país», resumeix el director del Festival, Oriol Aguilà.
Si Carreras ho és tot per la lírica, Joan Manuel Serrat és l’artista que més vegades ha actuat a Peralada: dinou al llarg de trenta-sis anys de vida del Festival. Això ja ho diu tot de l’idil·li que sempre ha viscut amb Peralada. Era, doncs, una presència obligada aquest estiu en aquest escenari que tantes alegries li ha aportat i on tant ha bolcat d’ell mateix. «Serrat no es podia imaginar no ser a Peralada», confirma Oriol Aguilà. L’actuació s’inclou dins la gira de comiat que està fent per múltiples teatres i festivals d’arreu del món que han significat molt per ell. La gira, que s’ha batejat amb un títol que ho resumeix tot, El Vici de Cantar 1965-2022, es va engegar fa relativament poc: el 27 d’abril passat al Beacon Theatre de Nova York i està previst que conclogui el 23 de desembre al Palau Sant Jordi de Barcelona. Peralada és, dins aquest recorregut, un lloc vital i, per aquest motiu, l’actuació a l’Empordà és la primera que Serrat fa a Catalunya en aquest darrer viatge després de cinquanta-sis anys d’exitosa trajectòria professional.
Tal com el mateix Serrat va explicar durant la presentació de la gira, «abans que em retiri una pandèmia, el temps o la gent, em retiro jo, però em retiro de pujar-me als escenaris». A Peralada preveu retrobar-se amb un públic amic, amb el qual ha establert forts lligams emocionals, que l’ha seguit sempre fidelment en tots els formats i companyies amb les que ha actuat, també en els espectacles memorables creats a duet amb Joaquim Sabina i que van fer parada al festival. «Plaer i vici» però també emoció i molt afecte vinculen al Noi del Poble-sec amb aquest racó de món, envoltat de vinyes, art i cultura.
Si Carreras ho és tot per la lírica, Joan Manuel Serrat és l’artista que més vegades ha actuat a Peralada: dinou al llarg de trenta-sis anys de vida del Festival. Això ja ho diu tot de l’idil·li que sempre ha viscut amb Peralada
Canviant el registre, l’homenatge a la gran figura de la lírica catalana, de renom internacional, Josep Carreras, es preveu esdevingui una altra nit memorable d’aquest estiu. En aquesta ocasió, Josep Carreras té previst pujar a l’escenari de l’auditori amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu sota la batuta de David Giménez i acompanyat de la soprano croatoeslovena Martina Zadro, que va debutar el 2003. Afegir que fa poques setmanes, Josep Carreras va actuar en un concert benèfic per a joves cantants, impulsat per la Fundació Montserrat Caballé a l’Auditori de Barcelona. Les seves aparicions són escasses i, per tant, molt celebrades, tant com la que s’espera tingui lloc a Peralada.
Josep Carreras és un intèrpret molt estimat a Catalunya i, com Serrat, també manté un vincle molt especial amb Peralada. Tal com recorda el director del Festival, Oriol Aguilà, va ser aquí, a Peralada, on el tenor va reaparèixer un 13 d’agost de 1988 després de superar la leucèmia. Va ser un retorn als escenaris que va tenir un impacte a nivell mundial. En aquest sentit, Aguilà rememora com quaranta cadenes de televisió de tot el món van retransmetre aquell moment històric en directe. Per Peralada va ser una difusió de grans dimensions.
En aquest escenari, el tenor català va debutar amb el paper de Samson et Dalia de Saint-Saëns. Per la llegenda queden els concerts d’Els Tres Tenors al costat de Plácido Domingo i Luciano Pavarotti que van ajudar a popularitzar el bell canto entre el gran públic. El 3 d’agost torna i molts ja esperen amb emoció aquest retrobament.
