Empordà

Empordà

Figueres

Dues generacions unides per preservar la memòria de la Maternitat d’Elna

La historiadora Assumpta Montellà i l’estudiant Aina Matamala, guanyadora d’un accèssit del premi Albert Compte, van parlar-ne a Atenea

Assumpta Montellà, Aina Matamala i Anna M. Velaz Cristina Vilà

«Quan jo vaig començar a buscar la mirada femenina això era estrambòtic, anava contra corrent». Però la historiadora Assumpta Montellà ho va fer i amb la seva tossuderia va aconseguir fer aflorar la lluminosa història de la Maternitat d’Elna, un fil de vides que també ha resseguit l’estudiant de l’INS Narcís Monturiol, Aina Matamala Tusset, per bastir el seu treball de recerca de batxillerat, guanyador d’un accèssit al premi Albert Compte 2022. «Fer aquest treball m’ha fet millor persona i n’he gaudit molt», reconeixia Matamala fa pocs dies al costat de Montellà en un acte organitzat per Atenea, a la seva seu a Figueres.

Assumpta Montellà és una investigadora ferma que transmet el missatge de forma directa, sense embuts. «L’Elisabeth (Eidenbenz) deia que expliqués la història de la Maternitat i dels camps perquè vindrien altres exilis, causats directament per les guerres», assegurà. Al seu davant, un auditori emmudit davant les esgarrifoses dades de morts infantils que Montellà va descobrir que hi havia hagut als camps: 78,8% d’entre 0 i 10 anys i d’aquests un 90%, de 0 a 2 anys. La voluntat de la investigadora de no silenciar la història l’ha dut tots aquests anys a divulgar-la oferint xerrades arreu, també als instituts. Aquesta sembra insistent i reiterada ha anat tenint fruits com ara el naixement d’una nova Maternitat d’Elna a Grècia, per a dones embarassades i infants del camp de refugiats de Lesbos. El projecte, instal·lat en una casa ocupada, va sorgir d’uns antics alumnes de Pineda de Mar, cooperants a Grècia, que havien escoltat una xerrada de Montellà quan eren adolescents. «Passat, present i futur es vinculen», va confirmar tot afegint que «els joves d’avui en dia també escolten, aprenen i ens prenen el relleu».

Un bon testimoni d’aquest missatge és el treball realitzat per Aina Matamala, una feina exhaustiva que la va dur a entrevistar nens nascuts a la Maternitat però també dones, la majoria que es trobaven als camps, que hi van trobar refugi i escalf per tenir en condicions els seus fills. Que dediqués el treball de recerca a aquest tema va sorgir després de visitar la Maternitat amb l’institut. «Passejant-hi em van brollar moltes preguntes del cor i del cap i vaig pensar que la millor manera de retre homenatge a l’Elisabeth i els testimonis era fer-ne una recerca en profunditat», comentà durant l’acte. Així ho va dur a terme documentant-se profusament, contactant amb Assumpta Montellà i, evidentment, aconseguint entrevistar persones que van viure-hi durant aquells anys. Al tinter li va quedar el testimoni de Remei Oliva, una de les darreres mares que queda viva. Gràcies a aquest treball, Aina Matamala va posar en evidència «la gran desconeixença dels joves» envers el tema. «Cal valorar tots els sacrificis de persones anònimes que van ajudar o defensaren els seus ideals», assegurà tot afegint que aquest treball «m’ha canviat».

Compartir l'article

stats