Llançà es converteix aquest dissabte, a partir de les sis de la tarda, en la capital de la música alternativa de la mà del quart festival Ktatonik, organitzat per l’associació Vats i Volts. Set són els grups programats i nou les hores sense aturador del festival que compta amb accés gratuït, amb preus populars, davant el camp municipal.
El festival va engegar-se l’hivern del 2018 i es va fer durant tres edicions però l’any passat van decidir no tirar-lo endavant a causa de les restriccions. «Amb Ktatonik volem acostar, potenciar la música alternativa al municipi i si això té un retorn en el territori, millor que millor», comenta un dels integrants de Vats i Volts, Olivier López. Enguany hi ha moltes ganes i es tradueix amb un cartell molt potent capitanejat pels llegendaris La Banda Trapera del Rio que, després de més de quatre dècades en actiu, han escollit Llançà com un dels quatre escenaris a nivell nacional per la seva gira de comiat. És, de fet, l’únic concert d’aquest grup rocker a la demarcació gironina.
Junt amb La Banda Trapera del Rio també actuen altres grups de dilatada trajectòria com Vómito i el seu rock radical basc. Nascuts als anys 80 a Irun, és aquest un grup molt pensat «per als nostàlgics». També uns altres veterans, Proudz, que arriben des de Madrid amb el seu hardcore canyer i presentant un nou disc, Cuando todo esté perdido. Completen el cartell el trio mallorquí Trattery, que es troba en top 5 a nivell nacional dins el trush metal i amb un directe molt potent; Himura, arribats de Saragossa, i el seu greencore, el metall més extrem, «brutalitat sonora» i els llançanencs Tiempo Oscuro, que aprofiten el festival de casa per presentar un EP. Tanca el cartell el grup gironí Trompas de Farlopio, molt jove i molt divertit.
Ni escena ni llocs on tocar
Olivier López comenta la dificultat tècnica que suposa muntar un festival tan intens com aquest, «però ho fem a gust». L’entitat la integren sis persones però dissabte en són unes quantes més per tirar-ho endavant. Per a López és molt evident que actualment a l’Empordà «no hi ha escena ni llocs on tocar ni gent que vulgui dedicar-s’hi» i «el festival és un granet de sorra, un reclam pel poble i de qualitat».
