Quiosc

Empordà

ENTREVISTA Carles Ponsí Dibuixant i redactor de còmic d'«El Jueves»

«Les crides a agredir-me hi eren i tu no saps qui hi pot respondre»

«Molta gent em va començar a escriure missatges amb insults homòfobs i comentaris religiosos que semblaven de l’edat mitjana», lamenta el figuerenc Carles Ponsí

Carles Ponsí assegura que els insults i les amenaces l’han afectat molt | MAIRENA RIVAS

Carles Ponsí (Figueres, 1982), dibuixant i redactor de còmic d'«El Jueves», va fer una publicació «d’allò més habitual» a la revista humorística, coincidint amb la Setmana Santa, i mai s’hauria imaginat que persones de perfil homòfob i de l’extrema dreta les utilitzarien per justificar atacs directes contra ell. Els missatges amb insults i amenaces que rebia a través d’Instagram (@carlesponsi) incloïen de forma reiterada la paraula «maricón» i anaven cada vegada a més. Fins i tot, li va arribar una imatge que feia una crida a agredir-lo físicament, on es podia llegir textualment: «A hòsties o amb armes de foc». El seu compte d’Instagram bullia d’atacs, fins al punt que va haver de denunciar-ho als Mossos.

Quin va ser el detonant que va fer esclatar l’allau d’atacs contra vostè?

Diumenge i Dilluns de Setmana Santa vaig escriure uns articles a «El Jueves» sobre la Setmana Santa. Aleshores, hi va haver gent de la dreta o de l’extrema dreta a la qual no li van agradar. Van començar a remenar la web d’El Jueves i el meu compte de Twitter buscant coses que jo havia escrit sobre religió. Per Instagram, aquell mateix dilluns, van començar a circular collages amb tot de coses que jo havia dit amb missatges del tipus: «Mirad lo que dice este maricón de nuestra religión». A partir d’aquí, molta gent em va començar a escriure missatges amb insults homòfobs i comentaris religiosos que semblaven de l’edat mitjana, des de perfils anònims. Sovint rebo insults i, al principi, en vaig fer conya.

Quan es va adonar que es podia tractar d’un succés seriós?

Va ser dos dies després, dimecres. Van començar a aparèixer fotos meves, extretes d’Internet, en què demanaven que la gent es fixés bé en «este enfermo maricón» i feien una crida a emprendre accions per agredir-me físicament i amb armes. Això ja em va començar a preocupar i ho vaig consultar als Mossos d’Esquadra. Ells em van recomanar que presentés una denúncia perquè el tema era seriós.

«Aquesta situació m’ha afectat molt i els primers dies em feia un cert respecte sortir al carrer»

decoration

Aquestes amenaces van alterar la seva vida?

Sí, perquè aquell mateix dimecres, en veure que la situació era d’una gravetat extrema, vaig decidir cancel·lar les firmes dels meus còmics per Sant Jordi a Barcelona. Vaig tenir por que em poguessin venir a trobar. Perquè les crides a agredir-me hi eren i tu no saps qui hi pot respondre. De fet, va haver-hi gent que va contactar amb mi per Internet, dient que eren fans meus i que volien quedar amb mi. Molt sospitós tot.

Ha pres alguna mesura de seguretat com a protecció de la seva integritat física?

El cert és que deu dies després havíem de celebrar la clausura d’una exposició i vam haver de canviar la forma com la gent podia assistir-hi. Vam fer que tothom s’apuntés prèviament perquè hi hagués un control. Jo hi vaig arribar una hora abans, vaig haver d’anar amb molt de compte a l’hora de sortir... tot per una qüestió de protecció. Ara estic esperant a veure què diuen els Mossos i també sé que el Síndic de Greuges hi ha intervingut, perquè li ho han demanat des de l’Observatori contra l’Homofòbia.

Ha pensat en algun moment que podrien fer-li mal de veritat? Ha tingut por?

