La quinzena d’estudiants d’arqueologia d’universitats catalanes, italianes i franceses que participaran en la nova edició del curs internacional, que es farà a la Ciutadella de Roses del 27 juny al 16 de juliol, centraran els seus esforços a excavar el claustre del monestir, una zona on s’havien fet sondejos als anys 50 i una campanya el 2003 que va servir, sobretot, per sanejar l’espai i treure a la llum les estructures. «Sempre se n’ha parlat molt d’aquest espai però mai s’havia pogut excavar en extensió i ens va semblar que científicament era un bon moment per intentar aclarir com funcionava, veure’n l’evolució», comenta Lluís Palahí, tècnic de la Càtedra Roses d’Arqueologia, tot afegint que és un espai molt interessant perquè hi ha indicis «que podria haver-hi un claustre més antic a sota i una necròpolis del segle VI, ja que ja quan es van fer els sondejos es van trobar sarcòfags i elements de l’època».
El curs internacional d’arqueologia que es fa a Roses és dels pocs que queda subvencionat i esdevé una bona oportunitat per als joves estudiants, que són escollits per la pròpia universitat, ja que té valor curricular. La proposta és principalment formativa: als matins excaven i a les tardes fan visites, assisteixen a conferències o practiquen al laboratori, instal·lat dins la Ciutadella. Aquest curs es fa quasi seguit del tancament de la campanya anual d’excavacions que impulsa la Càtedra a la Ciutadella, enguany, novament enfocada a la vila medieval i que té per objectiu «obrir tota la zona est de la vila, entre l’extrem sud on hi hauria el port fins al monestir». Els dos darrers anys es va excavar el carrer Major i una illa de cases ubicada a la dreta del carrer.
Aquest any s’han enfocat a la illa entre el carrer Nou, que anava paral·lel al carrer Major, i la muralla. «La idea és seguir posant al descobert l’estructura urbana de les cases medievals, estudiar els edificis que es van reaprofitar en el període militar», comenta Palahí tot assegurant que l’objectiu final no és només disposar de dades científiques sinó també posar-ho a l’abast del públic. «Si cada any poden veure 300 metres quadrats més de jaciment això va enriquint la visita, van veient tota l’estructura i permet lligar-ho amb la informació que tenim dels documents», explica el tècnic i director d’aquesta campanya.
Una visita més interactiva
En aquest sentit, l’objectiu a mitjà termini és que els visitants puguin passejar-se pel carrer Major i el carrer Nou, que esdevinguin eixos de la visita. «Que no passin per fora sinó per dins, que puguin entrar en les cases més ben conservades, que sigui tot molt més interactiu», diu Palahí tot assegurant que això no malmetrà les restes. De fet, això ja passa a espais tant importants com Pompeia o el Fòrum de Roma.
