Un creador pot tenir molts motius per iniciar una obra. A voltes, però, sorgeix del mateix dia a dia, com li ha succeït a Dolors Gibert amb Empordà. Un ampli mosaic (Gorbs). La seva vida professional i personal la va portar a «descobrir molts indrets» que li eren poc coneguts però també per a moltes altres persones. Això l’animà a fotografiar-los, a prendre notes i, finalment, a plasmar «aquest Empordà desconegut i quotidià» en aquest llibre que es va presentar la setmana passada als Caputxins de Figueres juntament amb D’Abantes a Xurrencai. El parlar de l’Empordà, de Robert Sabater, en un acte multidisciplinari.

Dolors Gibert reconeix que el treball va partir d’una revisió dels seus arxius, gest que li va servir per aprofitar algunes imatges. La majoria, però, són noves: «Fent la fotografia cercava una llum, uns colors, un cel determinats per aportar una foto diferent, una foto des del meu punt de vista». La fotògrafa admet que, sovint, trencava el guió preestablert per «deixar-me perdre per camps, camins, boscos, poblets». Aquests espais naturals tenen un fort pes en el llibre. Gibert explica que volia transmetre «una imatge bucòlica d’un Empordà marí i, alhora, rural, un Empordà quotidià i allunyat de projectes turístics i especulatius innecessaris». També «harmonia, estètica, varietat, un mosaic ben diferent però que cada peça, conjuntament, formés aquest Empordà ric, variat i divers».

El llibre amaga certa voluntat de guiatge, ja que totes les fotografies assenyalen on van ser fetes. Tot i això, Gibert s’allunya d’aquesta idea: «Per ser una guia hauria de ser molt més completa i extensa, del que es tracta és d’ensenyar una pinzellada, un resum d’un altre Empordà que també existeix». La fotògrafa afegeix que, personalment, m’ho plantejo més com un treball documental que vol o intenta descobrir i ensenyar determinats indrets a residents i visitants de tot l’Empordà».

Aquest viatge pel territori li ha permès a Gibert apropar-se a llocs que desconeixia com els Clots de Sant Julià a Forallac. Però, sobretot, fixar la mirada en els animals, les cigonyes volant sobre els camps d’arròs a Sobrestany, els flamencs a l’estany d’en Pericus. La creadora explica que ha après molt d’aquesta experiència: «He après a mirar més detingudament el meu voltant, la natura amb les plantes flors, animals. La tranquil·litat i la pau que envolta aquests indrets. I també he après a aprofundir amb la sort que he tingut de néixer i viure en un territori tan ric, divers i variat com aquest».