Això m’ha afectat moltíssim i els primers dies em feia un cert respecte sortir al carrer. A veure, ningú no sap on visc i ja fa temps que vaig decidir no tenir ni amics ni família a les meves xarxes socials, perquè no vull que ningú pugui trobar informació sobre mi. Ara, al meu perfil d’Instagram, només hi trobaràs coses relacionades amb la meva feina.

«Vaig decidir cancel·lar les firmes dels meus còmics per Sant Jordi a Barcelona»

decoration

Quan vaig saber que els Mossos investigaven totes aquestes amenaces, vaig posar-me en contacte amb vostè per proposar-li fer una entrevista. Va trigar uns dies a contestar. S’entén que es trobava en una situació personal complicada.

Així és. La situació al principi em va sobrepassar molt, perquè havia de repetir una vegada i una altra el que m’estava passant. Vaig haver de fer una aturada per desconnectar. Jo tinc una feina creativa i estar amb aquesta llosa a sobre no hi ajudava. Imagina’t que fins i tot es va posar en contacte amb mi l’Oficina de Discriminacions de Barcelona i els vaig dir que moltes gràcies, però que em donessin uns dies i que ja hi aniria, perquè necessitava uns dies de descans.

Vostè diu que tot això li ha passat per ser qui és i per allò que fa.

Sense cap dubte. Jo soc dibuixant de còmics i humorista i sempre m’he mostrat obertament gai. Crec en la llibertat d’expressió i com a humorista puc riure o puc fer broma de tot allò que jo vulgui. El que passa és que hi ha gent que considera que hi ha acudits que no es poden fer. Però jo en això no hi crec. Vaig veure un mem que em va fer gràcia, precisament, sobre això i deia: «Tu religión te prohíbe cosas a ti, no me las prohíbe a mi».

Per ser gai ha viscut altres situacions homòfobes?

A mi ja m’han passat diverses coses, sobretot insults pel carrer i gestos de burla. També, un cop, en un local, un Cap d’Any, a un amic i a mi ens van fer fora només pel fet de ser gais. I els atacs a través de les xarxes socials són molt constants. L’any passat, quan vaig estar tractant amb vinyetes gràfiques tot allò que tenia a veure amb Samuel Luiz [el jove de la Corunya, de 24 anys, que va morir de resultes de les greus lesions que va patir per una pallissa] molta gent em va atacar. Em venien a dir que jo no podia demostrar ni estar orgullós de qui soc. No volen que et mostris tal com ets perquè no els agrada, perquè els molesta, i, per això, reps insults i burles. O, en el cas de Samuel, una agressió física que va ser mortal.

"El Jueves" li ha donat suport?

Sí. A "El Jueves" sempre hi ha molt bon rotllo. Jo vaig començar a treballar-hi el 2007 publicant, precisament, una sèrie de temàtica gai. Sempre han estat molt oberts i sempre et donen tot el seu suport. Tinc companys de professió que també m’han fet costat sempre, i això està superbé.

Quina és la seva reflexió després del que li ha passat?

Certament m’ha fet pensar. El que és clar és que per la meva part no deixaré de fer les coses que he fet sempre i, a més, m’ha animat a fer encara més coses per donar més visibilitat LGTBI.

Curiosament, vostè ha entrat a formar part de la nova associació LGTBI que s’està creant a Figueres.

M’agrada ser-hi i hi vaig quan puc. Estic totalment a favor que es pugui crear l’associació perquè el tema LGTBI mai s’ha tractat més enllà de les fronteres de Barcelona. Com que a la capital ja hi ha un orgull i la gent pot anar agafada de la mà pel carrer, sembla que ja està tot solucionat i sembla que Catalunya és superinclusiva. Però no és així. Catalunya és molt més que Barcelona. M’he involucrat en l’associació de Figueres perquè vull aportar les meves idees i hi vull donar suport.

Compartir l'article

stats