«Susana Frouchtmann ha estat prou valenta per fer un llibre llarg, laboriós, un sumatori de vides». Així descrivia l’escriptora i periodista cultural Cristina Masanés el nou llibre de Frouchtmann, "A través del bosque de magnolios" (Sd Edicions) la setmana passada durant la primera presentació pública que es feia, a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres. L’autora va escollir la biblioteca de Figueres pel vincle i la calidesa creada entre ella i les responsables de l’equipament des que s’ha establert a la ciutat.
Amb aquest llibre, Frouchtmann ha aprofundit dins el gènere de les nissagues familiars recorrent, al llarg de les sis-centes pàgines que conté, tota la història del segle XX –«des dels feliços anys 20 fins a guerra dels Balcans– de la mà de tres famílies i, sobretot, de dos personatges femenins que no segueixen el guió de la vida marcada per origen». Per Masanés, les dues dones «serveixen per construir el missatge del llibre: reivindicar el dret a decidir, la rebel·lió de les dones». També va remarcar «l’habilitat» de Frouchtmann per confegir «un clima amb el qual va cosint i entrecreuant el temps familiar i el temps històric» així com «per anar endavant i enrere en el temps, quelcom que demana molta concentració».
A través del bosque de magnolios és un llibre de moltes capes, que inclou molts moments de vida i permet al lector apropar-se a «dues grans ferides» com van ser la persecució dels jueus i l’exili republicà. Masanés també va voler destacar el pes de les ciutats. Al llarg de la història, l’escriptora fa viatjar al lector per París, Canes, Nova York, Londres, Barcelona i Cadaqués, i ho fa amb un detall extrem «que va més enllà de la documentació», tant que les ciutats, les seves olors i textures es fan presents. El text de Frouchtmann també és un devessall de cites i referents constants.
Durant la presentació, l’autora va explicar que aquest llibre ja el tenia començat quan va sorgir-li l’oportunitat d’investigar sobre les txeques. Així va néixer el llibre "El hombre de las checas" (Espasa). Frouchtmann va desgranar davant l’auditori com havia anat gestant aquesta història familiar i com, a banda dels protagonistes, «altres personatges reclamaven la seva veu» però que ella mai «va jutjar-los». L’escriptora, que no va negar que hi ha parts d’ella mateixa a cada personatge, va confessar que en el llibre havia bolcat molts dels seus interessos personals: la història, l’art, la literatura, la música. Cal dir, però, que «el rerefons és història pura».
«Llibertat és adaptar-se»
«Amb aquest llibre jo volia explicar que no som lliures, som fills de les circumstàncies. La llibertat és adaptar-se, és lluitar i mantenir una dignitat dins el que toca fer perquè molts cops no és el que somiaves, desitjaves o pensaves que seria», va explicar Frouchtmann. L’editora M. Lluïsa Samaranch, també present a l’acte, però entre el públic, va assegurar que aquest «és un llibre que has de llegir més d’una vegada».
