La imatge de Pedret i Marzà està molt lligada a l’abocador, però més enllà d’aquest equipament el poble preserva un patrimoni cultural, molt desconegut, que ara l’Ajuntament està revivint i posant en valor. Si just s’acaba de concloure la restauració i consolidació de les restes de la muralla, disperses per diversos punts de Marzà, també s’impulsa la preservació d’un pont, suposadament medieval, ubicat a la carretera vella que va de Pedret a Pau. Paral·lelament s’està estudiant i recuperant un camí altmedieval molt antic que unia Pedret amb Marzà i Marzà amb Peralada, una iniciativa on conflueix els esforços i la voluntat de l’Ajuntament, la Generalitat i l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE).
L’alcalde Daniel València explica que feia temps que volien tirar endavant aquests projectes de recuperació de la història del poble, però la pandèmia va imposar altres necessitats. El pas del Glòria va ser, en part, providencial, ja que la caiguda d’una casa al nucli antic va animar-los a fer-hi una campanya d’excavacions arqueològiques que va treure a la llum «vestigis que apunten que al segle II aC ja hi havia població» en aquest punt i, posteriorment, també unes sitges de l’edat mitjana. Val a dir que aquesta casa, ubicada a la plaça Joc de la Pilota, ha estat cedida pels propietaris a l’Ajuntament i la idea és que es converteixi en la futura Casa de Cultura, oberta als artistes de totes les disciplines com un espai de creació.
Les troballes de la campanya els va estimular, comenta l’alcalde, a seguir fent recerca per «reconstruir el passat». Una de les idees és fer en breu prospeccions a l’annex de la casa enrunada per si apareixen altres restes que ajudin a entendre millor quin era el traçat original de la muralla, potser utilitzada de forma defensiva o per vigilància, tenint en compte l’orografia del terreny.
La recuperació del pont de Pedret neix arran d'una proposta de l’Institut d’Estudis Empordanesos per continuar un estudi iniciat fa quatre anys a Castelló d’Empúries a l’entorn de l’època de construcció de la Basílica. Com explica l’arqueòloga Anna Maria Puig, la recerca s’emmarca en «l’estudi dels pobles o masos que hi havia a l’entorn de l’antic estany de Castelló». L’actuació al pont, que no està catalogat, consisteix en netejar-lo, recuperar-lo i topografiar-lo. «Hem detectat que s’han fet molt malbé els estreps, l’estructura que enganxa el pont amb els marges del terra», comenta Puig. Aquest pont s’emplaça en un antic camí altmedieval, com confirmen unes primeres cates que han tret a la llum part de l’empedrat original.
L’Ajuntament, ara, està condicionant part d’aquest camí perquè la gent pugui passejar. D’entrada estan eliminant les canyes, molt invasores, que han proliferat. Cal dir, a més, que la seva radicació suposa uns costos elevats. En el lloc de les canyes, doncs, es vol potenciar la presència d’arbres autòctons, concretament roures. L’alcalde comenta que tenen plançons dels mateixos roures que hi ha en el camí i la idea és, trasplantar-los en els punts on s’han estès les canyes. «Volem aprofitar el que ja tenim i què millor que disposar d’un passeig amb arbres i no canyes», diu l’alcalde. Aquesta actuació és un primer pas per fer realitat un altre projecte més ambiciós: el d’habilitar un camí més llarg, només transitable a peu, que uneixi Pedret amb Marçà.
D’altra banda, les darreres setmanes també s’ha millorat l’accessibilitat al cementiri i l’església romànica de Pedret. A més, l’eliminació de les canyes de la carretera permet ara contemplar dignament el temple.
L’Ajuntament vol il·luminar la muralla de Marzà per realçar el seu valor monumental
Actualment, de la muralla de Marzà els veïns només poden contemplar fragments, alguns d’ells reutilitzats, temps enrere, per construir habitatges particulars. Però hi ha un tram molt destacat, visible des del pont d’accés que va cap a Figueres, que ara s’ha restaurat i consolidat. L’alcalde Daniel València comenta que «la muralla s’havia anat degradant amb el pas del temps i, fins i tot, hi havia parts que amenaçaven de caure». També havia patit molt a causa de la presència dels coloms i dels efectes dels seus excrements. Després dels treballs, que s’han conclòs fa poques setmanes i que han estat possible gràcies a l’aportació econòmica de la Diputació de Girona, la voluntat de l’Ajuntament és ara il·luminar-la amb focus que ajudaran a realçar-la i «a donar valor a aquest element monumental i patrimonial».
