Quiosc

Empordà

Figueres

Moments excels de dues vides intenses

L’arquitecte, pintor i escriptor Oscar Tusquets rememora algunes vivències i col·laboracions fetes amb el mestre i amic Salvador Dalí

Josep Playà i Oscar Tusquets, durant la presentació Jordi Blanco

La vida d’Oscar Tusquets ha estat intensa. D’això no en va quedar cap dubte a la trentena d’assistents a la presentació que va fer la setmana passada a Figueres del seu llibre Sin figuración, poca diversión. L’acte es va convertir en un passeig distès per alguns dels records que el van unir al mestre i amic Salvador Dalí.  

Salvador Dalí és infinit. Una podria caure en l’error de pensar que perviu només en l’obra, però, el cert és que també ho fa en la memòria d’aquells que el van tractar. Com la de l’arquitecte, pintor i escriptor, Oscar Tusquets, un creador integral, dels pocs patrons vitalicis de la Fundació que queden nomenats pel mateix mestre. Des de finals dels anys 70, quan es van conèixer a Cadaqués, van compartir moments excels com un viatge per testimoniar «l’espectacular» misteri d’Elx. Sobre aquest i altres particulars va parlar distesament Tusquets la setmana passada al Museu del Joguet de Figueres durant la presentació de Sin figuración, poca diversión, una actualització del primer llibre que va publicar, Más que discutible (1994), ara descatalogat i difícil de trobar.

Als seus «vuitanta anys i mig», Tusquets manté inalterable el bon humor. També els detalls d’una vida que es percep ha estat intensa i molt divertida. Només cal fullejar el llibre. Cada capítol ve encapçalat per fotografies signades per la seva dona, Eva Blanch, on se’l veu admirant algunes creacions nascudes fruit de l’enginy humà. En una d’elles apareix, despullat i agenollat, «com a senyal d’admiració per l’art clàssic», davant una Venus de Medici que té al seu jardí feta a partir del motllo que va dur a Madrid el mateix Velázquez quan l’escultura encara no tenia braços. La portada del llibre llueix la mateixa imatge però amb Tusquets vestit. Una estratègia comercial. Aquest punt d’humor era el que connectava Tusquets amb Dalí a qui va definir com «la persona més divertida i intel·ligent que he conegut mai».

El periodista Josep Playà, que va conduir l’acte organitzat pels Amics dels Museus Dalí, va concloure que Sin figuración, poca diversión «és una reflexió sobre el món de l’arquitectura, la bellesa, feta amb un to autocrític i inconformista que el fan doblement interessant». A parer del mateix autor, «tot el llibre respira Dalí». «El mateix títol li hauria encantat perquè si hi havia un pintor poc abstracte era ell». De fet, Tusquets parla de Dalí i Gala en diferents capítols rememorant moments vitals del mestre per demostrar «que era exemple de com transformar una troballa, un acudit en una obra d’art». Amb Dalí, Tusquets va treballar creant la Sala Mae West, un dels espais més visitats del Teatre-Museu Dalí. D’aquella experiència «vaig aprendre molt d’ell, la seva actitud em desconcertava».

L’arquitecte té altres elements propis d’inspiració daliniana a Figueres com el Monument a Salvador Dalí (2002), popularment coneguda com l’escultura del xiprer. Tusquets va recordar idees que se li van acudir entorn d’aquest projecte, però que no van arribar a bon port, com aixecar «una estructura de tres o quatre plantes amb xiprers i fer el xiprer més alt del món». Allò que sí que va mantenir va ser dipositar pedres de Cadaqués –ara quelcom impossible– per transmetre la imatge d’una platja. De projectes per fer junts que es van quedar al calaix va haver-n’hi uns quants com una escultura a la plaça Nova de Barcelona dedicada a Dalí a la qual «Oriol Bohigas s’hi va oposar de manera radical per qüestions polítiques». De fet a la capital «no hi ha ni un carreró amb el seu nom». Tampoc van fructificar uns urinaris d’or al Teatre-Museu. «La Fundació m’ho ha anat frenant», va somriure l’arquitecte qui va continuar evocant altres personatges propers al mestre com Emilio Pérez Piñero o Amanda Lear, «una persona molt interessant». També de Gaudí per qui Dalí sentia «gran admiració».

Un museu únic

Tusquets bolca a Sin figuración, poca diversión «una actitud irreverent, de gran admiració per l’art clàssic, per Velázquez, coses absolutament dalinianes». L’arquitecte va lamentar haver conegut massa tard el mestre. Del Teatre-Museu Dalí va admetre no canviaria gairebé res «perquè és la seva obra, una casa de plaer que en dues hores la gaudeixes i no pateixes». Va reconèixer, tanmateix, que no tot li agrada «però el conjunt és una peça surrealista» que porta molts visitants. «Un museu únic que té alguns problemes però que cal solucionar-los sense perdre la màgia».

Compartir l'article

stats