Mónica Naranjo: "La llibertat està en no tenir por"

"La llibertat està en no tenir por. La por paralitza a vegades tot allò bo que ens pugui passar a la vida i es converteix en un llast", subratlla en una xerrada amb Efe davant les seves contínues transmutacions musicals, ferma en la idea de seguir només el camí que dicta "la veu de l'ànima", encara que tots els altres diguin: "Quina hòstia et fotràs".

Aquesta veu va començar a murmurar-li fa dos anys un nou camí pel qual caminar, el del rock electrònic (que no simfònic, en el que ja s'havia internat en el passat), i així va començar a escriure el seu primer LP des de Tarántula (2008).

"És que fins ara no tenia res a dir. Quan no tens res a compartir, per què fer un LP?", s'excusa Naranjo (Figueres, Girona, 1974), que en aquest temps intermedi va llançar recopilatoris i reinterpretacions del seu repertori com "4.0" (2014), una òpera rock anomenada Lubna (2016) i, més recentment, discos de durada mitjana o EP com els dos volums de Mes Excentricités.

Serà el 17 de juny quan s'editi Mimetika, que edita des de la independència discogràfica (ho llança en aliança amb la distribuïdora Altafonte) i en el que "revela les diferents cares" que ha tingut fins el dia d'avui.

"No seré la mateixa d'aquí a 20 anys. Allò especial de l'ésser humà és el canvi", destaca en aquest sentit davant un àlbum al títol del qual ha plantat una "k" en lloc d'una "c" per "no ser sempre tan correctes".

Primera col·laboració amb Bunbury

Però si hi ha alguna cosa que ha sorprès en els primers avançaments del que serà el seu vuitè disc d'estudi són dues de les col·laboracions, primer perquè no són molt habituals en els seus àlbums i, segon, perquè es tracta de "dues veus brutals" que aparentment no estaven en les seves coordenades musicals.

"(Enrique) Bunbury i jo portàvem moltíssim temps pendents de fer alguna cosa junts, però o ell estava molt ocupat o era jo o no trobàvem la cançó", explica en preguntar-li pel duo al costat de l'exlíder d'Héroes del Silencio, a qui va conèixer fa més de 20 anys a través del mític productor britànic Phil Manzanera.

Sobre aquesta curiosa combinació de talents, al·lega que ella "sempre" ha admirat molt la música rock. "De fet, jo soc molt roquera. I ell sempre ha admirat el que jo he fet, que és fer el que em dona la gana. Aquesta rebel·lia ens uneix als dos", confirma.

"Estic dins", li va respondre Bunbury després d'escoltar Ey, el tema que els ha unit per fi en un enregistrament i del que per casualitat va sortir la segona col·laboració, la de l'actor i músic Asier Etxeandía amb el seu projecte Mastodonte.

L'artista catalana relata que tot va partir d'un equívoc. Quan el va cridar perquè interpretés al carceller del videoclip, el basc va pensar que el reclamava per treballar junts en nova música. "Jo no tenia ni idea que Mastodonte podien voler fer alguna cosa amb mi", es disculpa.

Va resultar que en el seu àlbum tenia un tema, Polvo vacío, que s'havia escrit originalment com un duet. "Però com que ja teníem a l'Enrique i aquesta cançó tirava ben sola, la vam deixar així", afegeix. Quan Etxeandía es va creuar al seu camí, va pensar que era un senyal, que era la persona amb qui havia de compartir aquest tema.

"I va quedar molt millor del que jo havia fet sola", destaca després de gravar el seu nou àlbum amb una revolucionària tècnica coneguda com a so en 8D (també conegut com a so holofònic o 360è), que permet crear una "espacializació", com si la música envoltés a l'oient amb els reproductors adequats.

Naranjo, que presentarà l'àlbum en una pròxima gira per Espanya i Mèxic, torna així a defensar la seva premissa de partida en cada decisió adoptada. "És que m'he penedit de tots els nos que he dit i també d'algun sí... a la meva vida privada", afegeix, abans d'oferir una última confessió entre riures: "Si el caràcter que tinc a la meva vida professional el tingués a la meva vida privada, hagués estat millor".